Les promeses i propostes electorals comencen a aflorar de valent hores abans de l’inici de la campanya electoral per les eleccions del 23 de juliol, especialment en matèria econòmica. Si aquest dimecres eren Pedro Sánchez i Nadia Calviño els que prometien alleugerir les quotes de les hipoteques, aquest dijous ha estat el torn de Yolanda Díaz, que ha posat sobre la taula la possibilitat de crear un nou sistema tarifari elèctric progressiu. A més, també ha proposat obligar les elèctriques a separar l’activitat de distribució de les de generació i comercialització. A més, la formació de la vicepresidenta segona del govern espanyol ha proposat.
Pel que fa a aquest nou sistema elèctric de tarifes, la coalició afirma que tindria en compte les característiques de la unitat de familiar. En ser progressiu, el sistema aniria incrementant l’IVA i els costos regulats de manera proporcional a la potència contractada en tres trams. Abans de començar aquests trams el sistema asseguraria un “consum mínim vital” garantit per als primers 1.500 quilowatts hora (kWH), amb un IVA superreduït del 4% i reducció de càrrecs regulats i peatges. A més, aquesta tarifa es convertiria automàticament en tarifa social a cost zero per a consumidors vulnerables.
Després estaria el consum normalitzat, que és la llar mitjana espanyol —entre 1.500 kWh/any fins als 4.000 kWh/any— amb un IVA del 10%. Un segon tram seria el de sobreconsum, amb un IVA del 10% però major participació en costos regulats; i el tercer i últim tram seria el sobreconsum excessiu, amb més de 7.500 kWh/any. Aquí s’incrementaria el coeficient de càrrecs i amb l’IVA al 21%.
Noves obligacions per a les elèctriques
La voluntat de Sumar és impedir “definitivament” que les companyies elèctriques integrin verticalment els negocis de generació, distribució i comercialització en empreses del mateix grup, per a així combatre l’existència de “monopolis naturals”. I és que, segons el parer de Díaz, la separació entre activitats regulades i no regulades “no és efectiva” a la pràctica. És per això que plantegen imposar una separació “estricta” de l’activitat de distribució.
Sumat a això, la formació a l’esquerra del PSOE també vol “potenciar el paper i la intervenció” de l’Estat en el sector energètic per poder garantir les necessitats bàsiques de la ciutadania. Aquest intervencionisme, asseguren des de la formació, tindria d’acompanyament una auditoria pública sobre els costos reals de cadascuna de les tecnologies amb les quals es genera l’electricitat a Espanya, per a retribuir a cadascuna en funció d’aquests costos. L’objectiu de tot plegat és el de no pagar tota l’energia al preu de la més costosa, és a dir eliminar el pool tal com s’entén actualment.
A continuació, Sumar planteja una reforma del mercat marginalista per a eliminar-lo en el mitjà termini i treure, a curt termini del mercat, les energies inframarginals no gestionables, com la nuclear.
Nous impostos
Sense sortir de la clau energètica i de la transició ecològica, els de Yolanda Díaz també apunten altres propostes que busquen desincentivar l’ús de combustibles fòssils. És per això que plantegen un nou impost sobre els béns i serveis de luxe que generin un gran volum d’emissions. Aquests són els casos dels vehicles de luxe, avions privats, grans iots i vols freqüents peninsulars en classe ‘business’.
A més, també plantegen un impost als beneficis extraordinaris de la indústria fòssil i la possibilitat de detenir les noves inversions i subvencions al gas natural i altres combustibles fòssils; i la prohibició de la publicitat i els patrocinis de combustibles fòssils. En contraposició, la coalició busca una simplificació i facilitació de l’autoconsum. De fet, proposa mecanismes específics de finançament per a la instal·lació de plataformes d’autoconsum col·lectiu destinats a les llars de rendes baixes.
Addicionalment, Sumar ha promès crear un fons públic d’inversió en energies renovables, similar al Fons Sobirà Noruec del Petroli, l’objectiu del qual sigui finançar processos de desenvolupament industrial a l’Espanya buidada i en el món rural, així com millorar la dotació de serveis públics d’aquests territoris.
Pel que fa a energies renovables, la formació ha proposat que el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima s’adapti als “nous objectius europeus”, de manera que es disposi d’una potència de, aproximadament, 148.000 megawatts (MW) de cara al 2030, enfront dels 105.000 del pla actual.
1 
