El gran capital de l’Estat espanyol no desisteix en els seus atacs contra el pacte d’investidura entre PSOE i partits independentistes. Segons la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), les condicions acordades per Pedro Sánchez amb Junts i Esquerra Republicana de Catalunya suposen un “greu menyscabament” de la igualtat entre tots els ciutadans espanyols. L’entitat presidida per Antonio Garamendi ha passat aquest dilluns de les proclames aïllades d’alguns dels seus membres i directius -amb l’especialment agressiu Lorenzo Amor, president de l’ATA, oferint les primeres reaccions el passat divendres- a un antagonista posicionament institucional mitjançant el qual alerta d’una suposada “fragmentació i debilitament institucional” que pateix Espanya arran de les concessions a l’independentisme, especialment l’amnistia. Així s’han expressat a la sortida d’un sonor comitè executiu dels empresaris espanyols “extraordinari i d’urgència”, en el que els capitalistes de l’Estat han compartit la preocupació per la supervivència de l’ordre constitucional.
En un comunicat posterior a la reunió, la CEOE ha alertat d’aquest atac contra el principi d’igualtat que suposen els pactes amb l’independentisme -un principi que consideren ara “pedra angular de la Constitució d’ençà del 1978 i fonament de la cohesió social i la convivència” a l’Estat espanyol-. La patronal prepara el terreny per a les seves protestes, a més, amb arguments econòmics: els acords de Sánchez amb els partits catalans, units a les darreres mesures en política econòmica pactades per l’executiu amb altres socis de coalició, creen, segons els de Garamendi, un “clima de negocis cada cop més complicat” entre les empreses espanyoles. L’amnistia i, en general, l’entesa amb l’independentisme generen, a ulls de la gran empresa de Madrid, una “previsible distorsió de la unitat de mercat”; així com un “deteriorament” de la imatge de l’economia espanyola de cara als seus principals entorns d’activitat. En aquest sentit, i en la línia que ja han sostingut d’ençà de les darreres eleccions legislatives, els patrons exigeixen un “retorn als grans consensos polítics” que, asseguren, encarna la Constitució del 78. Uns consensos que, segons han anat deixant entreveure els darrers mesos, correspondrien amb un possible acord de govern entre el PSOE i el Partit Popular.
Les empreses, on vulguin
A banda de l’amnistia i reclamacions històriques com el traspàs de rodalies, una de les concessions dels socialistes més celebrades pel teixit econòmic català ha estat el compromís de treballar perquè les seus de grans empreses que van marxar de Catalunya arran de la tardor del 2017 tornin al país. Ha estat, de fet, un dels grans cavalls de batalla de Josep Sánchez Llibre al capdavant de la patronal catalana Foment del Treball -un càrrec que comparteix, de fet, amb la vicepresidència de la mateixa Confederació-. Aquest meridià posicionament del teixit empresarial català no ha estat suficient per fer virar la CEOE, que sosté que les empreses “tenen dret a decidir on porten a terme la seva activitat”. En aquest sentit, els de Garamendim comminen Catalunya a “garantir un clima favorable per a l’activitat” dels negocis, un requisit per al que es fa imprescindible “l’estabilitat institucional i la seguretat jurídica” que neguen a l’independentisme.
Enemics també a Euskadi
La CEOE ha fet les seves crítiques extensibles també a l’acord d’investidura al qual van arribar Pedro Sánchez i el president del Partit Nacionalista Basc, Pedro Ortúzar. En concret, la patronal ha carregat contra la iniciativa de fer prevaldre els convenis col·lectius autonòmics per sobre dels sectorials, d’aplicació estatal. Aquesta mesura de descentralització econòmica, una reivindicació històrica del nacionalisme basc, suposa, per a l’organització madrilenya, una “vulneració del marc de relacions laborals i d’espais de consens”. En aquest sentit, els patrons acusen l’executiu espanyol de “menysprear el diàleg social subjacent als acords en matèria laboral”.
Amb tot, els empresaris espanyols alerten que “defensaran les seves posicions a Brussel·les” mitjançant la seva presència a les organitzacions patronals d’àmbit comunitari, com és BusinessEurope, de la que la CEOE ostenta una de les vicepresidències. Val a dir que els empresaris catalans, sovint més amistosos amb mesures com l’amnistia, també ocupen espais de poder a l’estructura patronal continental. Sense anar més lluny, el president de l’entitat catalana de les petites i mitjanes empreses Pimec, Antoni Cañete, és vicepresident d’S&M United, l’associació europea de petits negocis. En diverses ocasions, Cañete s’ha mostrat procliu als acords amb l’independentisme, tot subratllant que “els problemes polítics han de tenir solucions polítiques”.
Foment se suma, però sense mullar-se
Després de l’anunci de la CEOE, Foment del Treball ha publicat un comunicat propi amb el qual se suma a la valoració dels empresaris espanyols pel que fa als acords d’investidura. Les declaracions oficials dels empresaris catalans, especialment breus, valoren l’apel·lació que els de Garamendi fan a “l’estabilitat institucional i la seguretat jurídica com a principals objectius de la política econòmica a l’Estat”. Malgrat això, la patronal catalana ha fet referència explícita només a algunes demandes que els caracteritzen, com ara l’eficiència de les administracions, l’equilibri pressupostari o el sistema fiscal; sense explicitar si comparteixen el rebuig a l’amnistia que el capital de Madrid porta per bandera. Sí s’han referit a l’objectiu del retorn de les seus socials, un valor que van celebrar del pacte entre Junts i PSOE i que té un encaix complicat amb la posició de les seves contraparts madrilenyes.
2 
