Ningú dins el Banc Sabadell esperava una ensopegada en les dues juntes d’accionistes del sis d’agost. La venda de la filial britànica TSB al Banc Santander per 3.400 milions d’euros i el dividend extraordinari més alt de la història de la companyia, 2.500 milions d’euros a repartir la primavera del 2026, eren una pràctica seguretat. L’accionariat va ratificar l'”escut contra el BBVA“, en paraules d’alguns dels presents, que havia aixecat la direcció vallesana amb pràctica unanimitat –un 99,6% a favor en la primera votació, un 99,7% en la segona-. Menys són els que s’atreveixen, dins l’empresa, a fer paral·lelismes entre el sí a la venda britànica i l’adhesió al fullet de compra. Sí que els fan veus dins el capital, que apunten que “un vot a favor de la venda de TSB era un vot en contra de l’OPA hostil“. Fora d’elucubracions, el mercat sosté que “no hi ha res nou” després del superdimecres sabadellenc: experts financers fa temps que veuen lluny l’èxit de l’ofensiva que capitaneja Carlos Torres, fins i tot abans del moviment britànic. A parer de l’analista del banc Renta 4 Nuria Álvarez, l’acord amb el Santander i la contundent resposta dels inversors “redueix les possibilitats que BBVA millori l’oferta“. “El mercat ni tan sols contempla un gran augment del bescanvi. Mai no ho ha fet“, sosté Álvarez.
A hores d’ara, val a dir, les xifres de l’OPA no són tan extremadament desfavorables als interessos de la Vela com havien estat en altres moments. Després de la presentació del pla estratègic del Sabadell, la prima negativa que oferia el bescanvi actual -una acció basca i 70 cèntims en efectiu per cada 5,3456 títols catalans- va arribar al 15; més de 2.000 milions d’euros de pèrdua de valor per als inversors locals. En el sentit oposat, amb les pujades que ha registrat la cotització del Banc de Bilbao en la darrera setmana, l’escletxa s’ha tancat fins als volts del 6%, i el forat és d’uns 1.000 milions d’euros.
Per al director d’inversions de Gesinter, Joan Esteve, l’accelerada facilita el camí dels bascos. “Si l’acció del BBVA puja un 7% més que la del Sabadell fins al setembre, es posarà l’oferta molt més fàcil”, apunta Esteve; que assegura que una revaloració com aquesta és imprescindible per al grup biscaí. Recorda, en aquest sentit, que BBVA no només ha de cobrir la vall que el separa del valor actual del Sabadell. També ha d’afegir els 2.500 milions d’euros de dividend compromès per al 2026 arran de l’operació TSB. “Si ha d’elevar l’oferta aquest 10% més el 7% de prima negativa actual, financerament l’OPA no té cap sentit”, sentencia l’expert.
El BBVA intenta donar compte d’aquesta vara de medir. El mateix conseller delegat del BBVA, Onur Genç, prova sovint d’escenificar que no hi ha desesperació en les seves files per fer reeixir l’OPA a qualsevol preu. “Si l’operació Sabadell surt bé, surt bé. I si no, no passa res: girem full”, declarava el primer executiu en la presentació dels resultats semestrals. La veu de Genç no representa, però, al conjunt de la directiva: veus financeres pròximes al debat asseguren que hi ha una certa escletxa, amb postures favorables a l’adquisició i d’altres que hi donen més prioritat. A favor d’aquests últims, els observadors internacionals han reclamat en les darreres jornades “disciplina financera” a la directiva biscaïna. Ho feia en un informe el banc britànic Barclays, que assegura que el projecte que presideix Torres “té molt de valor ell sol”. “L’OPA al Sabadell, al preu correcte, té valor; però també ho té continuar en solitari”, asseguraven els analistes de la firma. Es tracta d’una apreciació que Genç comparteix en públic; i que el president del banc català, Josep Oliu, ha reiterat en diverses ocasions d’ençà del maig del 2024. “Tant el Sabadell com el BBVA tenen més valor ells sols que no pas junts”, ha exposat Oliu.
