Salvador Illa es guanya, en les seves primeres hores com a president de la Generalitat, dures crítiques econòmiques també fora del món independentista. La configuració del nou Govern i el programa econòmic que emana dels pactes amb Esquerra Republicana de Catalunya i amb els Comuns són, tot i les limitacions que han apuntat diversos experts, suficients perquè l’espanyolisme empresarial present a Catalunya hagi passat a l’atac. Aquest mateix dilluns, l’entitat Empresaris de Catalunya, autodefinida com a “favorable a l’estabilitat institucional i el respecte al marc legal vigent”, ha llançat un comunicat especialment crític amb el “programa de Govern” que va posar sobre la taula Illa en la seva intervenció davant el Parlament el passat dijous. L’organització, cal recordar, està presidida per l’exregidor de l’Ajuntament de Barcelona Josep Bou, un dels perfils del Partit Popular més agressius contra l’exercici del dret a l’autodeterminació durant els anys centrals del Procés.
A parer de Bou, com a representant d’aquests “empresaris i directius” contraris a l’independentisme, cap dels puntals programàtic del nou Govern, ni dels acords ratificats per fonamentar la investidura, encaixen amb les necessitats del país. Les posicions d’Illa i els seus socis, asseguren, no són falagueres per a “les empreses, l’ocupació i l’economia catalana”. En concret, critiquen una aproximació al marc fiscal que “manté una pressió tributària a persones i empreses més elevada que a la resta” de l’Estat; així com la negativa a donar suport via rebaixes d’impostos al Hard Rock, un macroprojecte turístic que “anava a generar milers de llocs de treball”. També s’han mostrat especialment decebuts amb les resistències que ERC i els Comuns encara mantenen respecte de l’ampliació de l’Aeroport del Prat, i alerten que l’executiu socialista “paralitzarà les infraestructures per atendre les exigències dels seus socis d’investidura”. És el cas també de la B-40, la negativa a la qual consta a les 13 pàgines pactades amb el partit de Jéssica Albiach.
Un “alt preu” per la “insolidaritat”
Amb tot, Bou i els seus veuen “amb preocupació” uns pactes que “renuncien a projectes clau per a Catalunya”, defensat amb vehemència, cal recordar, pel candidat popular al 12-M, Alejandro Fernández, que va articular bona part de la seva campanya en contra d'”els del no a tot”, parlant de la bancada de l’esquerra. Més enllà de les polítiques d’infraestructures, Empresaris de Catalunya ha fet sonar les alarmes pel pacte de reforma del model de finançament que va desencallar els vots d’Esquerra Republicana de Catalunya a favor d’Illa. Malgrat que el document fet públic per ambdues formacions deixa en l’aire moltes consideracions clau, que es decidiran en comissions bilaterals durant el 2025, l’exregidor s’avança a titllar el nou sistema de “concessió política que pagaran les empreses”. “Més enllà de la incertesa sobre la capacitat de gestió de la Generalitat en aquesta matèria, les empreses catalanes pagarem un alt preu a la resta d’Espanya per la insolidaritat dels nostres polítics”.
2 
