La falta de capacitat de la xarxa elèctrica ja està endarrerint la construcció de més de 80.000 habitatges a Espanya, segons un informe de BBVA Research que alerta que la distribució territorial de la infraestructura no coincideix amb les zones on hi ha més necessitat de nous pisos. Tot i que la xarxa catalana parteix d’una situació més favorable que la mitjana estatal, el problema també ens afecta. De fet, l’estudi assenyala Barcelona entre les zones on la disponibilitat elèctrica pot condicionar el desenvolupament de nous projectes residencials.
A Catalunya, l’estudi calcula que hi ha un dèficit acumulat d’uns 130.000 habitatges. En canvi, la capacitat elèctrica disponible actualment permetria donar servei a més d’un milió de nous habitatges. El centre d’estudis atribueix aquesta situació al pes històric de Catalunya com a gran node urbà i industrial, així com a la presència de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, la generació de renovables i la connexió amb França, que contribueix a reforçar la xarxa de transport. Això no significa, però, que qualsevol projecte residencial pugui connectar-se fàcilment al sistema. El problema, segons l’informe, és sobretot territorial: Espanya disposa de prou capacitat elèctrica en termes agregats, però aquesta no sempre es troba allà on es concentra la demanda d’habitatge. Per això, determinats desenvolupaments urbanístics poden quedar condicionats a la construcció de noves subestacions o al reforç de les infraestructures existents.
Un problema especialment rellevant en les zones amb més demanda
L’estudi adverteix que ampliar la xarxa per donar servei a grans desenvolupaments urbanístics pot requerir entre cinc i vuit anys. El termini inclou la planificació, les autoritzacions administratives, les avaluacions ambientals, l’adquisició dels terrenys i la construcció de les infraestructures. L’estudi identifica diverses zones on aquesta falta de correspondència entre oferta elèctrica i necessitat residencial és especialment significativa. Entre les províncies assenyalades hi ha Lleida, mentre que Barcelona apareix entre les ciutats on la capacitat disponible no sempre acompanya la pressió sobre el mercat de l’habitatge. També hi figuren Madrid, València, Alacant, Múrcia, Sevilla i Màlaga.
El fenomen és especialment evident a Madrid, on el sòl previst per als pròxims cinc anys permetria construir unes 126.000 llars i el dèficit acumulat és de 116.000. Tanmateix, la capacitat elèctrica ferma actual només permetria abastir-ne unes 40.000, segons els càlculs del centre d’estudis. Aquesta situació es produeix en un moment en què la demanda d’electricitat està destinada a créixer. BBVA Research calcula que podria augmentar prop d’un 45% fins al 2030, impulsada per l’electrificació de les llars, la indústria i el transport, però també per l’expansió dels centres de dades.
Anticipar el creixement
L’informe assenyala que el desplegament de les energies renovables i l’electrificació han avançat més ràpidament que l’ampliació de les xarxes. Actualment, el 88% dels nusos de distribució disposen de menys d’un megawatt de capacitat ferma, fet que limita la connexió de nous projectes de certa dimensió. El 2024, a més, Espanya va deixar d’aprofitar l’1,4% de l’energia renovable generada per manca de capacitat de xarxa. Per afrontar aquest coll d’ampolla, l’informe reclama accelerar les inversions i anticipar-les al desenvolupament urbà, així com millorar la coordinació entre la planificació urbanística i l’elèctrica. També proposa desbloquejar capacitat que actualment no s’utilitza i impulsar l’emmagatzematge per aprofitar millor les infraestructures existents.
El centre d’estudis considera que el nou marc aprovat el juliol, que preveu mobilitzar fins a 17.900 milions d’euros addicionals per a les xarxes fins al 2030, va en la bona direcció. Tot i això, adverteix que serà necessari comprovar que les inversions es tradueixin efectivament en més capacitat de connexió. L’objectiu, en última instància, és evitar que la falta d’infraestructura elèctrica es converteixi en un nou obstacle per fer arribar habitatge al mercat.
