La Cambra de Comerç de Barcelona enceta un curt procés electoral que pot convertir una anomalia en costum. Quatre anys després de la inesperada victòria d’Eines de País a la corporació, i de nou amb el suport de l’ANC, l’independentisme aspira a retenir la majoria al ple i la presidència davant un establishment unificat com fa temps que no ho estava. A poc més de dues setmanes d’una contesa electoral en què els seus s’han armat amb noms rellevants –com ho són Gabriel Jené, Ada Parellada o Ernest Pérez-Mas–, Eines veu a prop revalidar el govern enfront del que descriuen com una “candidatura de directius”. El mateix vicepresident de l’organisme, Toni Fitó –una de les cares més visibles de la llista– s’enfrontarà al seu epígraf a Colonial, un dels gegants empresarials ha traslladat la seva seu a Madrid i que el 2019 va formar part del projecte de Carles Tusquets. Amb unes patronals unificades i davant un front conjunt dels grans poders econòmics –que, asseguren, compta amb potes fins i tot a patronals i partits catalans– Fitó rep Món Economia al seu despatx convençut que Eines ha forjat “una candidatura per guanyar” fins i tot més enllà de l’onada de suport independentista que van assegurar en els darrers comicis.
Com encareu els pròxims 20 dies de campanya?
És una campanya curta però intensa. Ja tenim uns 15 actes públics programats a diferents llocs del territori. Com que som 52 candidates i candidats ens hem repartit, a cada acte anem companys diferents, d’aquesta manera participem tots als actes de campana. També pensem fer actes amb companys d’Eines de País de Terrassa i Manresa; però la particularitat de cada territori fa que siguin eleccions separades, i per tant cada candidatura fa els seus propis actes.
Són candidatures diferents, però els conflictes electorals són bastant similars. La conjuntura facilita una estratègia conjunta entre les diferents Eines?
Hi ha un punt de trobada molt clar, que les candidatures tenim una visió de país compartida. Totes compten també amb el suport de l’ANC, precisament per aquesta visió de país. A partir d’aquí, la idiosincràsia de cada demarcació és diferent; per tant, cada candidatura s’ha d’adaptar a les característiques dels seus electors. Terrassa és una circumscripció molt més petita que Barcelona, amb punts concrets –Sant Cugat, Rubí… – i sectors molt definits, començant per la Cecot. Nosaltres tenim un altre escenari, amb perfils empresarials diferents… Les estratègies de cada candidatura són diferents.
Les candidatures que teniu enfront són homologables, traslladant-les al seu territori: llistes cíviques i independentistes contra candidatures de grans empreses. Fa això que els punts en comú es concretin més?
No puc parlar per la tipologia d’empresa que hi ha a Terrassa enfront d’Eines. Conec el president, i tenim bona relació amb Ramón Talamàs, però no més enllà. Aquí a Barcelona tenim una gran particularitat: hi ha empreses a la candidatura del senyor Santacreu que tenen la seu fora de Catalunya. Empreses que tenen la seu ubicada al Passeig de la Castellana a Madrid, o a altres regions de l’Estat; i que no tenen els seus interessos ubicats a Catalunya. La candidatura Va d’Empresa, en aquest sentit, és particular: si el que vols és defensar els interessos de les empreses de la demarcació geogràfica de la Cambra, el més lògic és que tinguis els teus interessos principals al territori. I això no ho poden dir tots els membres de la candidatura alternativa.
Abans de la proclamació oficial, parlàveu d’una candidatura de directius contra una d’empresaris. Amb els noms sobre la taula, com valoreu la llista que ha presentat el senyor Santacreu?
Que es presentin 121 empreses a la Cambra és positiu, perquè revela un gran interès per part del teixit productiu per les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Hi ha, de fet, perfils que no són a la nostra candidatura molt vàlids per al ple de la Cambra. A dins i a fora de Va d’Empresa; cal no oblidar que hi ha 14 negocis que no hi van sota el paraigua de cap candidatura. Hi ha grans empreses que s’han presentat per lliure, cosa que ens satisfà molt, perquè mostren interès per ser-hi.
