Els partits catalans aprofiten l’OPA al Banc Sabadell per airejar les seves desavinences. Esquerra Republicana de Catalunya i Junts han xocat aquest diumenge pel vot del vocal de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, Pere Soler, favorable als interessos de BBVA. Soler, cal recordar, va accedir a la Comissió -i, al torn, a la Sala de la Competència-, a proposta dels juntaires. EN aquest sentit, la secretària general republicana, Elisenda Alamany, ha assegurat que és una “mala notícia” que una operació com aquesta “s’aprovi amb vots que haurien de defensar Catalunya”. Per la seva banda, el president de Junts, Carles Puigdemont, ha negat que el vocal nomenat pel seu partit hagi estat el culpable de la llum verda a l’OPA: “La decisió d’aturar-la no depèn del vot particular d’un conseller”, ha reblat a les seves xarxes socials.
En un post al seu compte d’X, Puigdemont ha acusat els republicans de “confondre malèvolament” el rol de Junts en la decisió de la CNMC. El president a l’exili, val a dir, ha reconegut una “discrepància” entre Soler i “la posició del partit”. Tot i això, assegura que el conseller va emetre el seu vot considerant “allò que era millor per a Catalunya”. El factor decisori, ha apuntat, ha estat el reconeixement específic al dictamen que al Principat hi ha “un problema especialment greu de competència” al sector bancari. De fet, el líder juntaire apunta que “les condicions fixades per la CNMC donaran a les pimes catalanes i balears una cobertura i una protecció per damunt de tota la resta d’empreses espanyoles”. Si bé hi ha una distància favorable al teixit empresarial català en el dictamen -el llindar de cobertura de crèdit requerit per mantenir les condicions de finançament a l’Estat és del 85%, mentre que el català és del 50%-, el món econòmic del país assegura que “els compromisos del BBVA són amplament insuficients”.
La resolució de la CNMC, però, empitjora substancialment aquest problema, segons han apuntat les organitzacions empresarials del país. Un recent informe de Pimec alertava que la potencial fusió dispara l’Índex Herfindahl-Hirschmann (IHH) -un càlcul que serveix per mesurar el nivell de concentració sectorial a un territori- en més de 600 punts al financer català.
PSC o “jugades mestres”
A les seves pròpies xarxes, Alamany ha reclamat a Junts que actuï “en defensa de les empreses catalanes”. El país, lamenta, “no aguanta més jugades mestres”. Puigdemont, per la seva banda, ha negat que la responsabilitat política del sí a l’OPA estigui en els seus. De fet, considera que l’àmbit de decisió de la CNMC no és el que ha de decidir el futur de l’oferta. Els arguments contra l’absorció, declara, tenen “molt més a veure amb l’interès general i l’impacte social que no pas amb les de competència, tècnicament parlant”. En aquest sentit, situa la pilota al terrat dels socialistes: “Si el govern espanyol, i si el PSC i el PSOE són coherents amb el que diuen, l’opa no és viable”.
