Parlar de prima en l’OPA hostil del BBVA al Banc Sabadell ja no té sentit. Els accionistes ja s’han pronunciat de manera definitiva -la finestra per comunicar la venda de les accions del banc català es va tancar el passat divendres a la mitjanit-; i la Comissió Nacional del Mercat de Valors manté en vil tot el món financer de l’Estat durant una setmana, fins al pròxim divendres dia 17 d’octubre, quan comunicarà els resultats finals. Tot i això, si encara s’apliqués el bescanvi que va regir les darreres setmanes de l’oferta –4,8376 títols catalans per cadascun de nova emissió del banc basc– la plusvàlua a favor dels inversors del Vallès seria de poc menys de l’1,9%, uns sis cèntims per acció. L’escletxa neix de les batzegades que han patit les cotitzacions de totes dues empreses entre divendres i dilluns: el Sabadell va perdre més del 2,6% del seu valor abans del cap de setmana, i n’ha recuperat un 1,7% avui; mentre que el BBVA es va deixar prop d’un 1,8%, i només ha escalat mig punt a tancament de la primera sessió de la setmana. Els moviments bruscos a banda i banda de la batalla seran una constant durant els pròxims dies, mentre encara duri el misteri de la taxa d’acceptació, segons diverses veus del mercat consultades per aquest mitjà; i les aigües braves encara discorreran després que es facin públiques les xifres finals, en un sentit o en un altre d’acord amb el recompte. “És un exercici endevinatori molt gran“, ironitza l’analista de banca de Renta 4 Núria Álvarez.
Per als analistes i inversors consultats, de fet, tots els escenaris possibles imprimiran volatilitat a les accions d’ambdós bancs, en sentits diversos -sovint contraris, de vegades en paral·lel-. Cal recordar que, depenent de quins siguin els números que confirmi la CNMV a final de la setmana, s’obren tres possibles fulls de ruta: amb menys del 30% dels drets de vots adherits a l’adquisició hostil, el BBVA no arribaria al llindar de control que estableix la legislació espanyola. L’OPA, si no hi ha un gir de guió, fracassaria, i les dues entitats continuarien per separat indefinidament. Amb el 50% o més de les accions compromeses, el Banc de Bilbao tindria el control total sobre la junta d’accionistes del Sabadell i, per tant, sobre la companyia. L’operació hostil hauria triomfat, i el banc català quedaria absorbit en un mínim de tres anys, un cop finalitzat el termini del veto imposat pel govern espanyol.
Finalment, el més complex: entre un 30 i un 50% de l’acceptació, el BBVA tindria el control efectiu del Sabadell, però no hauria arribat a l’objectiu que s’ha marcat a si mateix en el fullet d’OPA. En tal cas, tindria l’opció de retirar l’exigència d’agenciar-se la meitat dels vots possibles; i hauria de llançar una segona OPA, en aquest cas obligatòria, en metàl·lic i a un preu equitatiu definit per la CNMV, que seria previsiblement igual o superior a l’actual. “Tot plegat és encara un misteri. El Sabadell podria conèixer el vot dels seus accionistes minoritaris, però ni això és encara clar, perquè podrien haver fet servir canals del BBVA per vendre“, indica Marisa Mazo, subdirectora d’anàlisi de la gestora de fons GVC Gaesco. No hi ha més certeses, doncs, que el caos al parquet madrileny a partir del pròxim dilluns.
Triomf de l’OPA: el BBVA es congela, el Sabadell perd pistonada
Una victòria com la que espera el BBVA, amb més d’un 50% de les accions del Sabadell atretes a la seva causa, començaria en pau. Segons l’analista de mercats Javier Cabrera, les primeres hores del triomf podrien deixar “pujades, però no gaire agressives” de l’acció basca, en tant que el mercat ja hauria anat descomptant aquest resultat. A priori, els analistes plantejaven que els títols biscaïns podrien disparar-se, perquè l’àncora de l’OPA ja no pesaria sobre el seu valor; però, per a Mazo, “tot dependrà de com gestioni el Sabadell“. Si es compleixen els pronòstics més falaguers del president, Carlos Torres, doncs, els inversors ja veuran el banc català com una filial del BBVA i, per tant, els seus resultats elevarien o llastarien els de la matriu. Tot i això, s’esperen moviments contradictoris: mentres les condicions del ministeri d’Economia forcen a mantenir les dues entitats completament independents, els interessos del Banc de Bilbao, com a principal accionista, s’imposarien. “Evidentment, la gestió del Sabadell passaria a anar a favor dels interessos del majoritari”, sentencia Joan Esteve, director d’inversions de la boutique financera Gesinter.
El BBVA, fora que assoleixi un més que improbable 100% de les accions del Sabadell, hauria d’anar adquirint la resta del capital amb el temps. Així doncs, coincideixen Mazo i Esteve, va en els seus millors interessos que l’acció estigui com més barata, millor, durant els pròxims tres anys, per limitar les despeses. A més, apunta l’expert, el banc català “deixaria de ser una acció atractiva, perquè acabaria desapareixent“. Per tant, també un bon rendiment tindria una rebuda freda per part del mercat. Tot i això, es fa difícil pensar que Sant Cugat aconsegueixi treure tot el profit a la seva operativa en cas que el Banc de Bilbao el pugui comprar. En primer lloc, per les dificultats operatives de qualsevol fusió hostil: “Totes les OPAs dels últims anys han estat difícils. Fins i tot la més modèlica, la de CaixaBank i Bankia, va generar problemes“, recorda Mazo. A més, el conseller delegat vallesà, César González-Bueno, ja ha alertat que es veurà una erosió de la cartera de clients, especialment en el vertical de petites i mitjanes empreses, que es veuran obligades a buscar noves fonts de finançament. “Tindrà un comportament de negoci mediocre”, alerta la dirigent de GVC Gaesco.
