El Cercle d’Economia té marge per fer seva la reforma del finançament pactada entre PSC i ERC. En la seva nota d’opinió, el club de les elits econòmiques barcelonines, presidit per l’exconseller delegat del Banc Sabadell Jaume Guardiola, ha fet una crida a un canvi de model de repartiment a recursos a l’Estat. El full de ruta de la burgesia de la capital, però, contempla beneficis per a tots els territoris de l’Estat. A parer seu, la nova arquitectura financera espanyola és “la pedra de toc de la nova etapa” que reclamen per al conjunt de les administracions, amb la mirada posada més enllà del Principat. De fet, l’entitat celebra “l’ambició reformadora provinent de Catalunya”, que “actua com a motor de canvi del conjunt d’Espanya”. En aquest sentit, el director general de l’entitat, Miquel Nadal, subratlla l’objectiu de sostenir les finances de les administracions autonòmiques espanyoles. “La reforma del sistema de finançament és una forma d’enfortir l’estat del benestar a Espanya”, argumenta Nadal. A més, hi atorga un important pes polític, atès que “bona part dels conflictes territorials dels darrers anys provenen de les mancances de finançament”. “El nou cicle polític necessita un nou model de finançament”, argumenten a la nota d’opinió.
El document insisteix que el sistema que emergeixi de la reforma ha d'”articular una contribució solidarà entre regions que sigui transparent i justa”. El Cercle insisteix a equilibrar la millora dels recursos disponibles per a l’administració catalana amb les garanties per a la resta de territoris de l’Estat. Posen l’accent, doncs, en les negociacions per definir les aportacions catalanes a les arques espanyoles, amb l’abonament dels serveis que presta l’administració central al territori i el mecanisme de solidaritat. Cal recordar que aquestes dues magnituds romanen sense calcular. La negociació per a establir-los serà un dels punts centrals de les converses entre la Moncloa i la Generalitat previstes per als pròxims mesos. Per al Cercle, l’aportació catalana ha de mantenir l’equilibri entre l’aportació a les regions amb menys recursos i el principi d’ordinalitat. En cas d’assolir aquest principi -ja recollit a l’Estatut del 2006, però que no s’ha pogut aplicar- els recursos disponibles per a Catalunya augmentarien entre un 2,5 i un 3% del seu PIB, fet que suposaria un increment del pressupost d’entre el 17 i el 20%. L’administració que se’n veuria més beneficiada és la del País Valencià, la que més ha patit l’infrafinançament espanyol. Els recursos disponibles per a la Generalitat escalarien un 3,4% del seu PIB.
Les elits barcelonines, sobre les seves intencions, rebutgen que el model català s’apropi al concert que gaudeixen el País Basc i Navarra. De fet, al contrari de l’autonomia financera que apliquen els territoris forals, l’acord d’investidura entre PSC i ERC “reforça els mecanismes de solidaritat”. “La contribució a la solidaritat del model foral és molt baixa”, lamenta Guardiola; tot reivindicant que Catalunya continuï aportant a garantir l’estat del benestar a les regions amb menys recursos -que són també les més beneficiades pel model de finançament actual-. Nadal, en la mateixa línia, defensa que el nou sistema “no implica que l’Administració General de l’Estat desaparegui de Catalunya”, en tant que Madrid “reté gran part de la capacitat normativa” sobre els impostos catalans. La nota, de fet, contempla que el reforç de la hisenda catalana per entomar les seves noves tasques inclogui “membres de l’administració central”. Que les autoritats espanyoles estiguin presents a l’Agència Tributària de Catalunya serviria per “assegurar la coordinació” entre administracions.
La condonació “arbitrària” del FLA
A parer de Nadal, la condonació del 20% del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) és “un pas endavant” per implementar el nou model. Ara bé, qüestionen el fonament tècnic de la proposta amb la qual treballa Moncloa. El perdó de l’endeutament, reclamen, s’hauria d’haver dissenyat tenint en compte “l’infrafinançament” que han patit les administracions territorials des de la crisi financera del 2008. Si s’hagués afegit aquesta variable -necessària, a parer de les elits barcelonines- “el volum de deute condonat seria molt més gran”. Així, la proposta del ministeri d’Hisenda, malgrat que és positiva, “només compensa parcialment l’infrafinançament acumulat els darrers anys”. Amb tot, Guardiola reclama que aquest pas vagi lligat “a una reforma el finançament” que resolgui els problemes de fons que han portat a la situació actual. “Perdonem el deute, però garantim també que això no torna a passar”, reclama el president.
Madrid, més solidària
El canvi de model de finançament hauria d’incloure també una revisió del rol de la Comunitat de Madrid en les finances del conjunt de l’Estat. Per al Cercle, l’efecte capitalitat “genera responsabilitats, però també hi atorga avantatges”. Entre altres, la concentració de l’activitat de l’administració pública espanyola, que “té un impacte econòmic positiu” tant a la ciutat com a la regió. Per a Guardiola, l’alt pes del cos funcionarial entre la força de treball madrilenya “aporta una estabilització automàtica” en temps de terrabastalls econòmics. A més, l’elevat pes de l’Estat a l’economia madrilenya també ajuda a atraure “activitat privada” que vol estar a prop de la burocràcia; com ara les seus de grans multinacionals, especialment aquelles de sectors molt propers a la contractació pública. En aquest sentit, l’associació reclama analitzar el paper de Madrid “amb un rigor que no hem vist present a les institucions d’anàlisi més rellevants”.
3 
