Els estralls de les cinc setmanes de guerra a l’Iran comencen a notar-se més enllà del mercat energètic. L’euríbor, l’índex de referència per als interessos de les hipoteques europees, s’ha disparat durant el març: a falta de confirmar la dada d’aquest dimarts, la darrera del mes, la mitjana de l’objectiu hipotecari ha superat el 2,55%, més de tres dècimes per sobre de la del febrer. Observant la dada diaria, l’increment és encara més agut, de set dècimes a final de mes (2,93%) respecte de les darreres jornades del febrer (2,2%). Bona part de la tendència s’explica com a resposta a una possible pujada de tipus d’interès, que ja ha deixat entreveure el Banc Central Europeu -sense consens econòmic- com a arma per combatre la inflació petroliera acumulada arran del conflicte a l’Orient Mitjà.
Per primer cop en mes de dos anys, l’evolució de l’euríbor amenaça les butxaques dels catalans amb hipoteques a tipus variable. Les quotes dels compradors amb aquesta mena de préstecs depenen de la variació interanual de l’índex. És a dir, les mensualitats pugen si l’euríbor està més alt, en el moment de les revisions anuals, que en el mateix punt de l’any anterior. Després de dos anys de retrocessos any a any, amb la referència continguda per les rebaixes de tipus d’interès del BCE, aquest mes de març ha estat el primer en què el tipus ha crescut en comparació amb el març del 2025. En concret, s’ha expandit tres dècimes respecte del primer trimestre de l’any passat.
180 euros més
El beneficiari d’una hipoteca mitjana a 30 anys, que ha fregat en l’inici del 2026 els 160.000 euros a un tipus d’euríbor+1%, veurà com la seva despesa mensual creix lleugerament, en uns 15,5 euros per quota, segons càlculs realitzats per l’agència Europa Press. En cas de confirmar-se aquesta alça, cada hipotecat haurà d’abonar prop de 180 euros més l’any per la compra del seu domicili, a l’espera de nous moviments en la política monetària dels 27. La tendència alcista, però, revela que el mercat financer ja assumeix noves pujades de tipus. L’euríbor, cal recorrdar, és l’interès al qual els bancs es presten diners entre ells. És a dir, està molt vinculat al sentiment que les entitats creditícies tinguin sobre l’estat de les finances europees.
