Les tecnològiques continuen buscant sortides per mantenir el creixement sense aturador que ha garantit el seu enriquiment des de la pandèmia. Així ho revela el darrer moviment massiu de Nvidia: la companyia més valuosa del món, la fabricant de xips per excel·lència que ocupa el nucli infraestructural del desenvolupament de la IA, va anunciar el passat dilluns una inversió de 100.000 milions de dòlars, uns 83.000 milions d’euros, en Open AI, la creadora del cèlebre ChatGPT “com a part d’una nova col·laboració” entre gegants. Segons la firma de Jensen Huang, la nova aposta busca que Open AI ampliï la seva capacitat en “com a mínim, 10 gigawatts” de potència de computació per continuar entrenant els seus models lingüístics. En les primeres hores després de l’anunci, la borsa va saltar d’alegria: en només una jornada, Nvidia va disparar la seva capitalització en un 3,6%, i va arrossegar a l’alça la resta de les Magnificent 9 -dues més, gràcies a l’adhesió de Broadcom i Oracle a les set tradicionals-, en un clar exercici de multiplicació borsària. Ara, només 24 hores després, els accionistes ja s’han autoesmenat: la multinacional ha perdut un 3,3%, la pràctica totalitat dels guanys de dilluns, i torna a cercar noves palanques per entusiasmar el capital. Per als analistes, la batzegada era previsible: el mercat tecnològic mou molts diners, però cada cop genera menys rendibilitats, a parer de l’expert en finances i responsable de capital risc al fons TREA Capital, Xavier Brun. “Els seus moviments coincideixen amb una bombolla“, alerta Brun.
A parer del gestor, les pujades recents responen a una dinàmica pròpia de les cadenes de valor tecnològiques en les seves fases d’eufòria: “el mercat premia l’oferta, els volums; però està a les portes d’una sobrecapacitat”. És a dir, els principals actors del món de la IA inverteixen cada cop més quantitats en infraestructura, en programes, centres de dades, microxips i aplicacions, sense saber del cert qui en serà el consumidor final. “Al final, són quatre senyors canviant els diners de mans, sense generar gaire més valor”, ironitza Brun.
Menys ombrívol és l’analista de mercats Manuel Pinto, malgrat que identifica el mateix fenomen: “així funciona la cadena de valor de la IA: diferents companyies generen contractes multimilionaris amb altres companyies, amb un creixement molt alt, però també una exigència molt alta”. No en va, aquest grup de 9 que formen Nvidia, Broadcom, Oracle, Tesla, Amazon, Alphabet, Microsoft, Apple i Meta -afegint-hi Netflix, a qui alguns analistes locals ja afegeixen a l’equip dels Ten Titans– aporten el 40% de la capitalització total de l’índex S&P500. “Aquesta concentració té grans riscos”; explica Pinto, perquè una patacada de qualsevol d’aquestes baules interconnectades pot ensorrar el conjunt del mercat, fins i tot més enllà de la tecnologia.
La concentració és arriscada, detalla Brun, perquè totes les alces d’aquestes empreses a la borsa novaiorquesa s’expliquen per inversions d’una altra empresa de la llista. El gestor de capitals posa l’exemple d’Oracle, amb el seu servei de computació al núvol: “va presentar resultats mediocres el segon trimestre, però es va disparar un 30% a la borsa perquè va anunciar que tenia comandes de 450.000 milions. De qui? D’Open AI. I els diners d’Open AI d’on surten? De Nvidia”. I de Microsoft, que hi va mantenir un matrimoni tortuós fins a aquest passat estiu, amb inversions milionàries. El gran problema, a parer dels experts consultats, és que l’emperador podria anar nu. Les inversions, com recordava Brun, busquen consolidar cada cop més volum de serveis d’IA, malgrat que la seva demanda no està garantida a llarg termini. “Es fan totes aquestes inversions; però el dia que algú pregunti per la rendibilitat, caurà tot”, alerta l’economista.
Un creixement sense mesura
Observant només el rendiment a la borsa, hi ha qui veu clars signes d’una bombolla a punt d’esclatar. En un recent informe, l’expert inversor del Bank of America, Michael Hartnett -una de les grans autoritats borsàries del planeta- recordava que, en els darrers dos anys, les principals tecnològiques dels EUA s’han disparat un 223% a la borsa. Les anteriors bombolles, com ara la de les puntcom a principis del segle, havien esclatat als volts del 244%. La IA, doncs, està ja a tocar de l’esdeveniment horitzó del seu desenvolupament de negoci, encara sense una aplicació clara. “Les seves expectatives es basen en inversions molt bèsties, però qui pagarà els seus productes?”, qüestiona Brun, que albira un “excés d’oferta” a curt termini, com a mínim durant la pròxima dècada, abans que el conjunt de consumidors adopti per a si solucions relacionades amb la intel·ligència artificial. Malgrat que, com apunta Pinto, firmes com Nvidia “pugen de preu, però també d’ingressos”; els diners es mouen en un circuit tancat. “El valor de l’acció estarà justificat mentre puguin continuar generant aquests contractes”, sosté l’analista.
És possible, però, que la cadena de valor comenci a donar signes de desballestament. I això s’observa a la base: entre les fabricants de maquinària de fotolitografia, les eines essencials per fabricar els microxips d’alt rendiment que són al centre de la indústria. ASM International, una de les neerlandeses que produeixen bona part d’aquestes eines -antiga matriu d’ASML- ha rebaixat a la meitat les seves previsions de creixement per al curs, d’un 10-15% anterior fins al 5%, en el seu capital markets day a Londres. “Si redueix les expectatives és perque les foundries compraran menys. Si compren menys durant dos mesos, es pot esfondrar tot el sector”, alerta Brun.
La ficció trumpista
El govern dels Estats Units esdevindrà un actor essencial en mantenir el fràgil equilibri del mercat tecnològic. En primer lloc, lamenta Pinto, per la política comercial del president, Donald Trump. “El 2026, l’economia dels EUA serà colpejada pels aranzels; i hi haurà pressions inflacionistes importants”, avisa l’analista. Això, unit amb un full de ruta monetari incert, pot ancorar el capital necessari per al desenvolupament fictici del mercat de la IA. “Hi ha por al món de la tecnologia, per l’alentiment que s’albira el 2026 i el 2027”, postil·la Brun. Així doncs, els ritmes inversors anticíclics poden erosionar profundament el creixement del sector.
A la contra, una Casa Blanca que busca disparar la productivitat a qualsevol preu. En un entorn de retallades fiscals i noves concessions a les rendes elevades, com el que ha imposat Trump amb la seva bescantada Big Beautiful Bill, l’executiu intenta reduir els dèficits a través de millores del PIB. “Això generarà un impuls de les empreses d’IA, perquè són les que generen més millores productives. Mentre l’administració Trump pensi això, invertiran milers de milions en IA”, avisa Pinto. D’aquesta manera, el sector públic pot fer de coixí -mentre aguantin els comptes del tresor americà-. Per altra banda, el rol de l’administració pot ser essencial a l’hora de “rebaixar la dependència” de Taiwan, que encara és el primer productor de microxips avançats, de la mà del gegant TSMC. És en aquest sentit que s’explica, a ulls de Brun, la inversió en el 10% de la fabricant Intel, la gran derrotada de les batalles recents entre les tres grans fundicions de xips -amb la taiwanesa i Samsung-. El pla, però, mostra clares llacunes: “Intel va quedar enrere amb els microxips de cinc nanòmetres. Ara, que estem en dos i tres, imagina’t”, alerta el cap de capital risc de Trea.
