MónEconomia
La fundació la Caixa i Criteria retornen la seva seu social a Catalunya

La fundació La Caixa i el vehicle d’inversions Criteria retornen la seva seu social a Barcelona, segons han informat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Les entitats van abandonar el país el 7 d’octubre del 2017, arran del referèndum d’independència. Llavors, van moure el seu domicili fiscal a Palma. En el moment, la fundació bancària va atribuir la fugida a “mantenir els interessos i l’operativa normal de l’entitat mentre es mantingui la situació a Catalunya”. L’entitat pren la decisió només dos mesos després que el Banc Sabadell recuperés la seva seu social, precisament, a l’edifici històric del banc a la cocapital del Vallès Occidental.

La decisió de tornar s’ha acordat per unanimitat en una sessió extraordinària del patronat que presideix Isidre Fainé. Segons els dirigents bancaris, “no es donen ja les circumstàncies que van causar el trasllat temporal de les seus l’any 2017”. Així, recuperen la direcció social a les torres de la diagonal, al 621-629 de l’artèria barcelonina, on tant Fundació com Criteria mantenen els seus serveis centrals. El retorn, afegeixen, “no implica moviment de persones ni d’espais o serveis corporatius”. La marxa a Palma, cal recordar, no va comportar cap trasllat de l’operativa ni de l’entitat ni del braç inversor, que van continuar funcionant des dels seus edificis barcelonins.

El president de la Fundació
El president de la Fundació “la Caixa”, Isidre Fainé / Fundació “la Caixa”

En el comunicat, la Fundació insisteix en el seu “compromís ferm amb les seves arrels”, que es remunten a l’antiga Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Cataluña y Baleares i la seva fundació bancària. En aquest sentit, l’entitat que presideix Fainé reitera el seu “compromís” amb les Balears i amb Palma “a través del desenvolupament a la comunitat de programes per a millorar la qualitat de vida de les persones més vulnerables”.

Retorns amb comptagotes

La victòria del Partit dels Socialistes de Catalunya i l’entrada de Salvador Illa al Govern ha encetat un degoteig de retorn de les seus de les empreses fugades del país arran del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre. Totes elles han apuntat que “ja no es donen les circumstàncies” per tenir el domicili fiscal fora del país. El retorn de la fundació La Caixa i Criteria s’afegeix al del Banc Sabadell entre els més destacats, per sobre d’altres companyies rellevants, com ara els Laboratoris Ordesa i Ciments Molins. En una recent entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va anunciar que hi ha més retorns previstos per als pròxims mesos, arran d’una conjuntura política més favorable als interessos borsaris madrilenys.

