La crisi de l’habitatge continua agreujant-se a Catalunya, smb el preu mitjà de compra situant-se per sobre del rècord que s’havia fixat el segon trimestre del 2008, durant la bombolla immobiliària. De fet, l’habitatge s’ha convertit en la principal preocupació de la població de l’estat segons l’última enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), una inquietud que comença a sentir-se des de les administracions per mirar de posar remei. En aquest sentit, el govern de la Generalitat va anunciar aquesta setmana que està estudiant prohibir les compres especulatives en habitatge. La consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, va argumentar aquest dilluns que des del govern es “vol esgotar totes les vies que facin que qualsevol habitatge a Catalunya tingui preferentment un ús residencial i evitar l’ús especulatiu”.
Aquesta mesura, proposada també per les forces d’esquerra al Parlament de Catalunya, s’estudiarà des de la vessant jurídica per determinar si es pot aplicar al país i seguir els passos que altres estats han fet en aquest sentit, com per exemple Països Baixos. En aquest sentit, un informe Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), un organisme que penja de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) analitza la viabilitat de només permetre les compravendes d’un pis si és per viure-hi en aquelles zones que es declara mercat tensionat. Més enllà d’aquest estudi, els experts del sector presenten dubtes sobre com pot ser aquesta legislació i com es definiria una compraventa especulativa. “La delimitació de quines compres es prohibirien és on està el quid de la qüestió”, apunta Ferran Font, director d’estudis de pisos.com.
Efectes en l’oferta i la demanda
A part dels dubtes sobre com es desenvoluparia aquesta legislació, des del sector també presenten dubtes sobre quines serien les conseqüències pel mercat d’aquesta mesura. “La prohibició reduiria la demanda d’habitatge en un mercat tensionat, però no calcula els efectes que pot tenir en la incertesa jurídica en un mercat que ja no és prou estable en el marc regulatori”, afegeix Font. Per al director de la Càtedra APCE-UPF d’Habitatge i Futur, Josep Maria Raya, apunta que el mercat es podria abaratir “perquè els inversors es trobarien fora d’aquest, però és bastant probable que l’oferta d’habitatge baixi”. Aquest fet, apunta Raya, seria conseqüència d’una falta de construcció “perquè des d’aquestes empreses constructores saben que les vendes serien menors”, afegeix. A més, també es qüestiona quina seria l’oferta que es romandria al mercat. “En un context en que el parc d’habitatge es troba molt envellit, part de les compres que es fan tenen l’objectiu de renovar l’immoble i tornar a posar-lo al mercat”, explica Font, que torna a la qüestió de la definició de “compraventa especulativa”.
Altres casos de limits en les compres
Pel que fa a com la mesura s’ha aplicat en altres mercats, Raya qüestiona l’efectivitat que aquesta restricció pugui tenir en el mercat català. En un estudi que s’ha realitzat per analitzar quines han estat les conseqüències d’aquesta limitació als Països Baixos, el director de la càtedra apunta que, mentre en el mercat de la compra els resultats van ser “favorables” i més famílies van poder adquirir un habitatge, “també es notava un efecte en el mercat de lloguer, on els preus augmentaven”. En aquest sentit, apunta que amb aquesta mesura “no està tan clar que aconseguim allò que volem”. A més, Font recorda que “no tots els mercats funcionen igual”, i per tant les regulacions que s’han observat en altres països europeus no mostrarien els mateixos resultats a Catalunya.
En aquest sentit, Raya considera que “cal fer mesures que eliminin l’escassetat del parc d’habitatge, i no incentivar altres que afavoreixin que aquesta augmenti”. Per això valora que cal incrementar l’oferta “tant en el mercat de compra, com en el de lloguer privat i sobretot en el de lloguers públics”. “Tot i que en un passat no fos així, actualment el més progressista que es pot fer és construir”, conclou.