Dins de la llista de Santacreu, com deia, n’hi ha que no tenen la seu a Catalunya, cosa que no és coherent amb la defensa dels interessos del teixit català, perquè tenen els seus interessos a un altre lloc. Els perfils, però, són molt heterogenis: n’hi ha que un cop superades les eleccions podran contribuir positivament al desenvolupament de la Cambra, perquè segur que comparteixen molts punts de vista amb nosaltres pel que fa a la reivindicació de les necessitats empresarials o la reclamació d’infraestructures.
El perfil que més ve al cap quan menciona aquest conflicte territorial és el de Colonial, que ara fa quatre anys guanya un escó dins la candidatura d’en Carles Tusquets. Com ha estat la seva participació en el ple? S’ha notat que les empreses d’aquest perfil tenen els interessos a fora de Catalunya?
En el cas concret de Colonial, ha tingut la participació en els plens, quan s’han convocat, i poc més enllà. Aquí tots podríem fer autocrítica: Colonial, com altres grans empreses, podrien haver-se dedicat molt més a la Cambra; i probablement des de la Cambra es podria haver promogut una participació més gran d’aquestes grans empreses.
Deixa’m apuntar que, per la nostra part, en cap cas l’acció de govern ha estat contrària a la gran empresa. Sí que és cert que creiem que la corporació s’ha de dedicar, a diferència del que passava abans del 2019, a defensar els interessos del teixit empresarial català, un teixit format en el seu 98% per petites i mitjanes empreses. Aquesta és la realitat del teixit –que probablement hauria de canviar–; i el que hem procurat és fer una acció de govern que hi donés suport. Això algú ho ha volgut llegir com que estem en contra de la gran empresa.
Recorda la llunyania del teixit empresarial que caracteritzava la Cambra d’en Miquel Valls. Durant la presentació de la candidatura, Santacreu va lloar la gestió d’un ple anterior, del qual ell mateix va ser membre. Suposa el projecte de Va d’Empresa un retorn a l’antiga Cambra?
Desconeixem l’estratègia de Va d’Empresa i el senyor Santacreu. Hem demanat reiteradament debatre amb empreses candidates de la llista alternativa per conèixer precisament el seu programa, tant nosaltres com els electors en general. A les manifestacions que va fer el senyor Santacreu va semblar que vol tornar a la Cambra de l’època anterior al 2019, però no sabem ni el detall, ni les particularitats del programa; ni en l’àmbit general ni sectorial. Això impedeix als votants conèixer quina mena de Cambra defensa el senyor Santacreu i el seu equip.
En qualsevol cas, si és una Cambra que suposa tornar al passat, és un gran error; en això no ens entendríem. S’ha de seguir en el camí iniciat per nosaltres des del 2019: una Cambra més transparent, oberta i democràtica. Que estigui al servei del teixit productiu català, el real, no el que defensaven abans, que es reduïa a un número molt limitat dels negocis que en formen part. Creiem que aquesta acció de govern ha de continuar, per això demanem la confiança dels empresaris; per acabar de transformar la Cambra i fer-la molt més present en el dia a dia de les empreses.
La nostra és una candidatura que té molt present el territori: com a acció de govern els darrers 4 anys hem multiplicat per 10 els convenis amb ajuntaments. L’administració territorial és la més propera al teixit empresarial. Hem potenciat les delegacions convertint-les en Cambres territorials. Aquesta aposta, a més, es pot entreveure a la composició de la llista d’Eines de País: Un pas més, on tenim representants de pràcticament totes les comarques que formen part de la demarcació de la Cambra de Comerç de Barcelona. Barcelona no serà la capital que volem sense cohesió amb la resta del territori.
Tornant al cicle electoral, hi ha previsions que apunten a un resultat igualat. Què en pensa? Atès el moviment empresarial de les darreres setmanes, com preveu la composició del plenari després del dia 20?
Hem creat una candidatura per guanyar. Tenim arguments suficients, a més amb quatre anys d’acció de govern que ens avalen, per revalidar la victòria del 2019, i aquest és el nostre objectiu. Creiem que guanyarem les eleccions; però amb mà estesa per treballar i col·laborar amb tots els membres del ple, siguin de la candidatura que siguin. I també –davant els que diuen que treballarem només per un grup d’empreses– per a tot el teixit empresarial de Barcelona, ens hagi fet confiança o no.