El govern espanyol ha celebrat la decisió del patronat de la Fundació. A parer del ministeri d’Economia, Comerç i Empresa, la tornada d’ambdues entitats és “una molt bona notícia”. “És un senyal més de l’impacte positiu de la normalització de la situació política a Catalunya”, indiquen fonts del departament dirigit per Carlos Cuerpo. Per la seva banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, també ha celebrat el retorn i l’ha atribuït a “l’estabilitat institucional, el rigor i la seguretat jurídica”: “Es tracta de fer feina, i no fer soroll, i si es fa així les coses acaben encarrilant-se”, ha asseverat.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: P. Gil a març 05, 2025 | 19:11
    P. Gil març 05, 2025 | 19:11
    1 - Oct 2017, nefast per Catalunya.
    • Icona del comentari de: Manel a març 06, 2025 | 13:33
      Manel març 06, 2025 | 13:33
      El que resulta nefast és un estat com l'espanyol que sempre va en contra dels interessos dels catalans. L'1 d'octubre del 2017 fou important no solament per als catalans, sinó per a molts d'espanyols demòcrates que s'adonaren de la crua realitat de l'estat espanyol, i de tot el què li manca per a finir la "transició" començada l'any 1978, de la dictadura de Franco a la democràcia. En tot cas fou molt nefast per a l'estat espanyol i la imatge patètica que oferiren les forces d'ocupació espanyoles i l'estat pregon espanyol, davant dels estats democràtics del món. El camí cap a a la independència no ha acabat, seguim.
  2. Icona del comentari de: Pol a març 05, 2025 | 19:30
    Pol març 05, 2025 | 19:30
    Quina pena que la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears fundada el 1914, hagi finit com un vulgar instrument més al servei de l'estat ocupant i miserable espanyol.
    • Icona del comentari de: P. Gil a març 05, 2025 | 20:11
      P. Gil març 05, 2025 | 20:11
      Caja de Pensiones Para la Vejez y de Ahorros de Cataluña y Baleares
      • Icona del comentari de: Pere a març 05, 2025 | 21:39
        Pere març 05, 2025 | 21:39
        On line pots trobar fotografies dels anys 30 del segle XX de la sucursal de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis a Andorra la Vella amb el rètol en català.
        • Icona del comentari de: P. Gil a març 06, 2025 | 00:03
          P. Gil març 06, 2025 | 00:03
          En su Obra Social: «así lo demuestran en 1964 las 100 Bibliotecas Populares esparcidas por Cataluña, Baleares, Madrid y Andorra o adquiriendo bancos como el Crèdit Andorrà, pero como entidad Bancaria en Andorra ???,ahun admitiendo que fuera en Andorra, Andorra tiene como idioma oficial el catalán, en Cataluña es co-oficial con el Español., por lo tanto lo correcto era : Caja de Pensiones Para la Vejez y de Ahorros de Cataluña y Baleares.
          • Icona del comentari de: Ramon a març 06, 2025 | 12:01
            Ramon març 06, 2025 | 12:01
            Repassa la història quan es fundà la Caixa la llengua catalana no era oficial. No sabem encara que pretens amb els teus comentaris, la teva insistència i la teva insistència.
          • Icona del comentari de: Ramon a març 06, 2025 | 12:14
            Ramon març 06, 2025 | 12:14
            Que algú t'expliqui quina era la llengua "oficial" als Països Catalans, sota sobirania espanyola l'any 1964. Que vulguis fatxendejar d'ignorància supina i insolència, demostra la mena de persona que ets et creus que tots som com tu i que les teves fal·làcies se les creurà algú.
          • Icona del comentari de: Ahun a març 06, 2025 | 14:04
            Ahun març 06, 2025 | 14:04
            Que patètic que un paio com P. Gil intenti donar lliçons als altres de no sabem què, d'espanyolitat? I ell no és capaç d'escriure en castellà correctament, per a desinformar i intentar aixecar-nos la camisa amb bajanades.
          • Icona del comentari de: Ahun a març 06, 2025 | 14:04
            Ahun març 06, 2025 | 14:04
            Que patètic que un paio com P. Gil intenti donar lliçons als altres de no sabem què, d'espanyolitat? I ell no és capaç d'escriure en castellà correctament, per a desinformar i intentar aixecar-nos la camisa amb bajanades.
          • Icona del comentari de: Pere a març 06, 2025 | 17:27
            Pere març 06, 2025 | 17:27
            Informa't millor i si més no concreta de quina època parles. El 1935 la Caixa de Pensions tenia oficines 109, distribuïdes així: Al municipi de Barcelona l'oficina central i 9 agències urbanes; a la resta dels Països Catalans en tenia 98, entre elles una a Andorra la Vella i fora dels Països Catalans, una a Madrid. El 1982 a Andorra hi havia cinc oficines de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis amb aquest nom a la façana ( pots cercar imatges a internet si no t'ho creus). El 1985 la Caixa de Pensions adquirí la participació del 32,6% del capital de Crèdit Andorrà i el 2005 Crèdit Andorrà adquirí integra la filial andorrana de la Caixa de Pensions. Respecte al nom en llengua catalana, evidentment com és lògic, solament ha estat possible d'usar-lo durant les èpoques en què el català ha estat oficial en diverses parts dels Països Catalans, d'ençà el 1904 any de la fundació de la Caixa de Pensions, a Catalunya del 1932 al 1939 (al País Valencià i a les Balears la guerra paralitzà els avantprojectes dels Estatuts d'Autonomia que hi havia) i a partir de l'aprovació dels actuals Estatuts d'Autonomia de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears, després del franquisme, i si ho calcules observaràs que l'època la qual esmentes, l'any 1964 era en ple franquisme.
