La nova llei de l’habitatge de l’Estat espanyol ha superat aquest dijous el tràmit parlamentari entre les reticències de tots els afectats. Tant el sector immobiliari -empreses especialitzades, però també grans tenidors- com els llogaters i les seves organitzacions fa temps que exposen els motius -divergents- per a un rebuig conjunt a la regulació immobiliària aprovada pel govern de Pedro Sánchez. Mentre que immobiliàries i rendistes alerten, juntament amb l’oposició a Madrid, de “l’excés d’intervencionisme” que s’amaga darrere de la norma, els moviments socials a favor del dret a l’habitatge condemnen la munió de punts cecs que s’han quedat dins el text i que eviten que aquest “garanteixi el dret a l’habitatge”.
Associacions empresarials i consumidors reflecteixen les tensions polítiques i econòmiques al centre de la regulació de l’habitatge. Si bé veus del govern espanyol han qualificat la norma d'”avenç històric”, associacions empresarials han reiterat les acusacions de “populisme” per una norma que consideren “ineficaç”. Sense anar més lluny, el president de Foment del Treball Josep Sánchez Llibre va posar aquest mateix text com a exemple de l’extralimitació de què acusen el Consell de Ministres de Pedro Sánchez amb diversos mercats clau a l’Estat. Val a dir que les econòmiques no són les úniques reticències que aixeca la nova llei: forces polítiques basques i catalanes han acusat Moncloa d’envair les competències dels governs regionals amb els límits de l’augment de preus en zones tensionades. La ministra d’Hisenda Maria Jesús Montero, però, nega que hi hagi cap mena de conflicte competencial, malgrat assegurar que “la llei es complirà a tot el territori, malgrat que tenen marge a la llei per exercir o no”.
Un pedaç al mercat de l’habitatge
Tant el Sindicat de Llogateres com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca han pres una posició crítica amb una llei que, asseguren, “no promet el compliment del dret a l’habitatge”. Segons l’entitat, de fet, “l’abisme entre els preus i els salaris continuarà creixent” amb les mesures actuals. Qüestions com la distinció entre petits i grans tenidors, que solidifica la nova llei, no tenen “cap mena de sentit ni fonament” per a les entitats. “El que cal és posar límit a tots els que especulen per protegir el conjunt de la població”, asseguren.
Durant una compareixença aquest mateix dijous, el coportaveu del Sindicat de Llogateres Jaume Palomera ha insistit als “forats” de la norma. Segons Palomera, la norma és “només un pedaç amb defectes seriosos” que no garanteix l’accés a l’habitatge. De fet, assegura que el text el tracta “com un privilegi estès, no com un dret”, cosa que augmenta el risc de les execucions hipotecàries, especialment en un context d’enduriment de política monetària i pujades de l’euríbor.
En un sentit similar s’han expressat els dos sindicats majoritaris a l’Estat, la UGT i Comissions Obreres. Si bé els representants dels treballadors celebren la norma com un bon “punt de partida” per a la regulació de l’habitatge, critiquen mancances com ara la dèbil prohibició de desnonaments sense alternativa residencial. També apunten que la mobilització d’actius de la Sareb anunciada per Pedro Sánchez, que pretén elevar el parc d’habitatge assequible en 50.000 immobles procedents del banc dolent, és insuficient, en tant que caldrien entre un milió i 1,4 milions de localitzacions.
Acusacions de populisme
A l’altra banda de les crítiques a la llei s’hi situa el Consell General dels COl·legis Oficials d’Agents de la Propietat. El gremi professional alerta que les mesures de control de preus que introdueix la reforma “desestabilitzen el mercat immobiliari, generaran més inseguretat i desconfiança”. A més dels efectes sobre els potencials guanys dels rendistes -asseguren que la llei “oblida el propietari”- el Coapi assegura que “no soluciona el problema real d’accés a l’habitatge”. A diferència de les consideracions dels llogaters, el lobby dels agents immobiliaris raona que posar als cinc habitatges el límit per a la consideració de gran tenidor “desvirtua el concepte en si i la finalitat reguladora”.
Per la seva banda, l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya critiquen l’entrada de la regulació al mercat immobiliari. Després de l’anunci de l’acord per la llei, l’entitat va reclamar que les administracions “deixin de traspassar la seva responsabilitat al sector privat”; tot criticant les intervencions de preus com a solució per arreglar l’escletxa residencial. En aquest sentit, reclamen mesures “realment efectives” -dedicades, val a dir, a millorar els marges dels propietaris i les empreses del sector-, com ara incentius fiscals als propietaris o una millor col·laboració publicoprivada a l’hora de construir i gestionar promocions.
També s’ha pronunciat Pisos.com, que a través del seu portaveu Ferran Font ha titllat la llei d'”oportunitat perduda”. “No s’ha comptat amb el sector per tirar endavant la nova llei”, critica Font, tot alertant que la seva aplicació serà “molt dubtosa”. Extremadament crític amb els objectius de l’executiu espanyol amb la legislació, el portal immobiliari considera que “ofereix més titulars que efectivitat real en la millora de l’accés a l’habitatge”.
3 
