La del 2023 serà, com confirmen la majoria de les veus expertes, una verema “extrema” a Catalunya. La sequera que ha tensat el conjunt del mercat agroalimentari del país afectarà profundament la que encara és la cinquena branca més potent del seu fort ecosistema agrari: el vi. En un moment de gran protagonisme exportador de les empreses catalanes –amb els mercats internacionals en clar creixement a la majoria d’indústries– la vinya és un clar interrogant; si bé les empreses vitivinícoles han superat amb escreix les darreres crisis que s’hi han sobrevingut. El 2021, poc després de la sortida de la pandèmia, el vi català va augmentar el seu volum exportador en un 19% en valor i en un 11,4% en volum; mentre que enmig de la pitjor espiral inflacionista en dècades, durant el 2022, va experimentar un creixement en negoci proper al 2%, segons dades de Prodeca. Amb una temporada complicada al capdavant, doncs, el mercat exterior del vi català s’enfronta a una nova prova.
Durant els cinc primers mesos del 2023 –el maig és el darrer període del qual hi ha dades disponibles d’exportacions– el vi català fresc va registrar als mercats internacionals una facturació, segons l’Idescat, de 227,6 milions d’euros, un lleuger retrocés si es compara amb els cinc primers mesos de l’any anterior. Segons la mateixa base de dades, entre el gener i el maig del 2022, el valor de les transaccions a l’exterior del sector va fregar els 229,2 milions d’euros, poc més d’un milió i mig per sobre del valor actual. Val a dir que, si el focus es posa en el volum, aquest ha, de fet, accelerat. Les 80.655 tones de vi –unitat de mesura general per a les mercaderies internacionals– suposen un creixement no gaire significatiu en termes interanuals: entre el gener i el maig del curs passat, el sector va sumar en vendes a l’exterior unes 76.919,7 tones de vi, unes 3.700 menys de les que s’han sumat enguany. Així, en un moment de contenció de la inflació, els mercats internacionals del vi català han estat més actius, però han deixat menys ingressos totals.
Val a dir que, en el període observat, ambdues quantitats suposen un increment en comparació amb el 2021. La suma del valor exportat l’any anterior a la guerra a Rússia, en què el sector va accelerar gràcies a la recuperació postpandèmica, es va elevar fins als 215,8 milions d’euros, més de 10 milions per sota tant d’enguany com del 22. Pel que fa a quantitat, el 2021 es va situar enmig: unes 80.529 tones exportades, molt a prop dels cinc primers mesos d’enguany. Val a dir que, en ambdós casos –com sol passar al mercat català del vi– els millors mesos encara estaven per venir. Durant els mesos centrals de l’estiu dels dos cursos passats, el valor total de les exportacions vitivinícoles catalanes va fregar els 60 milions d’euros; una xifra que va superar l’octubre i el novembre, els períodes més actius de vendes exteriors al sector. Catalunya arriba a la tensa verema, doncs, en una situació similar, si no lleugerament millor, a la dels darrers cursos –inflació, sequera i tensions polítiques mitjançant–.
Sectors diversos
Com ja ve a ser tendència en els darrers cursos, el sector dels escumosos és el que millor rendiment mostra en els mercats exteriors. Dels prop de 230 milions d’euros facturats pel conjunt de la indústria vitivinícola catalana en la columna de les exportacions, els caves i escumosos van aportar més de 129,3 milions, molt més de la meitat del total, segons les dades d’Idescat. Com en el conjunt del sector, això suposa un lleuger creixement en valor en relació al 2022: durant els cinc primers mesos de l’exercici passat, el volum de vendes dels escumosos catalans es va quedar en els 128,2 milions d’euros, un milió menys que el que s’ha registrat entre el gener i el maig d’enguany. També ha crescut el volum de les exportacions de la branca: mentre que enguany es van transportar a altres mercats 44.296 tones d’escumosos, enguany ja s’acumulen entre el gener i el maig 46.127 tones, de nou un creixement discret però gens negligible en un context de tensió de mercats alimentaris.
Fora de les activitats centrals de l’exportació del sector, crida també l’atenció el bon rendiment que, segons les dades oficials, mostra durant els primers mesos de l’any la venda internacional de vi a granel. El valor de les exportacions a aquesta branca s’eleva fins al maig als 6,5 milions d’euros, un increment relatiu molt marcat si es compara amb el curs anterior. Durant el mateix període del 2022, el valor del conjunt de les transaccions fora de les fronteres es va quedar just per sobre dels 5,5 milions. De l’estudi d’Idescat se’n desprèn una alta concentració de vendes durant el mes d’abril, quan el valor de negoci a l’exterior va escalar fins als 2,3 milions d’euros, més del doble de poc més d’un milió que es va facturar durant el mateix mes del curs previ.
Els grans mercats catalans
Com ja es va observant en els darrers exercicis, el mercat europeu concentra la gran majoria de les vendes exteriors del vi català. Dels poc més de 229 milions d’euros facturats pel sector, es van quedar dins de les fronteres dels 27 uns 103 milions d’euros, amb molta diferència els millors clients del sector. Fora de les fronteres de la Unió, els països del continent que no en són membres haurien comprat vi del país per valor d’uns 47,5 milions d’euros entre el gener i el maig. En tendència alcista d’ençà de la pandèmia, s’hi apropa el mercat nord-americà, que va adquirir durant els primers compassos del 2023 producte per valor d’uns 34,2 milions d’euros; mentre que l’Amèrica Llatina va superar els 12,4 milions. Els mercats asiàtics també s’han mantingut en cotes altes els darrers cursos; i fins al maig d’aquest any han fregat els 23 milions d’euros. La resta d’entorns, per manca de proximitat i per una activitat econòmica sovint més discreta, són testimonials, amb xifres que en el millor dels casos superen els dos milions d’euros.
