Foment del Treball no atura la seva ofensiva contra els tributs que graven la riquesa. La principal patronal catalana reclama als partits polítics de cara a les eleccions espanyoles del 23-J la total eliminació de l’impost al patrimoni. Segons el president de la patronal Josep Sánchez Llibre, es tracta d’un tipus impositiu “confiscatori, que no existeix a cap altre lloc del món”. Després d’elevar el passat mes de maig una reclamació a l’audiència nacional per estudiar interposar un recurs d’inconstitucionalitat davant el TC, Sánchez Llibre opta per “donar una oportunitat als partits que creuen en l’economia productiva” d’assumir als seus programes l’abolició de la taxa.
Des de la patronal asseguren que l’impost al patrimoni va en detriment de l’activitat econòmica, en tant que”grava patrimonis productius, aquells que creen riquesa i llocs de treball”. A més, Sánchez Llibre apunta que la renúncia a aquest impost no suposaria un cost elevat per a les arques de l’Estat. La recaptació a tot el territori espanyol d’aquesta taxa a la riquesa, apunten, volta els 1.200 milions d’euros. En aquest sentit, exigeixen “el coratge polític” a les seves opcions afins per incloure en el programa econòmic l’eliminació del tipus.
L’organització empresarial s’ha mostrat també extremadament crítica amb l’impost extraordinari a les grans fortunes instaurat pel govern de Pedro Sánchez arran de les crisis provocades per la pandèmia, que també reclamen eliminar. Descarten, a més, que el gravamen s’ampliï més enllà dels dos anys per què es va plantejar el passat octubre. Més enllà del caràcter confiscatori de la taxa, que fa temps que defensen des de la patronal, Foment assegura, de nou, que es tracta d’un impost que “s’abona dues vegades” –el propi pagament per patrimoni i l’impost sobre la renda que genera aquest capital–.
Baixa a càrrec de l’administració
Dins l’ample paquet de mesures que Foment del Treball ha traslladat als principals partits polítics -n’inclou fins a 371-, Foment reclama que l’administració pública recuperi l’abonament de les baixes laborals entre el quart i el quinzè dia de prestació. Com recorda el director d’estudis econòmics Salvador Guillermo, durant la crisi del 2008 es va imposar que l’empresari s’encarregués del pagament de la prestació entre la quarta i la quinzena jornada d’incapacitat temporal. “Hem de desfer-nos de rèmores de la crisi que afecten els empresaris”, subratlla. La patronal reclama també que s’implementin “mesures de control i eficàcia de la incapacitat temporal de curta durada”, és a dir, una millor fiscalització de l’ús indegut de la baixa per part dels treballadors.
Empreses més grans
En la línia tant de l’administració com de la resta d’actors econòmics del país, Foment posa sobre la taula dels partits polítics un impuls al creixement de les empreses. Com critica Guillermo, la mitjana de treballadors per negoci a l’Estat és inferior als cinc, mentre que a la UE s’eleva per sobre dels sis empleats a cada empresa –amb Alemanya, on escala fins als 12, com a valor de referència–. Els representants patronals fan referència a l’incentiu de la inversió, facilitat a les inversions o altres millores fiscals que activin l’evolució de les empreses. Les dades sobre què treballa l’organització apunten que, en cas d’assolir la mitjana europea pel que fa a grandària empresarial, l’Estat guanyaria 1,3 milions de llocs de treball i fins a un 5,6% del PIB.
Mesures per al “creixement sostenible”
El paquet de polítiques per a la millora de l’ecosistema empresarial cerca, asseguren des de Foment, l’assoliment de “grans acords transversals per implementar les reformes estructurals que”, a ulls dels patrons, necessita l’Estat. Dins el programa destaquen qüestions com la col·laboració publicoprivada per monitorar els programes de foment de la productivitat; així com en la prestació de serveis públics o el desenvolupament de la digitalització al sector privat. També posen el focus en canvis legislatius relacionats amb l’emergència climàtica, com ara una millor gestió dels recursos hídrics –especialment en temps de sequera– o una transició energètica “justa i equilibrada” que assoleixi els objectius marcats sense fer mal a la “competitivitat dels sectors industrials”.
Més enllà de plantejaments econòmics estructurals, Foment ha tornat a una de les seves reclamacions recurrents, com és la millora de la inversió en infraestructures. Els empresaris exigeixen als partits tant l’ampliació de l’aeroport del Prat com la millora de la seva connectivitat per alta velocitat amb els aeròdroms de Girona i Reus, per tal d’atreure “noves aerolínies”. També busquen complicitats per millorar el servei de Rodalies, a fi d'”afavorir la desconcentració de l’activitat turística a tot el territori”.
4 