Més enllà de les llistes, esperen aconseguir el suport de les empreses que es presenten de manera independent? Per exemple Bon Preu, que ja ho va fer fa quatre anys.
En el cas de Bon Preu, és molt bona notícia que el senyor Joan Font doni un cop més el pas de presentar-se. Fa quatre anys mantenia la neutralitat formant part de dues candidatures, ara ho fa sense ser-hi a cap. És una empresa amb la qual ens sentim molt propers, i compartim una visió de país molt semblant, per no dir idèntica. Per tant, ens hi dirigirem. Tinguem majoria o no; perquè encara que la tinguem i no ens fes falta, es tracta de tenir el màxim recolzament de tots els representants al ple. Com més siguem, més força tindrem per assolir els objectius compartits.
Altres empreses que s’han presentat com a independents ho fan després d’haver ocupat el 2019 cadires d’aportació voluntària, les conegudes com a Cadires de Plata. Com valoreu que Sabadell o Agbar optin als seus epígrafs?
Ens sentim molt satisfets que Agbar o Sabadell optin al seu escó. Amb la reforma que vam promoure al comitè executiu per reduir les cadires de plata, és magnífic que empreses que fa quatre anys van accedir al ple per aportació econòmica ara ho facin optant a un escó al seu epígraf. És prova que les grans empreses també volen participar de la Cambra, i això és una bona notícia.
Deixa’m recordar que l’any 2019 va ser el primer any que es va poder optar a la via de les cadires de plata per accedir al ple, perquè hi ha qui diu que era una via tradicional per a les grans empreses que nosaltres vam voler eliminar. És una anomalia democràtica que perseguia compensar la manca del recurs cameral permanent, però ho fa d’una manera poc democràtica. Les grans empreses poden contribuir a Cambra de moltes maneres sense necessitat de deslegitimar l’accés a una vocalia, que hauria de ser sempre per sufragi.
Actualment, les dues cadires de plata no tenen ocupant. Espereu que el procés es resolgui passades les eleccions?
Jo soc de l’opinió que era lògic i raonable esperar que les cadires de plata quedessin desertes. Un cop constituït el ple, es declararan vacants i s’obrirà un nou període perquè les empreses que vulguin puguin optar a ocupar aquestes cadires. Si hi ha més de dos candidats, s’obriran a un procés de subhasta.
Us consta que hi hagi interès per ocupar aquestes dues vocalies?
No, no ens consta. Però creiem que hi ha voluntat per part del gran empresariat a continuar implicat a la Cambra. En aquest sentit, crec que un cop esvaït el dubte de qui formarà part del ple, qui presidirà la Cambra i qui hi haurà al comitè executiu, crec que aquestes cadires es cobriran i m’atreveixo a dir que amb més de dos candidats.
Independentment de qui guanyi?
Independentment de qui guanyi.
Per incentivar aquesta participació de les grans empreses, han impulsat la participació de nous socis institucionals, un format que dona noves atribucions a les firmes que hi opten. Com ha estat rebuda la mesura?
L’aportació que van fer les empreses l’any 2019 per ocupar una cadira en el ple només tenia aquesta contraprestació, la vocalia. Hi ha grans empreses que ens han dit que això no satisfà les seves expectatives: la gran empresa, més enllà d’una cadira a la Cambra, vol sentir-s’hi partícip. Amb visibilitat, networking, actes patrocinats que puguin aportar valor afegit… Aquesta és la mena de prestacions que volem i no podíem oferir. Ara, a canvi de la seva aportació, els hi oferim una sèrie de contraprestacions diferent de l’accés al ple amb vot. Poden accedir-hi per altres vies.
La manca de vot no és una pèrdua massa gran per a aquestes empreses?
Creiem que no. En aquests quatre anys ja s’ha vist que moltes d’aquestes empreses han tingut voluntat de participar més enllà del ple. Comissions, grups de treball, diferents actes… I crec que hi serà a partir del 20 de setembre, amb vot o sense.
