El terrabastall que, segons les principals empreses immobiliàries, ha patit el mercat de l’habitatge d’ençà dels inicis del 2025 ha afectat tots els perfils de llogaters i compradors. Segons el baròmetre anual d’hipoteques de l’associació d’usuaris financers Asufin, la mala maror sectorial ha esquinçat en els darrers 12 mesos l’activitat inversora associada a l’habitatge. L’informe, publicat aquest mateix dilluns, sosté que les hipoteques dedicades a compres especulatives -els préstecs dedicats a adquirir un immoble per llogar-lo o revendre’l a preus més elevats– van caure en més de 20 punts respecte del 2024. Si ara fa dos cursos, així, més del 56% dels préstecs hipotecaris es van concedir a compradors que volien fer negoci amb els pisos i cases, la ràtio s’ha enfonsat des del gener del ’25 fins al 33,7%, poc menys d’un terç del total del mercat.
Des de l’associació troben que, més enllà dels problemes que aquesta tendència pugui revelar dins el mercat immobiliari, es tracta d’una bona notícia per a la salut del conjunt del sector. “El resultat de tot plegat -asseguren- és un mercat més equilibrat que fa 12 mesos: enguany la inversió es reparteix de forma més homogènia”, entre ta mena de compradors. De fet, la majoria de les hipoteques concedides el 2025 han anat dedicades a adquirir l’habitatge habitual de l’usuari. Els cllients que han accedit al banc per comprar la seva primera residència és superior al 48%; dels quals el 20,8% accedien per primer cop a la propietat i el 27,5% declaraven un canvi de domicili.
Segons els experts d’Asufin, la patacada de les compres especulatives revela un sentiment poc optimista entre els inversors pel que fa als beneficis que es poden extraure del mercat d el’habitatge. “La por a una caiguda en el rendiment de la venda i dels lloguers està desplaçant el capital a uns altres actius”, reflexionen. És a dir, els potencials propietaris consideren que, ara per ara, no guanyen prou llogant o revenent els pisos i cases que l’any 2024 sí que eren fonts d’ingressos nets.
Tot i això, la percepció de la ciutadania és que el mercat immobiliari encara és rendible: d’acord amb la mateixa enquesta, més de dos terços dels ciutadans de l’Estat “identifiquen l’habitatge com una oportunitat d’inversió sòlida”. “Un mercat encara en excessiva tensió debilita la idea d’esperar a baixades importants de preu a curt termini o trobar oportunitats accessibles”, reflexionen des de l’associació d’usuaris financers. Per tant, el sector cada cop més es mou “des d’una lògica de rendibilitat d’oferta escassa”.
Tornen les hipoteques variables
Segons l’informe, el canvi de tendència monetari que ha deixat entreveure el Banc Central Europeu -amb la pràctica certesa d’una pujada de tipus per al 2026- ha elevat les despeses financeres de les hipoteques amb més demanda, les fixes. Els préstecs amb retorns invariables han disparat el seu preu mitjà en més d’una dècima durant el 2025, fins al 4,1%. Per contra, la banca cada cop accepta concessiosn més arriscades, i ha rebaixat amb força la despesa financera de les hipoteques variables, que han passat d’un tipus del 4,26% a un del 4,01% en els darrers 12 mesos.
Per compensar l’augment d’incertesa vinculat a les hipoteques variables, les entitats de crèdit intenten accelerar la vinculació dels clients, lligant els préstecs a la contractació d’altres serveis, com ara assegurances de llar, automòbil o vida. Aquesta mena d’acords, detecten des d’Asufin, rebaixen el tipus nominal del finançament en quatre dècimes en les fixesi en un 0,37% en les variables. Totes dues escales, alerten els usuaris financers, són “testimonials”, atès que les bonificacions màximes d’aquesta mena d’ofertes solen voltar l’1%.
