La Generalitat de Catalunya ha comptabilitzat 635 casos de propietaris que poden haver-se saltat la limitació del preu del lloguer, però només n’ha tancat una vintena. La consellera Sílvia Paneque admet, en una resposta parlamentària a Junts, que encara hi ha 570 denúncies sense resoldre (el 90%) i apunta que només s’han posat dues multes en un any i mig. Sis casos més ja s’haurien resolt, si bé el departament no detalla en quin sentit.
D’altra banda, la Generalitat ha acabat arxivant 57 expedients perquè són casos en què no s’han detectat irregularitats o bé perquè no s’han documentat prou proves. L’administració també està recollint informació –amb unes diligències prèvies– en els 570 expedients restants. Les xifres denoten que l’embús ha crescut els darrers mesos: 124 informes es van obrir el 2025 i 511 s’han obert entre l’1 de gener i el dia 11 de juny de 2026.
El departament remarca alhora que no es pot comptabilitzar el nombre d’expedients que corresponen a lloguers de temporada o lloguer d’habitacions perquè la majoria d’aquests “estan en fase d’investigació” i afegeix que podria haver-hi casos en què “un mateix expedient hi poden concorre diverses infraccions”. La petició de Junts demanava saber quants expedients ha obert el Govern i també en quines zones del país s’han iniciat, un detall que la consellera no apunta en la resposta.
L’entrada en vigor de la Llei estatal 11/2025, a inicis del 2026, i del Decret llei 1/2025 de la Generalitat, un any abans, obliguen els propietaris de les zones tensades a respectar els topalls de preus marcats legalment a la zona. L’oposició i els grups activistes ha demanat més inspectors per controlar que la llei es compleix en les àrees més castigades, un aspecte que ha enfrontat els partits els darrers mesos.
El cos d’inspector ha arribat tard
Les poques sancions que ha emès el Govern en aquest any i mig –especialment durant els primers mesos, que va costar arrencar l’equip d’inspectors– ha encès part de l’oposició, amb els Comuns –amb qui l’executiu ha tancat acords en matèria d’habitatge– lamentant la lentitud amb què l’executiu ha començat a sancionar. “Tots voldríem anar més ràpidament, això ho entenc perfectament, però sap també que hem d’acreditar tots aquests expedients amb la màxima seguretat jurídica”, els va respondre la consellera Paneque el novembre de l’any passat, després de les crítiques dels socis d’investidura.
L’equip d’inspecció havia de crear-se abans de l’estiu passat. El Govern va accelerar-ne la creació perquè els Comuns aprovessin les primeres desviacions de crèdit pressupostàries –necessàries els primers mesos de legislatura perquè l’executiu no trobava els suports necessaris per aprovar els pressupostos–, però no és fins a inicis del 2026 que el cos d’inspectors ha estat plenament actiu. La diferència es veu en les estadístiques facilitades pel departament; només en mig any s’han obert 387 expedients més que en tot el 2025.
Inicialment, l’executiu de Salvador Illa s’havia compromès a tenir 65 inspectors sota la gestió d’Habitatge abans de l’estiu de 2025 i arribar al centenar la resta de l’any. L’acord també implicava sumar més efectius a l’Agència de Consum, l’òrgan que va revisar el compliment de la regulació del lloguer durant els primers mesos de la llei en vigor.
La llei de limitació del lloguer va aprovar-se el gener del 2025, però no és fins al 3 de febrer de 2026 que el Govern anuncia formalment l’obertura dels 13 primers expedients sancionadors (7 gestionats per l’Agència Catalana del Consum i 6 per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya), a més d’anunciar centenars de diligències obertes.
