Les empreses i les dones sempre han tingut una relació turbulenta. La imatge de la dona treballadora és part de l’imaginari col·lectiu actual, però la dona directiva o emprenedora encara té un llarg camí per recórrer. Si bé és cert que hi ha tendència creixent de dones que comencen a muntar les seves companyies, encara és un percentatge petit davant dels homes. Si parlem també de les dones que dirigeixen les empreses, la mitjana es redueix. En definitiva, les emprenedores es veuen empoderades per llançar-se a la piscina i el sector les respon a poc a poc, amb alguns canvis, però lluny de la igualtat real. Món Economia recull les històries de dones emprenedores, inversores i directives; perfils molt diferents que lideren el sector de la tecnologia, la salut i les comunicacions. Perquè, tot i que l’economia i les empreses encara estan molt masculinitzades, el temps confirma que la diversitat dona molts més beneficis.
“Encara hi ha una cultura del lideratge tradicional molt marcada”, explica Vanesa Díaz, CEO de LuxQuanta, una de les quatre empreses del món que fa seguretat quàntica i l’única dirigida per una dona. La història de Díaz en el sector demostra que la situació és cada vegada més favorable per a les dones i les oportunitats estan més a l’abast. Tot i això, alguns dels sectors més innovadors encara estan molt masculinitzats. Per exemple, la CEO de LuxQuanta descriu que la tecnologia és un àmbit amb molta presència masculina i encara que ella hagi aconseguit liderar un projecte en aquest sector, les dones es troben en minoria. “És un camí que recorro jo i molts per aconseguir la diversitat”, reconeix. En aquest sentit, ella no parla de dones sinó de la necessitat d’introduir diferents models de lideratge en les empreses, una manera de fer-les més eficients a ulls del món.
Precisament la diversitat és un dels grans descobriments de la nova era d’empreses. Segons un informe de McKinsey -una empresa de consultoria amb seu a Barcelona-, les empreses que tenen una major diversitat de gènere en els seus equips directius tenen un 21% més de probabilitats de tenir una rendibilitat superior a la mitjana que les que tenen una menor diversitat. De fet, les emprenedores entrevistades asseguren que aquesta és una tendència verídica i Díaz reconeix que la seva percepció és aquesta. Tot i això, també cal recordar que les dones directives encara són una novetat. En l’últim informe d’Acció titulat Radiografia de les empreses amb dones directives a Catalunya, es constata que només un 20% de les empreses emergents catalanes (19,6%) compten amb dones als seus equips fundadors o directius, tanmateix, però, és un percentatge superior al de la mitjana europea (17%).
Així doncs, les dones emprenedores s’enfronten al repte de la diversitat com a primera dificultat del sector. Quan hi ha molta masculinització -que va lligada a una classe de lideratge més directe o fins i tot agressiu- una dona directiva aporta una nova mirada, que no sempre és benvinguda des del principi. “Abans de tenir el càrrec de CEO em vaig adonar que molts homes parlaven abans amb la meva parella que amb mi”, explica Elisabet del Valle, CEO d’Onalabs, una start-up puntera a Catalunya en el sector de la salut. Aquestes situacions en l’àmbit de treball denoten que els biaixos estan més interioritzats del que ens pensem i a vegades les veus de les dones queden en segon pla. Tot i això, Del Valle confirma que quan li van donar el càrrec “la situació va canviar”. “És part de la cultura general pensar que si una dona està en una sala plena d’homes, no és ella la CEO”, lamenta Díaz, qui assegura que ella mateixa s’ha trobat en situacions en què ha tingut aquesta mentalitat, per això reconeix que “és un esforç tant masculí com femení canviar aquesta perspectiva”.
