El sector de les energies renovables alerta que la transició energètica a l’Estat espanyol va “malament i tard”. Segons la patronal APPA Renovables, que agrupa moltes de les empreses de la indústria, el desenvolupament d’energies verdes a la xarxa espanola està encara lluny del ritme que hauria de prendre “si es volen assolir els objectius” marcats pel Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) per al 2030. El director general de l’associació, José Maria González Moyá, apunta que durant el 2022 només es van instal·lar 9.000 megawatts renovables, un ritme substancialment inferior als 11.000 per exercici que reclama el pla estatal. Aquesta xifra inclou, a més, l’autoconsum, un format amb substancialment menys influència sobre la retallada d’emissions.
“El sector té un problema”, concreta González, especialment amb les dificultats administratives. Segons l’empresari, la lenta tramitació de permisos per a les instal·lacions ha provocat que “una cartera de renovables molt significativa” no tingui garantit el seu accés a la xarxa elèctrica a partir del 2025. “Ningú sap què passarà”, ha declarat el representant en roda de premsa. Més enllà de la branca pública, el director general subratlla que és necessari un creixement de la demanda per mobilitzar les centrals renovables; en tant que, si no hi ha activitat compradora, les plantes generadores “estaran parades molt de temps”. Aquesta important frenada contrasta amb les ambicions de l’executiu de l’Estat, que proposa ampliar fins al 48% l’objectiu de generació renovable del 2030, sis punts més del que s’havia establert fins ara. En concret, això significa arribar als 62 gigawatts d’eòlica i els 76 de fotovoltaica.
Preus massa baixos
La manca de demanda no és, però, l’únic problema del mercat elèctric espanyol amb les renovables. Les consecutives jornades a preus zero que s’han registrat en les darreres jornades -provocades principalment per la forta entrada de producció eòlica i hidroelèctrica- posen en risc, alerten des d’APPA, la continuïtat de l’activitat al sector. Els preus de la llum, fins i tot amb les renovables, haurien de “reflectir els costos de la generació”. “Si no fem res, tot això saltarà pels aires; ja que al inversió sol ser sensible”, afegeix González, tot avisant que, amb el sistema actual, “arribarà un moment quan la inversió s’alenteixi o desaparegui”. En aquest sentit, l’entitat empresarial proposa “actuar sobre la demanda i l’emmagatzematge”, de tal manera que la producció s’equilibri amb les necessitats dels consumidors i s’evitin situacions de preus extrems.
Tot i aquest desequilibri de preus, les renovables abaixaran, inevitablement, el cost de la llum per al consumidor final. L’alça de les energies verdes en les darreres setmanes ha rebaixat el preu mitjà del mercat elèctric espanyol en uns 43 euros el MWh. D’aquesta manera, el preu final ha estat d’uns 167,52 euros, una xifra que, en cas que només es comptés amb producció fòssil, escalaria fins superar els 210 euros el MWh.
