La crisi ramadera provocada per la pesta porcina africana (PPA) detectada a dos senglars a Collserola el passat divendres ja fa estralls en el mercat alimentari del país. La principal organització pagesa catalana, Unió de Pagesos, constata ja una caiguda del preu dels derivats del porc en les llotges i els mercats del Principat. Segons les dades de Mercolleida, dilluns ja va es van esfondrar més de 10 cèntims el quilo de carn de porc, i uns cinc euros en el cas del garrí viu. El sindicat alerta, a més, que a mesura que continuïn establint-se bloqueigs a les exportacions barcelonines, el valor del producte continuarà a la baixa. “Tot allò que no surti, es quedarà aquí”, lamenta Raquel Serrat, coordinadora nacional d’UP. En aquest sentit, reclamen “mesures de mercat” a les administracions per “donar sortida als porcs que ja tenen prou pes per ser comercialitzats”.
Especialment a Barcelona, explica Serrat, hi ha “escorxadors que només es dediquen a exportar”; i que, per tant, perdran un percentatge elevadíssim del seu negoci amb el tancament de fronteres comercials. Fins i tot en els millors escenaris, lamenten des del sindicat, hi haurà pèrdues: la Xina, que ja ha comunicat que acceptarà la regionalització -és a dir, que congelarà les compres exclusivament de les empreses de la demarcació de Barcelona-. El gegant asiàtic és el principal soci comercial de la regió, amb més d’un 20% de la quota comercial; per tant, una de cada cinc vendes exteriors de les empreses es podrien perdre durant tot el temps que duri la crisi. Encara hi ha, però, una certa esperança, segons fonts de la negociació, de què el govern de Pequín redueixi encara més el radi del bloqueig, i el deixi només en els 20 quilòmetres que s’han establert com a zona de vigilància al voltant de Collserola. En tal cas, suposaria una diferència gegantina, en tant que aquest perímetre deixaria fora Osona, la comarca que concentra la immensa majoria d’exportadors del territori; i, per tant, alliberaria “centenars de milions d’euros” en activitat.
Més problemàtic pot ser el cas del Japó. Es tracta d’un comprador lleugerament més petit en el cas de Barcelona, no és menyspreable, amb un 14% de quota. A més, segons fonts sectorials, és un mercat que compra menys quantitat, però està més encarat al valor; i, per tant, és més productiu. A diferència de la Xina, el govern de Tòquio ha rebutjat la regionalització, i exclourà del seu mercat tota la producció catalana, no només la barcelonina. Per a la resta dels més de 100 clients internacionals del porc català, el ministeri d’Agricultura encara negocia cas a cas, sense avenços substancials en les últimes 48 hores. “Pot passar de tot, i ens podem posar catastrofistes, però fins que no sabem què fa cada país, no es poden fer càlculs”, raona Serrat.
“Mesures de mercat”
Des del sindicat lloen la tasca de les administracions en la primera resposta a la crisi. A diferència d’altres emergències sanitàries que han afectat el camp, Serrat reconeix que “s’hi van posar immediatament” a gestionar els focus. En endavant, mantenen reunions amb el departament d’Agricultura dia sí, dia no. En aquestes trobades, hi traslladen la necessitat d’establir mesures de mercat per mobilitzar el producte que surt de les 40.000 places d’engreix que s’acumulen als 20 quilòmetres afectats per les restriccions. En cas de no oferir cap assistència als productors, l’emergència sanitària generaria “greus pèrdues econòmiques per als ramaders, a banda de no poder complir amb la normativa de benestar animal per un tema de disponibilitat d’espai”.
A més, posen sobre la taula ajudes també a escorxadors i distribuïdores, per donar suport a altres baules d’un sector que està “integrat”. “Si la indústria va bé, repercuteix en els productors; i, si la indústria va malament, nosaltres segur que anem malament”, assenyala Serrat. Són, de fet, els principals afectats de la potencial desaparició d’un mercat extracomunitari que suposa el 50% de les vendes internacionals de la demarcació. Tot plegat, conclou Serrat, és un equilibri precari per sostenir no només el sector porcí, sinó el conjunt de la pagesia catalana. “Els problemes per al porc són de tothom, perquè arrossega tota una economia agrària. Si cau el porc, no hi queda ningú”, etziba la coordinadora nacional.
