L’execució dels projectes estratègics de recuperació i transformació (Perte) ha estat un dels grans maldecaps d’una indústria –catalana i espanyola– que persegueix, d’ençà de la pandèmia, una reconversió completa. El sector manufacturer i productiu busca adaptarse a les noves realitats de mercat i normatives de la mà dels fons Next Generation EU, que han arribat a l’Estat en forma d’inversions i préstecs per a algunes de les cadenes de valor estratègiques del continent, des de l’automòbil a la microelectrònica. Les traves administratives, les complicacions amb avals o els extremadament curts períodes d’execució, acompanyats de la baixa marxa de la burocràcia que van acompanyar al Perte inaugural, el del vehicle elèctric i connectat, han fet despertar les reticències de les empreses que en volen ser beneficiàries. I més encara amb unes noves eleccions generals enmig, que poden trastocar els lideratges polítics d’aquestes iniciatives de finançament.
“Els participants del Perte del cotxe elèctric van pagar ser els primers”, expliquen a aquest diari fonts properes a un dels projectes estratègics a Catalunya, amb una munió d’ineficiències administratives que van limitar l’execució de les inversions i l’arribada dels fons a l’ecosistema innovador. Tant l’anterior ministra d’Indústria Reyes Maroto –que va abandonar la cartera per optar a la batllia de Madrid– com el seu successor Héctor Gómez es van comprometre, donades aquestes escletxes, a convocar sense trigança una segona edició del Perte VEC que completés l’execució, agilitzés els terminis i oferís una major flexibilitat a les empreses beneficiàries per desenvolupar les seves solucions sense excessiva pressió pública. Durant una compareixença en el marc del congrés Automobile, a Fira de Barcelona, Gómez es va mostrar “optimista” respecte de la possibilitat d’aprovar la seqüela del projecte estratègic durant el mes de juny, tot celebrant la “feina” que els ministeris estaven portant a terme amb el sector –de la mà de la patronal Anfac– per millorar tot allò que va llastrar les mesures d’ajuda empresarial en l’anterior ocasió.
Només uns dies després de les declaracions de Gómez, però, el fracàs electoral a les municipals del PSOE va forçar Pedro Sánchez a convocar unes noves eleccions el dia 23 de juliol, en un clar xoc amb el calendari del projecte. Si bé algunes veus del sector van mostrar els seus nervis, el president d’Anfac i CEO de Seat i Cupra Wayne Griffiths va intentar tranquil·litzar els ànims durant la seva compareixença a la 38 Reunió del Cercle d’Economia. Segons el líder patronal, la convocatòria del Perte VEC 2 “està molt avançada”, suficient per confiar que es farà pública “abans dels comicis”. Especialment crític amb les limitacions i errades de la primera edició, Griffiths ha assegurat que les inversions públiques arribaran. La més gran, l’assignada precisament a la companyia que dirigeix, ha de servir per executar l’estratègia prevista per a la fàbrica de Martorell, que serà el nucli de l’electrificació de la històrica automobilística. Les reformes necessàries, apunta Griffiths, “depenen de les ajudes del Perte”. Tot i les bones perspectives, el directiu ha urgit els representats electes a què formin un nou govern aviat, perquè “no s’entri en una fase d’incertesa” que faci trontollar la seguretat de les companyies respecte del finançament europeu.
Més contundent s’ha mostrat el Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya. Només unes hores després de la convocatòria electoral, l’entitat empresarial presidida per Sergio Alcaraz va fer públic un comunicat exigint que “el Perte VEC 2 no sigui una de les lleis que quedi en suspens” amb la convocatòria electoral. Segons l’organització catalana, la mala execució del primer Perte “no va complir les expectatives” en la primera ocasió, i el sector, en renovació integral, “no es pot permetre que es repeteixi”. “Un possible retard en l’aplicació del Perte VEC 2, sumat als que arrosseguem per assolir la mobilitat sostenible, implica reduir al mínim les possibilitats de convertir-nos en un referent fins i tot al sud d’Europa”, declaren des del Clúster, tot reiterant que la indústria de l’Estat va “molt tard” respecte dels seus competidors europeus. En aquest sentit, exigeixen a l’executiu “un aclariment públic respecte l’acompliment dels terminis del Perte VEC 2”.