Una derrota del BBVA: l’escalada del Sabadell i el cap de Torres
A l’altre extrem de les votacions hi ha una derrota del BBVA, l’escenari que estimen més probable, entre altres, els accionistes minoritaris del Sabadell. La projecció en cas que l’acceptació no arribi al 30% i les dues entitats continuïn el seu camí de forma independent és, curiosament, la més falaguera per a tots dos implicats. En primer lloc, les veus consultades veuen camí lliure perquè el Sabadell assoleixi el preu objectiu que va marcar el consell d’administració en el seu darrer informe en resposta a l’oferta del Banc de Bilbao. “El Sabadell cotitza a múltiples molt per sota de la resta de bancs espanyols”, descriu Mazo -és a dir, és més barat respecte dels seus resultats que CaixaBank, Bankinter i Unicaja, les altres entitats de l’Ibex que concentren el seu negoci a l’Estat-. En el millor dels escenaris, la direcció que capitaneja González-Bueno es va marcar la meta entre els 3,8 i els 4,2 euros l’acció, un potencial que aniria entre el 18% i el 36%; i que algunes firmes d’inversió comencen a veure possible. L’escalada arribaria, en tot cas, després d’un període de debilitat. “El Sabadell mostraria un ajustament a la baixa en les primeres jornades“, constata Cabrera; mentre s’estabilitza el capital ja sense l’OPA sobre els seus caps. El mateix president, Josep Oliu, ha traslladat als accionistes el mateix: si hi ha una caiguda, serà durant els primers dies de la nova normalitat, per després ajustar-se a l’alça.
Pel que fa al BBVA, també podria veure com el llast de l’OPA fuig de les seves espatlles per apropar-se al seu potencial veritable. Cases internacionals de la rellevància de Barclays hi han atorgat un potencial de fins a 18 euros per acció, lluny dels 15,8 amb què ha tancat el dilluns. A més, com planteja Cabrera, apareix un nou factor a favor de la Vela: tot aquell capital que ja no s’ha de gastar en comprar el Sabadell es pot dedicar a altres propòsits, des de reinversions a nous dividends o programes de recompra d’accions. Segons les veus del mercat consultades, els fonamentals de negoci també donen suport al banc basc -el mateix Barclays el lloa com “una de les combinacions més atractives de valor, creixement i rendibilitat al sector financer”-. La ferida, expliquen, seria reputacional, però no afectaria del tot a l’entitat. En primer lloc, raona Mazo, perquè la mala maror s’ha quedat a la bombolla del petit accionariat espanyol, i no ha arribat tant als grans fons internacionals que dominen el capital del Banc de Bilbao. I, en segon, perquè Torres s’ha identificat a si mateix tant amb l’OPA que podria arribar a exercir exercir de parallamps: “Hi hauria un càstig en concret directe a la directiva, perquè ha anat a totes sense importar les condicions”, comenta Cabrera, que veu la companyia més aïllada de les potencials represàlies dels inversors.
El misteri del temps de descompte
L’escenari més probable, segons una recent enquesta entre els grans fons d’inversió del banc nord-americà Citi, està entremig de les dues anteriors; i no deixaria una conclusió clara per al mercat. El 67% del gran capital sosté que el resultat es quedarà entre el 30 i el 50%; i un 57% defensa que, en conseqüència, el BBVA llançarà una segona OPA sobre el Sabadell, en efectiu i amb el preu pactat amb la CNMV. Aquest escenari no suscita cap consens entre els analistes consultats. Per a Cabrera, seria un entorn de volatilitat especialment baixa, perquè l’actuació de la CNMV lligaria les accions en curt. “Si la Comissió detecta cap mena de manipulació de mercat, hi ficarà les mans. No hi hauria d’haver moviments bruscos”, sosté.
Mazo augura un clima oposat al que preveu Cabrera. Per a la subdirectora d’inversió de GVC Gaesco, la pròrroga engega una “gran volatilitat”, com a mínim mentre la CNMV no estableixi el preu equitatiu. A més, de cara al BBVA, hi hauria un risc de males perspectives al mercat, per la despesa addicional que hauria d’entomar per enfrontar el pagament en metàl·lic als inversors vallesans. “Tenen 5.500 milions d’euros de capital excedentari“, recorda; que arribarien als 7.000 milions en acabar el curs. Tot i això, depenent de la quantitat d’accions que puguin adquirir en primera instància, podria ser necessària una “ampliació de capital” que, en un muntant molt elevat, dispararia les alarmes entre els grans inversors. Cal recordar que el mateix Barclays va exigir al BBVA que mantingués “la responsabilitat financera” davant l’OPA; i que no s’hi entestés a anar-hi tant sí com no.
Esteve, però, hi veu poques alternatives. La Vela, argumenta, “no té intenció” d’abandonar l’OPA, sigui quin sigui el percentatge d’acceptació amb què comtpi el 17 d’octubre. “Mentre tinguin un peu a dintre, ho veuen suficient per anar absorbint” el banc català. Així, l’especialista comparteix que la directiva basa estaria disposada a “mantenir la pressió” baixista sobre la seva acció si a canvi pot assolir els seus objectius. “Pensem que es quedarà entre el 30 i el 50% i que hi haurà segona OPA. És l’escenari més probable”, conclou.
