El mercat espanyol de les telecomunicacions està vivint la quantitat més gran de canvis dels últims anys. Aquest mateix dimarts s’ha conegut que un fons britànic ha comprat la filial de Vodafone a l’Estat i la Unió Europea encara manté estancada la fusió entre Orange i MásMóvil per la seva possible afectació a la competència del mercat. Ara, Telefónica també s’ha sumat a aquesta llista de remodelacions i ha acceptat la venda del 9,9% de les seves accions a una empresa saudita. Aquesta situació ha posat en guàrdia el govern espanyol, que de moment ha demanat que l’operació es quedi congelada i, paral·lelament s’ha plantejat comprar -a través del SEPI- una part de les accions per mantenir la nacionalitat de l’accionariat.
A principis de setembre, la companyia saudita STC Group anunciava la seva compra del 4,9% de les accions de Telefónica. A més, també adquiria un 5% més mitjançant instruments financers d’exposició econòmica. En total, doncs, l’empresa es quedava amb el 9,9% de la companyia de telecomunicacions espanyola, una quantitat que convertia el grup saudita en un dels majors accionistes de l’empresa. Davant d’aquest context, fou el mateix govern estatal que va esmentar la necessitat de reivindicar la nacionalitat de la que havia estat l’empresa pública més important de l’Estat. De fet, la portaveu del govern espanyol en funcions, Isabel Rodríguez, va dir que l’executiu vol “defensar l’interès estratègic” d’Espanya a Telefònica, però va demanar “prudència”. Així doncs, l’administració estatal es troba entre l’espasa i la paret, on ha de prendre la decisió de participar en una companyia que va decidir privatitzar als anys noranta o esperar pacientment que STC no s’endugui la relíquia estatal.
Les sospites de la fugida de Telefónica no van acompanyades de fets constatats. De fet, el mateix president de STC Group, Mohammed K. A. Al Faisal assegurava que la compra d’accions representa “una altra fita important” en la seva estratègia d’expansió i creixement, i reflectia la confiança en el creixement sostenible i el potencial alcista de Telefónica. L’alt executiu saudita, però, no especificava si el seu nou càrrec com a màxim accionista de la companyia espanyola de telecomunicacions faria que aquesta canviés el seu rumb. Tot i això, des del govern espanyol van saltar algunes alarmes, sobretot en termes de seguretat. En aquell moment, el govern no va acceptar la venda de la participació del 9,9% i va deixar a l’empresa saudita amb un 4,9% adquirit, a l’espera que l’administració estatal pugui arribar a aprovar una participació més gran.
En aquest context, el que sembla preocupar a l’administració pública és que la companyia -que tracta amb moltes dades de l’estat espanyol, així com crea conductes segurs per a telecomunicacions oficials- pugui acabar en mans d’un altre país, el que suposaria que aquestes telecomunicacions fossin vigilades i salvaguardades fora d’àmbit nacional. De fet, fou la mateixa secretària general de Podem i ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, qui va assegurar que “el control públic d’empreses estratègiques és una urgència des del punt de vista democràtic i de la seguretat”.
Moviment desesperat per mantenir Telefónica
No és d’estranyar, doncs, que l’operació hagi quedat bloquejada fins aquest mateix dimarts, quan el SEPI, Societat Estatal de Participacions Industrials, ha confirmat que està duent a terme una “anàlisi exploratòria interna” relativa a una “eventual adquisició” d’una participació accionarial en aquesta companyia. “Aquesta anàlisi per part de SEPI no pressuposa l’adopció d’una decisió que suposi aquesta adquisició”, ha indicat l’ens públic. D’aquesta manera, sembla que el govern espanyol està decidit a fer que Telefónica es quedi a l’Estat. Segons un estudi que han dut a terme els experts del Banc Sabadell -que pren com a referència el preu actual de les accions de l’empresa- la presa d’un 5% del capital social de l’operadora suposaria el desemborsament d’uns 1.000 milions d’euros. Mentrestant, Telefónica continua sense fer comentaris i en ser preguntats pel Món Economia sobre la qüestió, han assegurat que no tenen cap aportació a fer.
El que està clar, però, és que l’Estat estaria estudiant adquirir un 5% de Telefònica, ja que la considera clau pel seu pes en les telecomunicacions i el sector defensa. La manera d’aconseguir aquest percentatge, però, no ha quedat clara del tot. Per una banda, el SEPI podria ser l’opció més viable que, de fet, defensen més els partits d’esquerres, com per exemple Podemos o Sumar. En aquest sentit, cal tenir en compte que l’Estat tornaria a tenir accions d’una companyia de la qual va marxar el 1997 i va ajudar a privatitzar oficialment el 1999. L’altra opció, l’explicava el diari El Confidencial fa uns dies. La publicació afirmava que s’havien contactat diferents empreses per tal que la privatització de la companyia es fes de la mà d’altres grans empreses i empresaris espanyols.
El BBVA es nega a augmentar la participació
El rumor que algunes empreses espanyoles estiguessin disposades a comprar o augmentar les accions de Telefónica per assegurar la seva nacionalitat va fer que dilluns la companyia no s’enfonsés en borsa. Tot i això, sembla que el govern espanyol hauria trucat algunes portes que no s’han obert. Aquest és el cas del BBVA, que aquest dimarts en la presentació de resultats, assegurava que en cap cas ampliaria la seva participació en l’empresa de telecomunicacions. Actualment, el BBVA té el 4,8% de les accions de Telefónica i el conseller delegat del banc, Onur Genç, ha remarcat que “no és una inversió financera estratègica”.
El segon gran accionista de Telefónica que podria incrementar la seva participació per mantenir la nacionalitat és Caixabank, que de fet, té una relació molt estreta amb la companyia, ja que el president de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé, és vicepresident de la companyia de telecomunicacions. Tot i això, Caixabank encara no s’ha pronunciat sobre l’operació ni ha confirmat o desmentit un possible augment de la seva participació. Amb tot, doncs, l’operació de venda d’accions de Telefónica acaba sent molt més complicada del que semblava i ha posat en guàrdia l’administració pública, que es troba en una recerca desesperada per aconseguir mantenir la màxima participació de la rellevant companyia dins del territori.
5 
