La Comissió Europea aterra l’ofensiva legal contra el govern de Pedro Sánchez pels mecanismes que ha fet servir per obstaculitzar l’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell. Tal com va anunciar la passada setmana, l’executiu comunitari estima que el Consell de Ministres espanyol podria haver-se extralimitat en les seves funcions en les condicions addicionals sobre la compra -en concret, el veto de tres anys a la fusió-. Aquest mateix dijous, el govern dels 27 ha anunciat un expedient contra Espanya per aquest motiu. Ara bé, les sospites de Brussel·les van més enllà de les ordres del ministre d’Economia, Carlos Cuerpo. Segons el comunicat que precedeix l’enviament de la carta dedicada a Madrid, les autoritats consideren que “certes provisions a la llei bancària i la llei de la competència espanyoles, que atorguen al govern poders no restringits per intervenir en fusions i adquisicions de bancs, atempten contra les competències exclusives del BCE i els supervisors nacionals sota les regulacions bancàries de la UE“. És a dir, no només l’acció del Consell de Ministres seria excessiva; també ho seria l‘estructura legal que l’empara.
Fa mesos, val a dir, que l’abast de la llei de defensa de la competència genera debat dins el món econòmic. Poc després de presentar en societat la consulta pública que va informar la decisió del ministeri d’elevar l’OPA al Consell, Cuerpo va delatar la interpretació expansiva que en feien, especialment dels articles 10 i 60. En el primer cas, la norma concreta els criteris d’interès general que justifiquen una intervenció administrativa, mentre que el segon exposa les accions que pot prendre l’executiu al respecte. Fonts jurídiques consultades per Món Economia apunten que, en ambdós casos, la llei podria oferir excessiva discrecionalitat a la Moncloa. “Hi ha unes provisions obertes que donen certs poders que excedeixen la proporcionalitat” en la regulació de consolidacions bancàries, sostenen les mateixes veus. Sobre aquests dubtes, la CE investigarà si les atribucions que atorga la normativa al govern espanyol envaeixen les competències en qüestió de fusions i adquisicions del Banc Central Europeu, així com del regulador nacional -en aquest cas, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència-.
D’aquesta manera, la Comissió rebutja les “invasions” dels drets i atribucions dels reguladors econòmics, una de les obsessions del govern dels 27 a l’hora de vigilar els moviments reguladors dels països membres. A aquestes acusacions s’afegeixen les que ja s’havien anunciat ara fa una setmana, amb possibles violacions dels tractats de funcionament de la Unió Europea. En concret, Brussel·les assegura que les condicions addicionals de l’OPA atemptarien contra els articles 49 i 63 del TFUE, que reconeixen els drets bàsics de lliure establiment d’empreses i lliure circulació de capitals en tot el territori comunitari. En tot cas, segons les mateixes veus jurídiques, seria complicat que els moviments de l’executiu d’Ursula von der Leyen puguin arribar a frenar el calendari de l’operació. En bona manera, perquè no arribarien a temps: es tracta de procediments lents i llargs que podrien fins i tot resoldre’s quan ja hagi acabat el període de vigilància del veto a la fusió entre el Sabadell i el BBVA establert pel ministeri d’Economia, fixat entre els tres i els cinc anys.
Defensa de l’OPA
Més enllà dels dubtes legals, la Comissió Europea també ha reiterat la seva defensa de l’OPA hostil, que ja ha fet en diverses ocasions d’ençà de l’inici del conflicte. A parer de Brussel·les, la consolidació bancària “beneficia l’economia de la UE, i és essencial per assolir la unió bancària”. Ignora, així, l’excessiva congestió que pateix el mercat financer català, que superaria el llindar màxim de 2.500 punts en l’índex Herfindahl-Hirschmann, que mesura el nivell de concentració d’un mercat. En cas que l’OPA tiri endavant, segons un estudi de la patronal Pimec, aquesta ràtio escalaria fins als 2.888 punts, en nivells excessius.
Tot i això, Brussel·les defensa que una adquisició com la del banc català millorarà la salut econòmica del conjunt de la Unió, assegurant “que el capital arriba de forma eficient al llarg de la UE i els ciutadans i els negocis tenen accés a productes i preus competitius, un objectiu clau dels productes financers”. Amb aquest objectiu present -qüestionat pel teixit empresarial català-, la CE tira endavant amb l’esmena a la Moncloa, i hi enviarà una carta de notificació formal, amb un marge de dos mesos per respondre. En cas que no s’adrecin les preocupacions dels 27, enviarien una “opinió raonada”; pas previ abans d’elevar el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que decidiria les potencials sancions a Espanya.
1 
