Carlos Torres no està disposat a retirar-se “amb honors”, com suggereix sovint el seu rival vallesà. El BBVA, ignorant les advertències d’actors financers cada cop més rellevants, ha decidit mantenir l’OPA hostil sobre el Banc Sabadell que fa 15 mesos que pesa sobre la seva operativa. Ni la venda de la filial britànica TSB, amb un dividend extraordinari de 2.500 milions d’euros que eleva el pagament per acció a màxims històrics; ni l’enemistat oberta del govern espanyol, amb el veto a la fusió entre ambdues companyies durant entre tres i cinc anys, han servit perquè el Banc de Bilbao faci un pas al costat. I el mercat hi ha donat una resposta clarament negativa: només en un dia, els seus títols han capgirat la tendència alcista que havien fonamentat les darreres dues setmanes, i han estat el pitjor valor de l’Ibex, amb una caiguda de l’1,9% respecte de l’anterior tancament que els ha deixat poc per sobre de les 15,75 euros. La desfeta biscaïna va en la línia que ja havien avisat analistes del pes de Barclays o Alantra: l’OPA, en les condicions actuals, “destruiria valor” per als accionistes. El comunicat enviat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors el passat dilluns, a parer de fonts del mercat consultades, “incrementa el temor que BBVA vulgui pagar el que faci falta per triomfar”. “És segur que haurà de pagar de més si vol que l’OPA tingui èxit“, argumenta Joan Esteve, director d’inversions de Gesinter. I els seus inversors no volen que ho faci, ni els petits ni els institucionals.
Les xifres d’aquest “sobrepagament” no estan clares. Sí que ho està la revifada de la prima negativa: després d’haver-se enfonsat fins al 6% d’ençà dels semestrals d’ambdues entitats, l’escletxa entre el valor del Sabadell i l’equació de bescanvi de l’OPA ha escalat fins al 8,6% aquest dimarts. Així, els accionistes catalans perdrien uns 1.600 milions d’euros en valor total si accepten les condicions que contempla ara per ara la Vela. Aquesta és la xifra base que el BBVA hauria d’afegir per engrescar els potencials venedors, doncs. Tot i això, Esteve nega que posar la prima en zero sigui suficient. “Haurà d’oferir un incentiu per sobre del preu de mercat, per mobilitzar la part important dels inversors que prefereixen un Sabadell independent”, avisa l’expert.
Hi ha, en aquest sentit, lectures diverses sobre quant efectiu hauria d’afegir la directiva que capitaneja Torres per capgirar la derrota. Veus del mercat consultades apunten que el premi per adherir-s’hi hauria de voltar el 20%, uns 3.500 milions addicionals. Altres, més conservadores, sostenen que amb un 5% podria ser suficient, un muntant que suposaria afegir uns 900 milions d’euros per sobre del punt d’equilibri. Fonts de l’accionariat català, però, són encara més exigents, i reclamen que “tornin a la prima original” oferta el maig del 2024, del 30%, que elevaria el premi per sobre dels 5.000 milions d’euros.
Si es prenen com a referència els resultats semestrals del BBVA, comptaria amb un marge de capital per sobre del mínim regulador de 4.400 milions d’euros. “Els recursos hi són, però hi ha riscos importants”, descriu el president de l’Associació d’Accionistes Minoritaris del Sabadell, Jordi Casas. Un desemborsament com el que hauria d’entomar en cas d’elevar l’oferta fins als nivells que reclama el mercat tindria “un efecte negatiu sobre l’acció”, que s’enfonsaria pel batzac a la caixa. De fet, segons el diagnòstic del Bank of America, una pujada en efectiu de 2.000 milions d’euros, tot i que entraria còmodament dins del capital disponible de la companyia, seria “excessiva”. “Excessivíssima”, etziba l’analista de mercats Manuel Pinto, que assegura que “l’esforç econòmic addicional” que exigeix l’operació la deixa fora de qualsevol full de ruta raonable. “L’operació manca sentit econòmic”, sosté l’economista. Tot i això, el món inversor encara no descarta que Torres i els seus s’hi capfiquin i acabin pagant allò que demanin els accionistes catalans. Aquest temor estaria, també, darrere de la pujada en la cotització del Sabadell d’aquest dimarts; una escalada de l’1,2% que l’ha deixat a tocar dels 3,4 euros per títol, nivells inaudits des de la crisi financera del 2008. Vista la doble conseqüència, Casas és clar: “el mercat demana que desisteixin“.
