Els comercialitzadors d’hidrocarburs catalans defensen que poden aguantar la retirada de les ajudes públiques. El “gran cost fiscal” a què el ministeri d’Afers Econòmics s’ha referit durant les jornades anteriors al darrer Consell de Ministres, i el limitat efecte que asseguren que la rebaixa de 20 cèntims el litre té sobre les rendes més baixes, són els motius per a la retallada d’una mesura que ha causat conflictes entre els empresaris. “Una persona que havia d’agafar el cotxe el 15 de desembre també l’haurà d’agafar el 15 de gener”, explicava al TOT Economia el director general del Grupo Moure, Manel Montero -si bé les bones expectatives assumien unes condicions de mercat equilibrades-. Després de la confirmació de la retirada de la bonificació per als consumidors finals, Repsol ha anunciat que mantindrà un descompte de 10 cèntims el litre de combustible a les seves estacions a tots els seus clients mitjançant una aplicació mòbil gratuïta. “És un exemple total de competència deslleial”, etziba el CEO de la catalana GM Fuel Javier Garcia Munté.
El teixit empresarial de la comercialització i distribució d’hidrocarburs, especialment potent a Catalunya, fa temps que lamenta la tendència oligopolística d’un sector que cada expulsa els negocis que operen als marges. L’avantatge competitiu que aporta comptar amb la cadena de valor completa -com només passa en un grapat de casos a l’Estat espanyol, entre els que Repsol és el més destacat- permet establir unes condicions de mercat sovint inassumibles per a aquells que no operen des de la refineria. “Les grans empreses que també refinen tenen la paella pel mànec”, lamenta Jordi Roset, director general de Petrolis Independents. La integració vertical dels grups com el mateix Repsol, Cepsa, Galp o BP operen amb uns “marges de qualitat”, explica Roset, que justifiquen els preus més elevat respecte de les low cost. “D’aquest marge és d’on treuen els diners per fer descomptes”.
Si bé l’aplicació concreta d’aquest descompte no posa en directa qüestió el mercat de les benzineres de baix cost, en tant que els 10 cèntims de rebaixa encara deixen marge de maniobra als petits operadors, la por dels empresaris és l’acumulació d’aquestes estratègies. “Si Repsol ho fa, BP farà el mateix; Cepsa farà el mateix i Galp farà el mateix”, alerta Garcia Munté, tot constatant que “tots els operadors integrats tenen capacitat per fer això”. Montero, per la seva banda, manté la tranquil·litat a mitjà termini. Si bé seria esperable que altres operadores “repliquin el que fa Repsol, amb descomptes d’entre 5 i 10 cèntims el litre”, aquesta aposta per mantenir el consum podria deixar pèrdues que haurien de cobrir amb els marges de l’activitat refinera. Galp, de fet, ja ha anunciat que se sumarà a la bonificació durant els primers mesos de l’any, amb una rebaixa de 10 cèntims el litre per als seus clients fidelitzats. Com en el cas de Repsol, els usuaris hauran de descarregar una aplicació al mòbil perquè s’apliqui el descompte sobre les seves consumicions de carburants, segons ha informat la multinacional.
En un sentit similar, Roset declara que les petites empreses petrolieres son sempre dependents dels grans amb capacitat refinera i, per tant, “se n’aprofiten tot el que poden”. No és, doncs, aquesta rebaixa concreta el que més preocupa, sinó el precedent que es pot establir de cara a un canvi estructural en el mercat. “Si un dia decideixen abaixar els preus i entrar a competir amb nosaltres, no podrem fer-hi res”, avisa l’empresari. “Mentrestant, com que no juguen a les lligues low cost, no ens amenacen”.
Litres a canvi de dades
“És un descompte que, com a tal, no està regalant res”, raona Montero. El director general del grup Moure apunta a la condició principal per a la rebaixa dels 10 euros per litre a les estacions de servei de Repsol: la descàrrega i creació d’un compte a una aplicació de pagaments pròpia de l’empresa, Waylet. El programari de fidelització de la companyia, si bé és gratuït, demana unes dades de l’usuari final que “permetran després a Repsol contactar per oferir unes altres solucions”, assegura Montero. En aquest sentit, l’empresari reivindica la tasca de les benzineres low cost, que “mantenen les diferències de preus sense cap condició o obtenció de dades” per part del consumidor.
Suport administratiu
Sovint, a més, en les demandes de regulació de la competència a les administracions han valgut més els interessos dels grans grups. Com recorda el mateix CEO de GM Fuels, ara fa dues dècades, quan un escàndol de fixació de preus a les estacions associades va acabar amb una multa a Repsol, el ministeri d’Economia del govern del PP -llavors dirigit per Rodrigo Rato i amb l’actual vicepresident del BCE Luís de Guindos a la secretaria d’Estat- van rebatre les queixes de les petites comercialitzadores afirmant que “si les grans venien a preus més baixos, prevalia l’interès general”. En un moment d’una inflació del 4% -incomparable a l’actual, però més del doble dels objectius generals- l’executiu buscava, segons Garcia Munté, “que es vengués el carburant com més barat, millor”.
La rebaixa dels 20 cèntims, de fet, ja ha despertat les suspicàcies de les associacions de comercialitzadores independents. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, com recorda Garcia Munté, ja investiga els problemes de competència generats pels “agressius descomptes” de Repsol, Cepsa i BP, que en alguns casos -afirmen els demandants- van arribar a retirar 10 cèntims per litre per sobre de la bonificació estatal. El CEO apunta a noves “denúncies a la competència” després d’aquest darrer anunci, tot i que la resposta de les autoritats no desperta, ara per ara, l’optimisme del sector. En cas que es trobin pràctiques anticompetitives entre els gegants petroliers, aquests “pagaran multes que són propines” en comparació amb els seus beneficis extraordinaris d’enguany. Cal recordar que el grup dirigit per Josu Jon Imaz va tancar els tres primers trimestres de l’any amb uns guanys nets de 3.222 milions d’euros, un 66% més que el curs anterior; mentre que Cepsa va arribar al mes de setembre amb un balanç positiu de 982 milions d’euros.
11 
8 