La gran sequera que va patir Catalunya entre el 2007 i el 2008 no va servir per “canviar el xip” d’empreses i institucions del país, segons lamenta la Cambra de Comerç de Barcelona. La corporació denuncia, arran de les dades extretes del seu darrer informe d’Indicadors de Progrés i Benestar, el que considera una “dècada perduda” en inversions en infraestructures hídriques, així com en la inversió general en el sistema de consum d’aigua al país. La directora del Gabinet d’Estudis d’Infraestructures de Cambra, Alicia Casart, critica l’absència de les institucions catalanes en aquesta crisi: l’emergència per sequera d’ara fa dècada i mitja va acabar amb un nou cicle de pluges, “i tothom se’n va oblidar”. En un enfonsament pluvial molt més pronunciat, com el que va començar a finals del 2021, l’adaptació es fa molt més urgent; atès, especialment, que els successius Governs “no han fet els deures”. “No hauríem d’haver arribat mai a aquest punt”, assegura el vicepresident de l’entitat i president executiu de la multinacional del sector de la piscina Fluidra, Eloi Planes.
En aquest sentit, la Cambra reclama l’execució d’unes inversions per valor de 5.200 milions d’euros fins al 2040 –3.200 dels quals haurien d’estar en moviment abans del 2030– en diverses actuacions per “canviar el model hídric” català. Els projectes i obres previstes van relacionades amb la millora de l’eficiència de la xarxa, l’expansió de la capacitat de dessalinització o regeneració d’aigua. La Cambra reconeix que intervencions d’aquest tarannà estan presents “en la planificació de l’Agència catalana de l’Aigua”; si bé reclama que “s’executin amb la màxima prioritat” perquè estiguin finalitzades a principis de la pròxima dècada. Entre altres mesures, els representants de la corporació destaquen la licitació de les obres de la dessalinitzadora de La Tordera, la redacció del projecte de la dessalinitzadora de Foix o les noves infraestructures de tractament i regeneració d’aigua al Besòs; així com un impuls a les ajudes als ens municipals per optimitzar les xarxes sobre les quals tenen competència.
El finançament a llarg termini, però, xoca amb la urgència d’una important escletxa de consum d’aigua, especialment a les comarques barcelonines: segons les previsions de l’entitat, la davallada de les aportacions a la xarxa dels recursos convencionals del Ter i el Llobregat (ATL) pot arribar a provocar un dèficit d’oferta hídrica de 2,5 metres cúbics per segon tan aviat com al març del 2025. Les diverses actuacions ja en marxa, com ara les obres de millora –licitades, ara per ara– de l’estació de tractament d’aigua del Besòs, podrien arribar a aportar fins a un metre cúbic per segon. El muntant restant, a ulls de la corporació, s’hauria d’aterrar mitjançant una “interconnexió” amb el Consorci d’Aigües de Tarragona per transportar-hi els excedents de forma puntual i potencialment multidireccional –considerant la possibilitat que, si Tarragona pateix un episodi de sequera, es pugui recórrer a les aigües barcelonines–. “Amb la mirada a curt termini, el transvasament és indispensable”, raona Planes.
Malgrat l’aturada inversora de la darrera dècada, la Cambra reconeix que part d’aquesta nova xarxa ja està operativa. Sense anar més lluny, la producció d’aigua dessalinitzada al país ha escalat en els darrers anys fins als 63 hectòmetres cúbics, més del doble que l’anterior màxim –uns 29,7 hectòmetres–, assolit l’any 2019. El mateix informe recull que la ràtio d’ús de l’aigua dessalinitzada i regenerada a la regió metropolitana de Barcelona ha escalat amb intensitat: si bé abans de l’actual episodi d’emergència només el 5% venia d’aquestes fonts, en certs punts de la crisi es va arribar a un 33% de demanda procedent de dessalinitzadores i el 25% sortida de plantes de tractament i regeneració.
Preocupació empresarial
Més enllà del consum privat, l’emergència hídrica està suposant un important cop per a les empreses catalanes. Més del 80% del valor afegit brut del país, segons la Cambra, està “exposat a la sequera”; amb especial èmfasi en sectors estratègics, com ara l’agroalimentari, la indústria o el turisme. Els negocis, segons Casart, estan “molt preocupats” pels possibles efectes que la crisi pot tenir sobre la seva activitat –alguns, fins i tot, per la seva supervivència–. “La demanda empresarial té dos vessants: com estalviar ja i com fer canvis sectorials a futur”, raona la cap del Gabinet. En aquest sentit, la corporació reclama una reflexió al voltant d’un “context normatiu no massa madur”.
“Les empreses demanen un suport de cara a un gran canvi en l’economia productiva”, subratlla. L’exemple a seguir, el de la tarragonina Aitasa, amb projectes de regeneració d’aigua de la xarxa pública per a l’ús industrial. A la cerca d’aquest “canvi de xip”, des de la cambra celebren el moviment del departament d’Empresa i Treball, amb noves ajudes dirigides tant a la diagnosi del consum hídric de les empreses com al seu estalvi a curt i mitjà termini. En aquest sentit, proposen un “treball paral·lel” en plans estratègics per als diversos sectors afectats, amb incentius i compensacions per a l’estalvi i el bon tractament de l’aigua i sancions per a aquells que no actuïn correctament.
“Garantir l’execució”
Sobre aquest diagnòstic, la Cambra ha anunciat la creació d’un nou observatori de la transició hídrica amb l’objectiu de garantir l’execució de les inversions necessàries per a la posada en marxa d’un nou model per a l’aigua a Catalunya. El nou òrgan es planteja seguir les tramitacions dels projectes ja vigents, així com l’execució de les línies de finançament ja anunciades per a noves infraestructures hídriques. Per altra banda, oferirà “anàlisi i propostes en la governança del cicle de l’aigua” de cara a administracions i empreses, a la cerca d’una normativa “més flexible” pel que fa a la conservació i impuls dels recursos hídrics.