Emprendre, un repte per a homes i dones
Construir una empresa des de zero és una tasca complicada, tant per homes com per dones. Històricament, els homes han estat menys sotmesos a tasques de la llar i la criança, el que ha provocat que molts d’ells tinguessin el temps necessari per muntar una companyia. Tot i això, el camí és complicat pels dos gèneres. Tal com explica Rat Gasol, emprenedora, experta i inversora d’empreses emergents, “emprendre suposa molts sacrificis i dedicació, independentment de si ets home o dona; conciliar o no conciliar quan emprens és una qüestió estrictament personal”. En aquest sentit, Gasol assegura que “cada vegada s’igualen més els rols”, però que és evident que “sempre s’ha de donar suport a l’emprenedoria femenina”.
Aquesta és la tasca que tenen organitzacions com WA4STEM, un grup de dones inversores que aposten per tirar endavant projectes liderats per dones. Perquè és evident que el talent no té gènere, però es necessiten espais segurs i amb projecció des d’on les dones poden veure fer-se realitat el seu somni. Com a col·lectiu minoritari en les empreses emergents, les dones emprenedores encara necessiten convocatòries, ajudes o inversions dedicades únicament al talent femení. “Em fa la sensació que ha crescut el nombre de dones emprenedores, però encara ens queda un llarg camí per la igualtat”, assegura la CEO d’Onalabs, ja que la seva empresa també va aconseguir assolir reptes sota l’ala de WA4STEM.
Invertir en dones com a actiu de valor
Associacions, entitats i clubs també treballen per descobrir i cuidar el talent femení. El Barcelona Health Hub (BHH), per exemple, és una de les primeres associacions dedicades a les start-ups de salut que és dirigida per una dona. Eva Rosell, CEO de l’entitat sense ànim de lucre, reconeix que el seu equip és molt equitatiu i, per tant, treballen amb la igualtat de manera diària. “Tenim una obsessió amb trobar l’equitat”, relata la directiva. Tot i això, les mancances del sector són palpables, ja que el BHH acompanya a una seixantena d’empreses, però només hi ha nou dones que dirigeixen les companyies. “Nosaltres no podem destriar les empreses per gènere, però sempre intentem visibilitzar el paper de la dona en les empreses”, diu Rosell. En aquest sentit, l’entitat fa xerrades, debats i panells on han posat per norma interna tenir dones que presentin, per tal de visibilitzar que “en el sector salut també hi ha dones”. “Hem arribat a cancel·lar panells per no tenir ponents femenines”, explica la CEO del BHH.
Un altre dels grans espais catalans que acompanya les dones, però sobretot els presta un lloc segur des d’on començar la seva etapa com a emprenedores és Juno House, el primer club de dones del món. Allunyat dels mítics espais d’homes que hi havia històricament als Estats Units, Juno és una aposta per l’empoderament femení, dirigit per quatre dones. Les tres fundadores: Natalie Batlle, Liana Grieg i Eva Vila-Massanas; i la directora d’operacions, Carla Crespo. “Tenim més de 600 sòcies amb ganes de compartir i emprendre”, explica Batlle, que considera la seva iniciativa com tot un èxit per l’emprenedoria femenina, ja que “quan va néixer no tenia precedents”. De fet, ella mateixa explica que la tasca de Juno House és acompanyar a les dones i donar-los un espai des d’on les seves idees puguin ser escoltades i visibilitzades. “És molt trist que només el 2% de les empreses d’Europa que facturen més de 2 milions d’euros estiguin formades per un 100% de dones”, diu Batlle.
El canvi de tendència de l’emprenedoria és un treball conjunt que s’ha de fer i es fa entre homes i dones. No hi ha cap secret per l’èxit ni un lideratge que hagi provat ser el més efectiu, però la diversitat i la cura de les dones en les companyies produeix un efecte beneficiós per a aquestes. Mentre organitzacions com les mencionades continuen amb la seva tasca d’acompanyament, cada vegada més dones es llancen a la piscina d’emprendre i porten sota el braç projectes innovadors i punters que es converteixen en part de l’engranatge per canviar el món. El suport entre les emprenedores femenines també ajuda a lubricar aquest mecanisme, perquè tal com recorda Liana Grieg (Juno House): “Quan estàs acompanyada, et sents còmode per explicar no només els teus triomfs sinó les teves derrotes”. I aquí és on realment sembla que hi ha la clau de l’emprenedoria.