BBVA, una contradicció
La disputa per l’atractiu de l’OPA es fonamenta en una contradicció que porta posada l’acció del BBVA. Per una banda, com apunta l’executiu de Gesinter, la cotització ha accelerat prou darrerament perquè la distància amb el preu del Sabadell no sigui massiva -fonts pròximes al banc català asseguren que “el 15% era inassumible per a ells”-. Per l’altra, diverses veus financeres alerten que, amb l’OPA sobre la taula, els títols no s’haguessin recuperat com ho han fet. “El mercat està assumint que no hi haurà OPA i que, per tant, hi haurà menys inversió de la prevista”, assegura l’analista Manuel Pinto. És a dir, els inversors estan sobreponderant l’acció del Banc de Bilbao perquè pensen que l’operació caurà i que, per tant, la Vela no haurà de dedicar tanta part del seu capital a comprar l’entitat catalana.
Esteve, de fet, veu l’OPA com un jou per al preu del BBVA. Cal recordar que és el pitjor valor del sector bancari espanyol en el darrer any i escaig: només ha guanyat un 40% en valor unitari; mentre que les accions del Sabadell han accelerat un 80% en el mateix període. “El BBVA cotitzava a un descompte del 20%”, apunta el director d’inversions, respecte del preu que suggerien els seus fonamentals. “Era un descompte irracional, vinculat a l’OPA. Si l’oferta cau, l’acció repuntarà”, afegeix. El diagnòstic és compartit en l’entorn financer de Sabadell, que assegura que, el dia que la compra quedi fora de l’equació -sigui perquè Torres es rendeix o perquè els accionistes vallesans s’hi neguen- “es dispararà més d’un 20%”. A parer dels experts consultats, això allunya encara més una millora del bescanvi, en tant que cada euro de més que es dediqui a absorbir el Sabadell serà un euro menys que el mercat assignarà a dividends i, per tant, un nou batzac al preu dels títols. Amb tot, el consens és que la Vela no retirarà l’ofensiva abans de temps i, simplement, la deixarà morir en el període d’acceptació. “Torres podrà justificar-se en les condicions addicionals del govern -el veto a la fusió durant entre tres i cinc anys-, i apuntarà que segueixen funcionant ells sols”, preveu Pinto.
La campanya no s’atura
Amb tot, les dues trinxeres de l’OPA continuen bregant per imposar el seu discurs. Contra l’evidència presentada per Genç en els semestrals, veus financeres asseguren que el BBVA “ha ajustat molt” les previsions financeres per al període 2025-2028. El pla financer, cal recordar, promet una rendibilitat del 22%, una creació de capital de dos dígits alts i un capital per repartir de 36.000 milions d’euros. Per una banda, argumenten, els bascos haurien estat excessivament optimistes amb el rendiment a les “economies hiperinflacionistes”, com ara Turquia, molt més inestables que els mercats europeus. Per altra, alerten, “el capital que creen per una banda, el destrueixen per l’altra”. És a dir, afirmen que s’haurien ajustat rendibilitats al màxim per equiparar-se al 15% de generació de capital que espera assolir el Sabadell el 2025. Per als analistes consultats, aquesta picabaralla forma part de la guerra de posicions. “La feina del Sabadell és treure ferro al creixement de BBVA”, opina Álvarez; que també veu compromisos més falaguers del que toca en les estimacions que va mostrar el CEO català, César González-Bueno, ara fa dues setmanes. “Fa mesos que perden quota de crèdit en empreses, i ara ens hem de creure que en guanyaran?”, qüestiona l’experta. Similar és la lectura d’Esteve, que identifica un “aspecte psicològic” en la campanya d’Oliu i González-Bueno. “Volen que els accionistes assumeixin que ja estan bé com estan”, raona; atribuint al projecte opant un risc molt elevat; i al vallesà, certeses abundants.
En aquestes condicions, l’agost servirà de període de reflexió. Ningú al mercat espera un moviment dràstic durant les pròximes setmanes; menys encara que el BBVA es retiri de la contesa. Passades les vacances, a principis de setembre, Torres i Genç hauran d’entregar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors el fullet definitiu d’adquisició, amb totes les xifres blanc sobre negre. Tampoc no serà llavors, però, quan el Banc de Bilbao reveli les seves intencions. “Si ha de millorar l’oferta, ho farà ben entrat el període d’acceptació”, analitza Álvarez; per no deixar marge al mercat a corregir la nova inversió i elevar encara més el preu del Sabadell. Per tant, sota l’onada de calor, ambdós bàndols podran fer vacances d’estiu, a l’espera de la foto finish ja entrada la tardor.
