L’activitat de les empreses de la Unió Europea tanca l’any a la baixa. Així se’n desprén de les darreres dades del Purchase Managers Index, una ràtio que revela l’activitat dels gestors de compres del teixit productiu continental per extraure’n una estimació de la salut de l’economia. El darrer informe de gestors de compres per als 27 es queda en el 49,1, quan qualsevol dada inferior a 50 és prova d’una contracció econòmica. Val a dir que, tal com confirma l’economista en cap de l’entitat germànica, Cyrus de la Rubia, el panorama és lleugerament més falaguer del que s’esperava: el mateix estudi corresponent al mes de novembre deixava una dada encara més ombrívola, del 48,3 per al conjunt de la Unió. Els causants d’aquesta davallada són, curiosament, les dues grans economies del continent -malmeses en els darrers temps-: Alemanya i França.
Segons l’estudi financer, el PMI compost d’Alemanya puja lleugerament des del novembre, però acaba l’any en ampla caiguda, amb una ràtio de 48,7. El culpable d’aquesta malaltia, en el cas de la locomotora europea, és la indústria, que va culminar el novembre amb un abismal 43,2, a tocar d’una perillosa recessió sectorial; i arriba a finals d’any en encara pitjor forma, amb un 42,5. Els serveis, val a dir, mostren més signes de vida. De fet, el terciari alemany entrarà al 2025 en tendència alcista -lleugera-, amb una nota de 51 punts. França, val a dir, es troba encara pitjor: la indústria del país gal cau al seu pitjor nivell en més de quatre anys, fins als 41,9 punts; mentre que els serveis escalen fins al 48,2, encara en contracció. Amb tot, l’índex general es queda a tocar dels 47 punts, fet que fa preveure u inici d’any complicat per a l’economia francesa enmig d’un terrabastall polític.
La “profunda recessió” industrial
A parer de De la Rubia, la mala situació del sector privat europeu podria haver estat molt pitjor. “El final de l’any és una mica més alentador del que s’esperava en general”; indica l’economista, que continua apuntant -com ja ha fet en els darrers mesos- a la indústria com a principal llast per a la creació de riquesa a la regió. De fet, la “baixada de comandes” als teixits productius alemany i francès ja han arribat a colpejar l’ocupació, tradicional notari de la salut econòmica d’ambdós països. L’ocupació, cal recordar, ha augmentat a tots els membres excepte en els dos afectats, a on els grans acomiadaments a empreses industrials rellevants -és el cas de Volkswagen a Alemanya- han congelat la reducció de l’atur. La fràgil salut de les dues potències, per a l’economista, es fa més greu sota l’ombra de l’enorme inestabilitat política que pateixen, amb la dèbil minoria parlamentària que fonamenta l’executiu del centrista François Bayrou i la caiguda de la coalició del govern d’Olaf Scholz, que portarà els ciutadans a les urnes el pròxim mes de febrer. “Això impedeix posar en pràctica les reformes necessàries en el curt termini per tornar a impulsar el creixement i està contribuint a la persistent debilitat de l’economia en ambdós països”, conclou l’expert.
