La participació d’Elon Musk al govern del president dels Estats Units Donald Trump ha esperonat l’oposició a les seves empreses. Després de la fuga de comptes de la xarxa social X -antic Twitter- cap a altres plataformes, el nou objectiu de les protestes dels estatunidencs és Tesla. La fins ara marca insígnia del sector del vehicle elèctric ha estat objecte, en les darreres setmanes, de diversos actes vandàlics. Opositors a Trump han orquestrat atacs contra punts de càrrega ràpida, concessionaris i fins i tot vehicles privats.
En les darreres setmanes, s’han succeït els incidents. A Carolina del Sud, les autoritats locals han detingut un home i continuen a la cerca de més sospitosos en relació amb el llançament de còctels Molótov contra cotxes de la marca de Musk. En paral·lel, han aparegut pintades a diversos concessionaris Tesla a l’estat acusant-los de ser “cotxes nazis”. A Oregon, un altre home ha estat detingut acusat de cremar un punt de càrrega Tesla; mentre que a Nevada, diversos manifestants es van concentrar davant un centre de servei de la companyia, arribant a disparar contra els vehicles. També s’ha registrat una cadena d’incendis provocats contra estacions de recàrrega de la companyia.
Les autoritats nord-americanes, liderades per la fiscal general conservadora Pam Bondi, debaten si començar a tractar aquests fets com a demostracions de “terrorisme domèstic”. En cas de confirmar-se l’acusació, els detinguts s’enfrontarien a “càstigs severs”, segons membres del Departament de Justícia trumpista. Per la seva banda, el mateix Musk ha volgut desvincular l’empresa de la seva agenda d’extrema dreta. En una piulada aquesta mateixa setmana, el dirigent de l’agència paragovernamental DOGE (Department Of Government Efficiency) va denunciar un “nivell de violència esbojarrat” contra la seva empresa. “Tesla només fa cotxes elèctrics, i no ha fet res per merèixer aquests malvats atacs”, defensava Musk.
També al Canadà
No només els Estats Units han vist com la resistència contra Musk es feia cada cop més cruenta. La darrera setmana, diversos manifestants van vandalitzar un concessionari amb 80 vehicles Tesla a Hamilton, al Canadà. La localitat és un dels epicentres històrics de la indústria siderúrgica al país, i consta entre els que més patiran els aranzels del 25% a l’acer i l’alumini imposats per Trump. Aquests incidents han animat el Saló de l’Automòbil de Vancouver, una de les fires automobilístiques més rellevants del continent, a expulsar Tesla de la seva superfície expositiva. “La decisió garantirà que tots els assistents puguin concentrar-se exclusivament a gaudir dels nombrosos aspectes positius de l’esdeveniment”, han assegurat des de l’organització.
Alemanya, focus de protestes
Mentrestant, les vendes de Tesla s’enfonsen arreu del planeta. A Alemanya, les entregues de vehicles de la marca van caure més d’un 70% en termes interanuals durant els dos primers mesos de l’any. El discurs de Musk hi ha contribuït, segons les darreres enquestes: més del 96% dels ciutadans del país centreeuropeu rebutgen la companyia per la participació del magnat sud-africà a l’administració Trump, a més dels seus histrionismes ultradretans. També hi influeix, però, la mala qualitat dels models més recents. El passat dijous, la multinacional va haver de retirar més de 46.000 unitats del seu aparatós cybertruck per problemes de seguretat. Segons s’ha pogut veure en diversos vídeos a les xarxes socials, una peça metàl·lica de la part frontal del vehicle no està correctament soldada, pot sortir disparada en plena circulació.
Finalment, en el cas europeu, fa temps que els treballadors de les plantes de Tesla sostenen vagues i altres conflictes laborals per les males condicions i els baixos salaris que imposa la companyia. 3.000 treballadors de la fàbrica de Berlín han signat un manifest acusant la directiva de “tàctiques d’intimidació” contra els sindicats. Entre les queixes, destaca la manca de descansos en els torns dels empleats: “sovint no hi ha temps ni de beure o anar al lavabo. Ningú pot continuar així fins que es jubili”, lamenten en un comunicat des de la principal organització sindical de la indústria del país, IG Metall.
L’augment de la càrrega de treball ve provocat per la intenció de Musk d’accelerar la producció del Model Y, el seu vehicle més exitós, per incentivar les economies d’escala i, d’aquesta manera, rebaixar el preu fins a nivells competitius. Les marques xineses, però, continuen oferint menors costos, i algunes d’elles, com ara BYD, ja han avançat Tesla en el rànquing global de l’electromobilitat.
1 