El “missatge” de les juntes
A la sortida de les dues juntes extraordinàries d’accionistes que va celebrar el Sabadell el passat dimecres, l’oposició a l’OPA estava eufòrica. El resultat de la votació per ratificar la venda de TSB i el dividend que se’n deriva va ser històricament vehement, amb un suport a la proposta del consell d’administració del 99,6 i el 99,7%, respectivament -prou per sorprendre fins i tot Miquel Roca i Junyent, secretari del consell, que “mai havia vist” aquesta pràctica unanimitat en una trobada d’inversors-. Fonts pròximes al Sabadell deien, amb la boca petita, que hi havia certa relació entre la resposta dels accionistes a l’operació britànica i el potencial rebuig a l’OPA. Hi estan d’acord els minoritaris, que hi llegeixen un “nivell elevat de confiança de l’accionista en el projecte del Sabadell en solitari”.
Notada la preferència, argumenta Casas, “és pràcticament impossible que el BBVA arribi al llindar del 50% d’acceptació”. Amb un quòrum pròxim al 75%, a més, el sí incloïa tots els perfils del polièdric accionariat vallesà, des dels menudistes, particulars i petites i mitjanes empreses; fins als institucionals del calibre de BlackRock o Zurich. En aquest sentit, el capital català guarda la roba fins conèixer les condicions del període d’acceptació; però deixa entreveure la seva confiança. “Tothom vol que el banc segueixi endavant ell sol. Ara com ara, és impossible que aconsegueixin tirar endavant l’OPA”, reitera el Casas.
La “debilitat” de Torres
Després de la publicació dels resultats semestrals del BBVA, el mercat va començar a especular amb una certa divisió dins la directiva basca, com ja va passar en el primer intent d’absorbir el Sabadell: Torres, per una banda, “vol fer un all-in” i incorporar el seu competidor tant sí com no. El conseller delegat, Onur Genç, no sembla tan convençut a ulls del mercat: “cada cop es noten més els matisos al seu discurs”, asseguren fonts financeres. Hi hagi o no aquesta disparitat, el món financer alerta que una derrota del fullet d’OPA deixa el president del banc en una “posició molt debilitada”. “Ell deia que la compra era positiva per als accionistes i, si no l’aconsegueix, serà decebedor”, declara Pinto; que continua defensant que una retirada a temps era la decisió correcta.
Tot plegat queda, arran de la comunicació del passat dilluns, en pausa. El Banc de Bilbao va acordar amb la CNMV endarrerir l’apel·lació als accionistes del Sabadell fins al setembre, passades les vacances d’estiu. No serà fins llavors que el BBVA ofereixi al mercat tots els detalls de l’oferta definitiva, en una ponència que va anunciar el mateix Genç durant la roda de premsa de resultats. En endavant, la Vela deixarà entre 30 i 70 dies perquè els inversors vallesans s’adhereixin al projecte o el rebutgin. El decret d’OPAs, cal recordar, deixa un marge mínim de cinc dies abans de la data límit per modificar les condicions d’una operació d’aquestes característiques. És a dir, no és descartable que el serial s’allargui fins ben entrat el novembre. “El procés suposa un desgast per als inversors i els clients. Hi ha molts esforços paralitzats a l’espera del resultat final”, lamenta Pinto. Estar aturat danya el BBVA, a ulls del mercat. Moure’s, també.
1 