      • Icona del comentari de: @P.Gil a març 05, 2025 | 22:20
        @P.Gil març 05, 2025 | 22:20
        El 1916 la Mancomunitat de Catalunya va enviar una petició oficial a Madrid per a demanar el reconeixement de la llengua catalana com a cooficial, tot adjuntant un programa detallat de normalització lingüística. La proposta va provocar queixes i pressions [sic] de la Real Academia Espanyola, fins que l'aleshores president Álvaro de Figueroa y Torres, comte de Romanones, president del Consell de ministres d'Espanya va dir que mai donaria aquest reconeixement a la llengua catalana. Informa't de la situació oficial de la llengua catalana quan es fundà la Caixa l'any 1904 i anys següents. Saps perfectament que solament durant l'època de l'Estatut d'Autonomia del 1932 el català pogué ésser oficial, i doncs visible de forma pública, abans de la llarga foscor del franquisme. És miserable la intenció del teu comentari.
  3. Icona del comentari de: germamarx a març 05, 2025 | 19:40
    germamarx març 05, 2025 | 19:40
    I tot va començar amb un es llibretes de color verd.
    • Icona del comentari de: Pere a març 05, 2025 | 21:59
      Pere març 05, 2025 | 21:59
      Internet és una bona eina per a verificar certeses. Resulta que hi ha fotografies de llibretes d'estalvis de comptes bancaris de la Caixa de Pensions de l'any 1950 i anteriors i no eren pas de color verd. Segurament eren amb cobertes de color verd durant el període que per edat, "La Caixa" començà a ésser coneguda per vós.
  4. Icona del comentari de: T@M a març 05, 2025 | 20:42
    T@M març 05, 2025 | 20:42
    Per mi es podien haver quedat on entaven perquè en realitat no significarà millores al servei dels catalans tot el contrari a mes de comptar amb un caràcter espanyolista que ja era.
    • Icona del comentari de: Tenim memòria a març 05, 2025 | 21:47
      Tenim memòria març 05, 2025 | 21:47
      El "caracter" espanyolista el va introduir el renegat Juan A. Samaranch (entre 1987 i 1999 presidí la Caixa), amb l'ajuda d'un pervers i obscur personatge conegut com a M.A.R., al qual varen contractar per a que fes "La Caixa" dirigible per als espanyols, i l'expansió fora dels Països Catalans, entre les qual coses va "recomanar" fer de patrocinador de les seleccions esportives espanyoles.
      • Icona del comentari de: P. Gil a març 05, 2025 | 23:57
        P. Gil març 05, 2025 | 23:57
        Països Catalans ? Juridicament ni financerament existeixen tals Països , esclar que...viviu am la mentida constant.
        • Icona del comentari de: Ramon a març 06, 2025 | 12:09
          Ramon març 06, 2025 | 12:09
          Et creus gracioset i fas molta pena. Tampoc son una entitat "jurídicament" ni "financerament" els Països Iberoamericans o sud-amenricans ni els països francòfons i totes aquests conceptes i molts d'altres es fan servir quotidianament. Que tinguis fòbia i molt odi devers una població i /o una llengua no vol pas dir que no existim. Cada volta que veus escrit o sents dir Països Catalans tens una reacció estranya, fes-t'ho mirar.
        • Icona del comentari de: Mònica V a març 06, 2025 | 12:22
          Mònica V març 06, 2025 | 12:22
          Sr Gil pot demostrar amb arguments amb cara i ulls on és la mentida en anomenar els territoris de llengua i cultura catalana com a Països Catalans? Que una cosa no o país no t'agradi o et faci nosa no és equivalent a que no existeixi.
        • Icona del comentari de: A P.Gil Constant a març 06, 2025 | 13:01
          A P.Gil Constant març 06, 2025 | 13:01
          Els Països Catalans, les persones amb una mínim de formació i de cultura general ho saben perfectament, són els territoris, situats a la riba occidental de la mar Mediterrània, de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, uns territoris que fan part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística històricament catalana. Són també els territoris on hi han viscut i hi viuen els catalans. Una realitat geohistòrica a la qual malgrat que hi hagi xovinistes ultra espanyols que ho intentin negar tothora, no hi renunciarem, ans al contrari el seu capteniment ens reforça. Malgrat que de fa dècades, siguin els mateixos que també posin entrebancs i neguin "jurídicament i financera" infraestructures modernes com el corredor ferroviari de la Mediterrània per a transport de mercaderies o que del 1992 ençà encara no hi hagi entre els municipis de Tarragona i Castelló de la Plana vies per a poder circular trens de gran velocitat amb amplada de via europea de Perpinyà a Alacant. Tot pel seu concepte egohispanocèntric i pancastellanista de voler invisibilitzar el Països Catalans i sempre intentar fer prevaldre i afavorir, en aquest cas dels transports, les connexions per via fèrria cap a Km zero Madrid.
      • Icona del comentari de: T@M a març 06, 2025 | 19:52
        T@M març 06, 2025 | 19:52
        T'oblides de la vessant borbònica que va fer muntar un despatx especialment a Suissa a la Borbona al qual ni aparexia però això si cobrava el que volia. Gràcies a La Caixa aquesta Borbona no te obligacions fiscals ni pagarà un euro per l'herència del seu pare quan ens deixi definitivament en pau.

Respon a A P.Gil Constant Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa