Catalunya deixa enrere l’ombra de recuperació de la crisi industrial que pateix la Unió Europea vista a principis del tercer trimestre del 2024. Després de dos mesos amb modestos creixements de la producció, el Principat va tornar a deixar-se activitat fabril el mes de novembre, segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística. En concret, l’índex de producció industrial català va caure l’onzè mes del curs passat un 2,4% en termes interanuals. Val a dir que el batzac català se situa còmodament per sota de la mitjana espanyola, que pateix, tal com se’n desprèn de les xifres de l’INE, unes turbulències encara més intenses: la caiguda mitjana de l’Estat és del 3,4% any a any, un punt més que al país; amb territoris com Castella i Cantàbria amb un daltabaix al voltant dels 10 punts percentuals. Respecte dels territoris competitius, Catalunya també surt millor parada: la Comunitat Autònoma Madrilenya perd un 3,9% de la seva capacitat productiva, mentre que la caiguda al País Basc s’enfila fins al 4,3%.
Tots els subsectors industrials estudiats per l’institut estadístic mostren un comportament negatiu el passat novembre. El gran forat a la producció industrial catalana, però, és l’energia. Després d’encadenar augments de la capacitat energètica al setembre i a l’octubre -d’un 9% i un 17%, respectivament- l’índex en aquesta branca va caure més de 12 punts al novembre, a tocar d’un hivern que sempre encareix la factura de la llum. També destaca el retrocés de la producció de béns d’equipament, amb un pas enrere del 5,7% comparat amb el novembre del 2023. També cau amb força la sortida de béns intermedis, amb un 2,3% menys any a any. La dada coincideix amb un terrible moment per a la indústria automobilística europea, molt present al Principat en forma de productors de nivell 2 i 3 -és a dir, fabricants de peces concretes que proveeixen els operadors finals-. Similar és la patacada de les línies d’assemblatge de béns de consum, que perd un 2,8%, llastrada pel mal rendiment de les empreses especialitzades en articles no duradors.
Sense contagi europeu
Durant la segona meitat del curs passat, les entitats empresarials del país celebraven que Catalunya semblava “esquivar l’anèmia industrial” que castigava les principals economies del seu entorn. Especialment Alemanya i França, els dos històrics motors productius dels 27, que acumulen mesos de caiguda lliure pel que fa a la salut del seu sector secundari. Sense anar més lluny, el darrer estudi del PMI alemany -l’índex de gestors de compres elaborat pel banc comercial d’Hamburg, que indica el dinamisme d’una economia o d’una branca en concret- es va situar al desembre en un 42,5, mentre que el francès es va quedar en el 41,9. Cal recordar que qualsevol nivell per sota de 50 indica decreixement; i voltar el 42 és símptoma d’una crisi profunda.
Al desembre, l’Estat va aconseguir esquivar el suspens, amb un 53,3 -un increment, de fet, respecte del novembre-. Curiosament, les principals empreses del territori espanyol -amb les catalanes al capdavant en molts casos- van trobar la manera de registrar increments de vendes dins el mercat europeu, malgrat la mala salut dels principals clients; així com al nord d’Àfrica, tal com confirma l’estudi mensual de l’HBOC, dirigit pel seu economista en cap Cyrus de la Rubia. Així, vistes les dades generals, no sembla que el Principat s’enfonsi encara a les profunditats que habiten en els darrers mesos els principals mercats dels 27, a l’espera d’un 2025 que, segons les principals veus del teixit productiu, s’albira, com a mínim, complicat.
