El Banc d’Espanya ha elevat fins als 750.000 habitatges el dèficit acumulat de pisos a l’Estat entre el 2021 i el 2025 i alerta que la situació continuarà empitjorant si no s’incrementa de manera significativa l’oferta disponible. L’organisme calcula que actualment falten 150.000 habitatges més dels que estimava fa dos anys i atribueix aquest desequilibri al fort creixement de la demanda i a la insuficient construcció de nous pisos.
Segons l’informe anual publicat aquest dijous, la creació de noves llars continua avançant molt més ràpidament que la construcció residencial. Només durant el 2025 es van acabar 92.000 habitatges nous, una xifra insuficient per absorbir una demanda impulsada tant pel creixement demogràfic com pels moviments migratoris. El director general d’Economia del Banc d’Espanya, David López Salido, ha admès que, al ritme actual, el temps necessari per corregir aquest desequilibri serà llarg. “Si tenim un dèficit de 750.000 pisos, quant tardarem a tancar-lo? Al ritme actual, tardarem bastant”, ha reconegut.
Limitar usos no residencials
Davant aquesta situació, l’organisme aposta principalment per augmentar l’oferta d’habitatge, però també planteja mesures temporals per contenir la demanda en determinades zones especialment tensionades. Entre aquestes iniciatives, el Banc d’Espanya apunta a limitar alguns usos no residencials dels habitatges, com els vinculats a l’activitat turística. L’informe assenyala que les compres de no residents i els allotjaments turístics redueixen l’estoc disponible en territoris com la costa mediterrània, les Illes Balears o els centres de grans ciutats com Barcelona, Madrid o Sevilla. Tot i això, l’organisme defensa que aquestes restriccions han de ser “focalitzades i temporals” i anar sempre acompanyades de polítiques destinades a incrementar l’oferta.
Més construcció i menys traves administratives
El Banc d’Espanya reclama una estratègia integral basada en la mobilització de sòl, la promoció d’habitatge públic, la rehabilitació del parc existent i la construcció industrialitzada. També insta les administracions a simplificar els procediments urbanístics i reforçar la coordinació entre municipis i àrees metropolitanes. L’informe destaca igualment la necessitat de millorar les infraestructures i el transport públic per facilitar l’accés a l’habitatge fora dels centres urbans més tensionats.
L’organisme adverteix que l’escassetat d’habitatge està provocant un augment sostingut dels preus de compra i lloguer i genera un “enorme problema social i econòmic”. Segons les seves dades, adquirir un habitatge exigeix actualment l’equivalent a 6,8 anys de renda neta d’una llar llogatera, una xifra que s’eleva fins als deu anys en ciutats com Barcelona o Madrid. Malgrat aquesta situació, el Banc d’Espanya considera que el context actual és molt diferent del que va desembocar en la bombolla immobiliària dels anys 2000 i atribueix la tensió del mercat, sobretot, a la manca d’oferta disponible per satisfer una demanda cada vegada més elevada.