La victòria d’Eines el 2019 arriba impulsada per una participació històrica del 4,55%. Arriba, és cert, en un moment del cicle de mobilització de l’independentisme molt diferent de l’actual. Poden repetir la fita amb el moviment segurament més desinflat que ara quatre anys?
Sí, esperem fer-ho. Com a Cambra és la nostra obligació fomentar al màxim la participació, perquè les cambres tinguin la màxima legitimitat democràtica possible. L’objectiu, doncs, és superar el llindar del 4,5% del 2019. És cert que l’independentisme pot estar menys mobilitzat ara que el 2019, però hi ha altres elements que no teníem ara fa quatre anys, principalment la tasca de govern. Això ens ha permès arribar a una part de l’electorat que fa quatre anys no ens coneixia, especialment dedicada a la micro i la petita i mitjana empresa. Crec que aquesta acció de govern se’ns reconeixerà, i això ens permetrà impulsar la participació.
Fins a on?
Superar és assolible. Si poguéssim arribar a un 8 o un 9% seria un gran èxit. Però no com a punt final, sinó com un pas més per anar incrementant aquesta participació i que cada cop més empreses i autònoms del país sentin més seves les 13 cambres.
Parla de la prioritat que han donat a les pimes en l’acció de govern. Atès que vostè s’enfronta dins el seu mateix epígraf a un gegant com Colonial, com es plantegen competir els vots els candidats d’Eines que se’ls disputen amb negocis d’aquesta mida i perfil?
L’elector, majoritàriament, se sentirà molt més representat per una candidatura amb empreses properes al que representa el teixit productiu català: empreses petites o mitjanes que aixequen la persiana cada matí. Aquesta mena d’elector es trobarà millor representat pels que formem part de la llista Un pas més que no pas per Colonial; amb independència de la ideologia o la voluntat de crear un Estat propi. Simplement perquè el seu dia a dia és molt més semblant.
També al seu epígraf, per part de Va d’Empresa, es presenta Adevipe, de Vicenç Pedret, considerat un perfil molt proper a Esquerra Republicana. Han insistit des d’Eines en el suport d’ERC a la candidatura del senyor Santacreu. Després d’aquestes primeres setmanes amb les candidatures proclamades, continuen detectant aquest suport extern?
A Eines ens hem centrat a garantir que la nostra candidatura és transversal, i a diferència del que se’ns vol atribuir, plural. Sense anar més lluny, tenim empreses representades per Joan Canadell i per Joan Puigcercós; i d’altres que representen partits diferents dins l’independentisme. Nosaltres sí que hem un esforç d’allunyar-nos de qualsevol partit en concret. Pel que fa a la candidatura del senyor Santacreu, no entraré opinar. És pública i notòria la vinculació del senyor Pedret amb ERC, i l’hauran inclòs en la candidatura pels motius que hagin tingut a bé.
Com és, doncs, la relació amb Esquerra Republicana?
Com a candidatura crec que és bona. El fet que perfils tan destacats com el senyor Puigcercós demostren que la relació no pot ser dolenta. Però cap candidat d’Un Pas Més que tingui una significació elevada dins d’un partit hauria de poder aspirar a llocs de responsabilitat a la Cambra. No hem vingut a polititzar la Cambra – tot i que sí que hem vingut a fer política–. Una cosa és la política de partit, que s’ha de fer al Parlament o al Govern; però a la Cambra es ve a fer polítiques econòmiques. Sense vinculació amb cap partit polític. El que no sabem és si la candidatura del senyor Santacreu pot dir el mateix; perquè no accepten debats oberts que permetrien a l’electorat conèixer la seva estratègia.
I amb el Govern? Vostè mateix, en una recent entrevista amb el diari Ara, va declarar que des del mateix executiu es podia estar donant suport a Va d’Empresa.
En honor a la veritat he de dir que en els quatre anys que hem governat la Cambra hem tingut una bona interlocució amb el Govern, tant en l’etapa del govern de Coalició amb Junts com posteriorment.
