L’any de la guerra comercial de Donald Trump ha obligat la Unió Europea a cercar alternatives. El curs 2025 ha estat marcat per la cerca d’alternatives al primer mercat del planeta; que ha deixat enrere, sota la nova administració, tota la bona fe econòmica que havia construït al llarg dels anys amb socis a totes les geografies. Catalunya, en el si de la Unió Europea, s’ha vist entre l’espasa i la paret; però amb una mica més d’aire que els socis comunitaris. Com passa a l’Estat espanyol, l’exposició dels venedors internacionals del Principat als EUA és molt limitada -només aporten el 3,4% del total de l’activitat forana de les empreses locals-. Una de les cadenes de valor més ferides, al territori català i a la resta del continent, és la de l’automòbil, que ja lamenta retrocessos substancials en els balanços dels seus principals representants. Els cotxes són, de fet, els protagonistes de la majoria de converses internacionals que manté el govern d’Ursula von der Leyen i, de fet, “consten entre els més beneficiats en acords com el del Mercosur, juntament amb la química i els béns d’equipament”, argumenta Cristina Serradell, directora de la unitat de negoci internacional d’Acció. No és, però, el pacte amb l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai el que més engresca als empresaris de la cadena de valor dels vehicles de combustió: al costat de la quaterna llatinoamericana, la CE va renovar una entesa aranzelària que ja fa 25 anys que és activa, però que necessitava “una modernització“; i que mobilitza molts més diners per al teixit productiu català: Mèxic. “Hi ha una relació comercial de molt llarg recorregut”, assegura Serradell.
Mèxic va ser, l’any 2024, el segon país de les Amèriques amb més activitat exportadora catalana. Segons l’anàlisi del curs de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa, els moviments de mercaderies i serveis es van elevar per sobre dels 2.100 milions d’euros. D’aquest total, prop d’una quarta part -un 24%- van ser productes de la cadena de valor de l’automòbil, majoritàriament peces i components, per part d’operadores tier 2 i tier 3 -és a dir, empreses de la base de la piràmide fabril del cotxe, que aporten les primeres parts de la maquinària que finalment s’assemblen a la fàbrica del venedor final-. Aquest percentatge es concreta, d’acord amb les dades d’exportacions de l’Idescat, en uns 560 milions d’euros només el 2024.
Es tracta, observant la tendència que mostra l’institut estadístic català, d’una escalada vertiginosa: el 2021, just després de la pandèmia, els moviments de mercaderies relacionades amb l’automòbil entre Catalunya i Mèxic es va quedar als volts dels 250 milions d’euros; fins als 310 milions el 2022 i uns 450 milions el 2023. Malgrat la distància, són xifres superiors a les de mercats veïns com França, Itàlia o els Països Baixos. Segons les fonts sectorials consultades, hi ha una munió de factors que converteixen la república centreamericana en un objectiu per a l’empresariat català; des de la proximitat amb els Estats Units fins a una pool de talent industrial excepcional en el seu entorn immediat.
Una relació llarga
En paraules del director general del Clúster de l’Automoció de Catalunya, Josep Nadal, “hi ha zones molt específiques de Mèxic amb una gran concentració empresarial”, amb clústers automotrius de més de 400 petits negocis dedicats al sector. Totes elles al voltant d’una munió de fàbriques de grans operadores internacionals, del calibre de BMW, Toyota, Ford, General Motors o Stellantis, que aprofiten el caràcter de “plataforma” entre els Estats Units i la resta de l’Amèrica Llatina del teixit industrial de Mèxic. La presència històrica d’aquestes companyies al país, segons Nadal, hi ha creat una sort de cercle virtuós. La mà d’obra del país és més barata que als EUA o a la Unió Europea, però també “té un nivell de qualitat tècnica, de perfils intermedis per a les fàbriques, molt bona; amb grans universitats al territori, especialment la de Monterrey”. Així, amb un tractat comercial que ja fa dècades que funciona, ara millorat amb qüestions relacionades amb la contractació pública o les garanties dels drets laborals, el país és un entorn enormement atractiu per a les empreses catalanes, així com les multinacionals que capitanegen les cadenes de valor de les quals formen part.
Aquesta roda empresarial ha accelerat, val a dir, arran de la pandèmia. La recuperació industrial, acompanyada d’una inflació rampant, ha millorat substancialment el valor dels productes automobilístics exportats al país, fins al punt d’haver-se doblat en només tres anys. “L’economia mexicana, així com la nord-americana, ha funcionat molt bé” des del 2021, recorda Serradell. A la contra, la majoria de socis europeus de les empreses catalanes, que han patit el pes de l’amenaça recessionista, com en el cas alemany. Aquest desequilibri ha forçat els ulls catalans a mirar cap enfora de la UE, i directament cap als ecosistemes més dinàmics. El creixement, més enllà de l’estratègia empresarial, té un component de “supervivència” a ulls de Nadal. “L’alentiment de la demanda a Europa probablement ha obligat les empreses catalanes a obrir mercat allà; i la primera obertura del mercat sempre és l’exportació”, sosté el dirigent del Clúster. D’aquesta manera, s’han ajuntat factors complementaris: una classe mitjana alcista que demanda vehicles a Centreamèrica i un mercat europeu atrapat en la transformació elèctrica i llastada per la mala salut econòmica d’alguns dels seus protagonistes. “Els grans operadors han dit: anem cap a Mèxic; i les empreses catalanes les han hagut de seguir”, afegeix.
Trampolí cap al nord i cap al sud
Mèxic, per al sector de l’automòbil, és un bastió estratègic. A tocar dels Estats Units, i en ple tractat comercial USMCA -que inclou el Canadà-, el país esdevé un hub per als compradors adjacents. Ja integrat a la regió, a més, pot servir per esquivar part de les fronteres aranzelàries imposades per la Casa Blanca. Val a dir que els productes catalans, majoritàriament, no cauen en el parany dels impostos a la importació, perquè consten en les primeres baules de la cadena fabril. A més, segons Serradell, el batzac de la guerra comercial ha estat lateral per a les empreses catalanes. “El mercat s’ha alentit molt més per la incertesa global que no pas pels aranzels”, sosté la directora de negoci internacional d’Acció. A més, les factories mexicanes s’obren també cap a la resta de l’Amèrica Llatina, molt dinamitzada gràcies a l’acord del Mercosur. “No hi exportem gaires volums, perquè són economies molt tancades”, apunta la directiva; que espera assolir l’atenció de geografies com el Brasil, amb molt de potencial però concentrats en el negoci nacional. “Obrim les portes cap allà, en un moment de reinvenció del sector”, preveu Serradell.
