La Comissió Europea (CE) ha reconegut que la crisi de l’habitatge ha esdevingut un dels principals problemes socials i econòmics del continent i, per combatre aquesta problemàtica social, aposta per augmentar el finançament, reduir la burocràcia i accelerar la construcció d’habitatge, però, en canvi, no preveu limitar el preu dels lloguers. Així, en el pla d’habitatge assequible presentat aquest dimarts, l’executiu comunitari vol donar via lliure als estats per injectar fons públics a l’habitatge assequible sense l’autorització prèvia de Brussel·les perquè considera que caldrà augmentar l’oferta d’habitatge. Fins ara, els estats havien de demanar permís a Brussel·les si volien destinar més de 15 milions d’euros a habitatge assequible, però la CE ha optat per suavitzar les normes catalogant l’habitatge assequible com una activitat “d’interès econòmic general”.
Brussel·les estima que caldrà construir 650.000 habitatges addicionals a l’any durant la pròxima dècada, a més dels 1,6 milions que ja s’aixequen anualment. Per això, la Comissió aposta per reduir la burocràcia, accelerar els processos de planificació i concessió de llicències i avançar cap a normes tècniques més harmonitzades, amb l’objectiu de reduir costos i terminis en la construcció. El paquet també inclou una estratègia europea per a la construcció, orientada a millorar la productivitat del sector i a impulsar l’habitatge modular i prefabricat, que Brussel·les considera clau per reduir costos i escurçar terminis, especialment en habitatge social i assequible.
En el pla financer, Brussel·les convida els estats membres a reassignar més recursos a habitatge assequible mitjançant la revisió intermèdia dels fons de cohesió i preveu mobilitzar fins a 10.000 milions d’euros addicionals els pròxims dos anys. A més, proposa una nova categoria d’habitatge assequible, adreçada a classes mitjanes i treballadors essencials, que queda exempta de notificació prèvia a la Comissió, amb l’objectiu de facilitar-ne el finançament sense veure’s limitada per les normes d’ajudes d’Estat.
No preveu actuar en limitar el preu del lloguer
En canvi, ha deixat fora del pla la limitació de preus del lloguer i la creació d’un fons comú europeu, com reclamaven països com Espanya. L’Executiu comunitari no planeja intervenir directament en regles del mercat de les anomenades zones tensionades, com reclamaven alguns Estats membre, encara que sí que preveu dotar els governs d’instruments per actuar en aquells punts amb més pressió, especialment en relació amb els lloguers de curta durada.
L’estratègia posa el focus en l’impacte d’aquest tipus de negoci en auge, especialment en zones urbanes i turístiques, i reconeix que la seva expansió ha contribuït a reduir la disponibilitat d’habitatge per als residents locals en determinades ciutats. Tot i això, no planteja límits ni prohibicions a escala europea. Simplement, es remet al reglament aprovat el 2024 –que entrarà en vigor el 2026– per reforçar la transparència i l’intercanvi de dades entre plataformes i administracions, i anuncia una futura iniciativa legislativa per oferir un marc jurídic clar que permeti a les autoritats locals adoptar mesures proporcionades en zones d’alta pressió.