Sí que és cert que ens hauria agradat haver pogut accelerar el tràmit per aprovar la nova llei de cambres. És imprescindible que les Cambres catalanes tinguem un nou marc legal. És una obligació que la Generalitat havia d’haver complert l’any 2015, i som al 2023. Ens hauria agradat més interacció amb la conselleria d’Empresa; però aquest procés exigeix molta col·laboració i pedagogia, tant amb el Govern com amb els actors econòmics. I crec que amb tots ells hem arribat a una entesa molt necessària. Amb l’excepció de Pimec, que crec que per error veuen les Cambres, en particular la de Barcelona, com una amenaça, quan no hauria de ser així. Però esperem, un cop constituït el nou ple, poder desencallar definitivament el text, que està pràcticament embastat per superar la fase parlamentària.
Tot plegat, com diu, sense Pimec.
Espero que Pimec reconsideri la seva posició; però no són ells els que han d’aprovar la norma, és el Parlament. La nostra intenció és que es presenti amb el màxim suport dels grups parlamentari. Si Pimec en algun moment vol donar el seu suport serà benvinguda; però si mantenen la seva posició –crec que, repeteixo, equivocadament– estan en el seu dret.
El no de Pimec ha dificultat en algun moment les relacions amb altres actors polítics o empresarials? Per exemple, amb el Departament d’Empresa, o amb la mateixa Esquerra.
Segurament ha exigit una pedagogia que potser no hauria estat necessària. Però quan fas aquesta dedicació addicional, enriqueixes el text, i gràcies a això actors reticents han vist la conveniència d’una nova llei de Cambres. Amb Pimec, de fet va ser amb qui més converses vam tenir, fins que en un moment donat ells mateixos s’aixequen de la taula. Afortunadament, la resta d’actors econòmics van entendre la nostra posició, que és de consens. La proposta que plantegem no és la millor llei que podrien tenir les Cambres catalanes, però és una llei possibilista, i el teixit empresarial ha vist necessari aprovar-la.
Com veu el rol de Pimec de cara a la campanya?
Sobre Pimec, m’agradaria formular una pregunta. A la llista d’Eines hi ha cinc o sis empreses que també formen part de Pimec. Jo mateix en soc membre. Ens agradaria saber si, com deia públicament el president Antoni Cañete, la patronal donarà suport als socis de la patronal que es presenten a les eleccions de la Cambra. Voldríem conèixer quin és aquest suport i saber, també, de quina manera arribarà als membres d’Eines que són socis de Pimec. No entendríem que, com a institució, donés suport a determinats associats pel fet que van a una candidatura i no donés suport als altres membres de la patronal.
Alguns membres de Pimec a la candidatura del senyor Santacreu, és cert, són importants càrrecs de la patronal. Dos vicepresidents, sense anar més lluny. Detecta una implicació molt més propera de la patronal amb els seus rivals?
No hauria de ser així. Hi torno: interpretem que quan el senyor Cañete diu que donarà suport als membres de la patronal que es presentin a les eleccions, no distingirà si es presenten amb una candidatura, amb l’altra, o si van per lliure. Vull entendre, perquè si no seria molt greu, que la patronal donarà suport per igual a tots els seus socis. Si no fos així, deslegitimaria l’acció de presidència de Pimec.
Els hi ha arribat als candidats d’Eines que formen part de Pimec alguna mena de comunicació de la patronal en aquest sentit?
Puc parlar per mi. No hem rebut cap comunicació de Pimec en aquest sentit.
Mantenint-nos en l’àmbit patronal, va agafar per sorpresa el pacte entre Pimec i Foment del Treball per presentar una llista conjunta per a les sis cadires patronals. És aquest acord un missatge polític?
No necessàriament. No és el primer cop que Pimec i Foment arriben a un acord. És cert que no ho van fer l’any 2019, però res impedeix que les patronals es posin d’acord per a una llista única. No serem nosaltres qui es posi en contra dels acords, benvingut sigui. De fet, hi ha perfils proposats per les patronals que ja formen part del ple actual de la Cambra, que han tingut una gran col·laboració aquests quatre anys –no vull dir noms–, i amb els que hem tingut una relació satisfactòria.
