La moderació dels preus del petroli ha estat, durant la segona meitat del 2022, un dels grans motors de la caiguda de la inflació d’ençà dels màxims històrics assolits el passat estiu. Factors diversos, informats per les tensions geopolítiques i els diversos conflictes actius al voltant de mercats de cru clau, han tornat a disparar un barril que ha recuperat els 90 dòlars i, segons diverses organitzacions dedicades a l’anàlisi del mercat, no abandonarà la tendència durant les pròximes setmanes. Amb l’escalada fins als 93,08 dòlars registrada aquest mateix divendres, el barril Brent encadena dues setmanes de pujades de preu -unes pujades que a curt termini apunten a fer repuntar el litre de carburants a la benzinera fins a nivells que encara no estan definits-. Per la seva banda, el barril West Texas, menys afectat per les decisions de l’OPEP, s’ha quedat fregant els 90 dòlars, també en una tendència ascendent, si bé menys intensa.
Segons apunta el director general de Petronieves, Lluís Nieves, la resposta de l’estat d’Israel contra la franja de Gaza després dels atacs de Hamàs ha generat una “por a un efecte contagi” a una zona amb un enorme pes en la definició del preu global del cru. El sector, de fet, està d’acord: en un recent informe publicat per la consultora Tempos Energia, el seu director general, Antonio Aceituno, assegura que la guerra entre Israel i Hamàs suposa “el risc geopolític per al mercat més gran d’ençà de la guerra a Ucraïna”. Sobre l’inestable fonament que els conflictes globals posen sota el preu del petroli, fins i tot les previsions més alcistes matisen que la incerta situació a la regió durant el pròxim trimestre pot fer esclatar el cost del barril en qualsevol moment. El mateix informe de Tempos sosté que el preu oscil·larà fins al desembre entre els 85 i els 95 dòlars, si bé alerta d’una “alta volatilitat que pot provocar sortides” d’aquestes dades de referència.
Ara per ara, però, les primeres reaccions del mercat han estat, en paraules d’Aceituno, “modestes”, en tant que el preu del barril s’ha mantingut còmodament per sota dels 100 dòlars. A aquesta lenta reacció de compradors i venedors s’afegeix que els enormes pics de demanda que es van assolir durant l’estiu -amb un agost especialment tens pel retorn als mercats internacionals de la indústria xinesa- es manté substancialment per sota, aquesta tardor, del mateix període durant els darrers exercicis. De fet, els Estats Units, com recorden des de Tempos, es mantenen a nivells de demanda en mínims dels darreres 15 anys. Així, malgrat les males previsions a curt termini que sostenen als mercats, els futurs a llarg es mantenen en tendència descendent, amb una previsió -segons dades de la consultora CME Group- de caure l’octubre del 2024 per sota dels 80 dòlars el barril.
Els inversors, però, no confien en una estabilitat de mercat que garanteixi uns preus controlats a curt i mitjà termini. Els mercats, més encara, insisteixen que els riscos escalen, amb una possible nova retallada de la producció per part dels països de l’OPEP+. En cas que aquesta es produeixi, apunta l’empresari català, “el preu és clar que pujarà d’una manera rellevant”. Els riscos geopolítics i la inestabilitat dins els països productors -Rússia inclosa- han fet que actors de mercat com ara la firma consultora UBS siguin encara més agressius amb les seves estimacions, i dibuixin un escenari en què el barril pot arribar fins als 100 dòlars abans que acabi el curs. D’aquesta manera, la incertesa encara és la tònica d’un mercat amb la capacitat de generar pics i daltabaixos als preus de consum, amb el batzac que aquests poden infligir sobre les grans economies europees. Les previsions, però, han dibuixat les darreres setmanes escenaris molt pitjors que els que finalment s’acaben donant. Com recorda Nieves, les escalades al preu del Brent i el Texas dels darrers dies han estat “per sota del temor inicial que tenia el mercat”.
Crisi moderada
Un esclat en el preu del petroli acompanyat d’una inestabilitat geopolítica rampant pot recordar a escenaris passats que van tenir efectes devastadors sobre algunes de les grans economies del planeta, com ara la crisi del 1973. Tot i això, el tauler global dibuixa escenaris molt diferents, i fins i tot en el pitjor dels casos la present escalada al mercat hauria de quedar-se lluny de la de fa 50 anys pel que fa a la seva capacitat pertorbadora de l’economia global. Com apunta Nieves, la manca -per ara- d’implicació als conflictes d’altres països productors de petroli limita molt la força del cop que els presents conflictes poden exercir sobre el mercat energètic. De la mateixa manera, el procés de descarbonització ha fet que “la dependència de combustibles fòssils no tingui ara la mateixa rellevància” que a la dècada dels 70. “L’impacte -tranquil·litza el directiu- és i serà molt inferior”.
El petroli, més car que d’aquí a un any
Segons les darreres dades del mercat de futur, doncs, l’actual tensió geopolítica eleva els preus presents del petroli, així com els futurs a curt termini; mentre que els futurs del pròxim any sembla devaluar-se davant la manca de certeses respecte de l’estat del consum. Caldrà observar, doncs, si la possible situació de backwardation -aquella en la que un actiu és més car en el preu spot que no pas en el futur, i per tant genera més ingressos en la seva venda avui dia que no pas a mesos vista- tindrà algun efecte sobre el mercat, ja no només del petroli sinó dels seus productes, especialment el carburant. Tot i això, l’elasticitat de la demanda del Brent no és la més elevada: de fet, l’OPEP+ assegura que l’escalada de consum d’hidrocarburs continuarà fins a l’any 2045, a prop del llindar temporal que la UE marca per assolir la neutralitat climàtica. Nieves, però, assegura que la fi de l’alça del consum de petroli serà més propera, en concret l’any 2040, i titlla la posició dels productors de “molt optimista”.
