El BBVA continua donant la batalla per l’OPA hostil sobre el Banc Sabadell; ara també en el terreny judicial. Segons ha avançat el diari madrileny El Español-Invertia i ha pogut confirmar Món Economia, l’entitat que presideix Carlos Torres va presentar el passat 15 de juliol un recurs davant el Tribunal Suprem contra el veto a la fusió que va imposar el Consell de Ministres en la fase 3 d’estudi de l’expedient. Cal recordar que el govern espanyol, amb el ministre d’Economia Carlos Cuerpo al capdavant, va resoldre que, en cas que l’assalt al Sabadell prosperi, ambdós bancs haurien d’operar de forma independent, amb personalitats jurídiques i capitals separats, durant un període d’entre tres i cinc anys. Segons fonts del banc, però, el recurs “no afecta de cap manera” el calendari previst per a l’oferta.
Ara per ara, no han transcendit els arguments que ha fet servir BBVA per xocar frontalment amb la Moncloa. Tot i això, tant el president, Carlos Torres, com el conseller delegat, Onur Genç, han deixat clares les seves reticències amb com el govern espanyol ha interpretat la Llei de Defensa de la Competència, així com la Llei d’Entitats de Crèdit. A parer dels opants, la fase 3 només pot servir per “mantenir o flexibilitzar” les condicions imposades prèviament per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. L’organisme que presideix Cani Fernández va acceptar en fase 2 els remeis proposats pel mateix Banc de Bilbao, amb certs límits al tancament d’oficines i compromisos pel que fa al crèdit a les pimes. En aquest sentit, la llei del contenciós administratiu permet presentar recursos contra actes que “generen indefensió o perjudici irreparable a drets o interessos legítims”.
Xoc amb la llei
Des de l’inici de la fase 3 d’estudi, el BBVA ha alertat contra l’arbitrarietat del procediment ideat pel ministeri d’Economia. Tant Cuerpo com el president del Govern, Pedro Sánchez, van defensar l’eina que va fer servir la Moncloa per tirar enrere l’OPA: una consulta pública, oberta a tota la ciutadania, sobre els greuges que podria provocar al sistema financer la desaparició del Sabadell. Es tracta d’una palanca “inaudita”, com confirmen fonts jurídiques; i que, ja llavors, tenia un encaix dubtós en la regulació espanyola.
També va fer saltar les alarmes la declaració del mateix Cuerpo respecte del marge de maniobra de l’executiu a l’hora de definir els “criteris d’interès públic” sobre els quals podia justificar un fre a la fusió. Malgrat que la llei de defensa de la competència detalla, en l’article 10, quins són aquests criteris; Cuerpo els va interpretar com a “no exhaustius”. “Són exemples de l’abast de l’interès públic”, raonava el titular econòmic davant periodistes a la reunió del Cercle d’Economia.
Reguitzell de problemes jurídics
El recurs de BBVA no és el primer batzac jurídic que amenaça el govern espanyol des que es va posicionar definitivament contra l’OPA. El passat mes de maig, l’advocat madrileny Ibor Fernandes, accionista del BBVA, va portar la Moncloa davant l’Audiència Nacional per l’ús de la consulta pública. Segons Fernandes, el pseudotest de mercat “no tenia cobertura legal”, i “presentava diversos defectes formals de gravetat”. Llavors, el tribunal no va acceptar les demandes del lletrat.
Fora de les fronteres espanyoles, la Moncloa haurà de justificar la seva decisió davant la Comissió Europea, que continua investigant si aquesta fase 3 va contra un dret fonamental recollit pels Tractats de Funcionament de la UE, com és la lliure circulació de capitals. A tocar del capítol final de l’OPA, doncs, els dos bancs implicats tenen encara fronts de batalla oberts. A partir del setembre, amb el fullet definitiu en mans de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, tot quedarà en mans dels accionistes catalans, que prendran la seva decisió enmig d’un soroll jurídic creixent.