El que no ens semblaria bé és que aquestes sis vocalies que no han estat escollides per sufragi alteressin la voluntat dels electors expressada a través del vot. Si un dels blocs tingués una majoria, no entendríem que els sis vots de les patronals, que no tenen la mateixa legitimitat democràtica -que la llei preveu que hi siguin, per tant res a dir- alterin aquesta voluntat manifestada pels electors a les urnes. I, sincerament, no crec que passi.
Sí que es poden identificar relacions. Eloi Planes és un dels candidats de les patronals, mentre el grup Fluidra que presideix està representat a través d’una de les seves societats (CEpex) a la llista de Santacreu.
És lògic pensar que en una votació a la presidència de la Cambra, el senyor Eloi Planes donés suport al senyor Santacreu. Però això és especular: no sabem encara qui accedirà al ple i qui, per tant, podrà optar a la presidència. Avui, els únics sis vocals que tenen assegurada la presència al ple són els de les patronals; la resta ens hem de sotmetre encara a les eleccions. Per tant, aquesta preferència per al senyor Santacreu, avui, és només una especulació. Aventurar-nos a dir quin serà el vot dels sis membres de patronals és, com a mínim, arriscat.
S’han aventurat, però, a preguntar? Hi ha hagut comunicació amb els sis vocals de patronals?
No ho hem fet, perquè creiem que és prematur. Hem d’esperar a veure el resultat de les eleccions. Tot i que reitero que crec que guanyarem amb majoria suficient i podrem proposar el candidat a la presidència.
Per acabar el capítol patronal, té Eines suports entre les entitats que representen el teixit empresarial del país?
M’atreviria a dir que tenim excel·lents relacions amb tothom. Això no vol dir un vot captiu, perquè el vot és secret. Però és la nostra obligació tenir bones relacions amb tothom. A més, a diferència de fa quatre anys, portem per davant una acció de govern solvent. De fet, sense dir noms, representants d’empreses que estan molt lluny ideològicament de la nostra visió de país ens han manifestat la seva voluntat de tornar-nos a fer confiança.
Foment, per exemple.
Efectivament. No només per la bona relació personal entre les dues presidències, sinó perquè tenim molts interessos compartits. Quan hem denunciat el dèficit d’inversió en infraestructures, Foment, com no podria ser d’una altra manera, ens ha fet costat. Al final, tenim moltes més coses que ens uneixen que no pas que ens separen.
Respecte de fa quatre anys, Eines manté l’estratègia de no presentar prèviament un presidenciable. Han definit, però, una llista de possibles candidats?
Com fa quatre anys, un cop conegut el resultatde les eleccions, decidirem el candidat entre aquells que hagin accedit al ple. En aquest sentit, diria que els 52 som presidenciables. Hi ha gent que per disponibilitat ja s’ha descartat, però tenim molts excel·lents candidats.
La conversa dels possibles candidats, doncs, no s’ha tingut.
No, més enllà de qui s’ha descartat per diverses raons.
S’ha descartat Toni Fitó?
Jo no m’he descartat, com molts d’altres tampoc.
Enmig de les negociacions per formar govern a l’Estat espanyol, i amb el rol clau que tenen els partits independentistes, quines consideren que haurien de ser les demandes de Junts i ERC per a una hipotètica investidura?
Com a candidatura, defensem que els partits independentistes catalans sempre han d’aconseguir el millor per a Catalunya dins del marc econòmic de les Cambres de Comerç. Aquí, el ventall de greuges és tan gran que no acabaríem. Patim una repressió econòmica, resultat de l’incompliment sistemàtic de les promeses que el mateix Estat fa, especialment en infraestructures. Jo, com a elector, demanaria plantejar unes reivindicacions clares, ser exigents. I que no els hi faci por tornar a posar les urnes si les reivindicacions no es compleixen.
En aquest sentit, sempre hem dit que la millor política econòmica per a Catalunya és comptar amb un Estat propi. Per tant, més enllà d’altres condicions que els partits independentistes puguin exigir, si aquesta no s’assolís, hauríem de repetir eleccions i no afavorir una investidura. Les condicions econòmiques haurien de ser-hi, però s’hauria de posar sobre la taula el camí a l’Estat propi, perquè s’ha demostrat com l’única manera de garantir les condicions de competitivitat del teixit empresarial català.
3 