L’alimentació confia en els tècnics
Amb una dotació d’uns 1.800 milions d’euros, el Perte agroalimentari és un dels projectes centrals de la transformació de la indústria a l’Estat –amb una elevada presència a Catalunya, on la cadena de valor alimentària concentra prop del 20% del PIB del país–. Tant és així que algunes de les iniciatives més ambicioses de les que opten al finançament europeu venen, precisament, del teixit empresarial català. La cadena de supermercats Ametller Origen –de la mà de senyeres de la innovació catalana com Wallbox o Heura– espera captar més de 21 milions d’euros entre finançament europeu i préstecs per acabar mobilitzant una inversió de més de 44 milions d’euros i crear uns 300 llocs de treball fins a l’estiu del 2025. Per la seva banda, Teresa Carles Flax & Kale lidera un consorci de 25 empreses per captar més de 110 milions d’euros dedicats a produir i exportar aliments “saludables i sostenibles”. Segons l’empresa, els fons captats permetrien traccionar fins a tres vegades la inversió europea, el que portaria a la creació d’uns 1.500 llocs de treball altament qualificats.
Amb els projectes ja presentats, el sector es mostra, en un sentit similar al de Griffiths, tranquil. El CEO de Teresa Carles Flax & Kale Jordi Barri assegura a aquest diari que “el govern sortint continuarà apostant per la indústria alimentària, ja que és un dels motors de l’economia espanyola”. L’empresari, optimista amb l’execució dels projectes, recorda que la procedència europea dels fons assignats facilita que la inversió arribi al teixit productiu “independentment del color” de l’executiu que emani dels comicis del juliol. Una altra font consultada per aquest diari propera a un dels projectes candidats al finançament ha apuntat que detecten “voluntat a l’administració” perquè el Perte s’executi en els terminis previstos, amb l’ull posat a la tardor. Segons explica, “un cop els projectes passen a la part tècnica, l’administració és lenta però segura”. “Els tècnics faran la seva feina, no esperem grans ensurts”, conclou.
Primeres pistes dels microxips
Una altra de les proves del despertar de Moncloa respecte de la mala execució del primer Perte VEC ha estat la flexibilització i acceleració del projecte estratègic dedicat al sector dels microxips. Amb una dotació de 12.250 milions d’euros, la iniciativa és la que concentra una major quantitat de fons comunitaris, amb un especial lligam amb l’horitzó europeu d’autonomia estratègica. En aquest sentit, el Congrés va aprovar durant el maig la diversificació de les eines d’inversió per a les empreses de microxips, incloent-hi palanques com “la participació de capital o altres instruments de suport econòmic o financer”, segons les necessitats dels beneficiaris.
Val a dir, a més, que s’han complert les primeres previsions de l’executiu: amb la convocatòria de les ajudes, el ministeri d’Afers Econòmics va preveure que les primeres ajudes es convocarien durant el primer semestre de l’any 2023. Si bé el muntant és molt reduït, el govern espanyol ja ha concretat les ajudes per les càtedres universitat-empresa dins el Perte Chip, dedicades a la formació de professionals especialitzats al sector de la microelectrònica. Amb 18 iniciatives, Moncloa pretén mobilitzar uns primers 80 milions d’euros perquè, en paraules del comissionat Jaime Martorell, “unes 1.000 persones tinguin formació científica d’alta capacitat” relacionada amb la cadena de valor del microxip. Per la seva banda, el president de la Generalitat Pere Aragonès va anunciar una proposta per acollir una planta de fabricació de prototips de microxips, amb una inversió de 300 milions vinculada també a l’execució del Perte de semiconductors.
1 
