El mercat del petroli, com coincideixen diverses fonts sectorials consultades per Món Economia durant l’estiu, està “boig”. Les causes són diverses: durant el 2022, les sancions a les exportacions russes van colpejar les reserves de cru -i altres hidrocarburs i matèries primeres- a Europa. Quan el mercat “s’ha estabilitzat” mitjançant la cerca de nous proveïdors -com ara mercats de l’Amèrica Llatina, o dels Estats Units, amb preus molt més elevats que els russos- l’OPEP comunica tres reduccions voluntàries de la producció consecutives. La darrera, anunciada el passat dimarts, estén fins a finals del 2023 una contracció productiva que pot arribar al milió de barrils de petroli. La demanda, a més, ha patit tendències contradictòries: als mercats occidentals, la mobilitat accentuada en tots els estius posteriors a la pandèmia han disparat l’ús de carburants diversos, especialment en el transport privat -tant en vehicles privats com en la indústria aèria, per exemple-. Durant les espirals alcistes de les darreres setmanes, però, l’Eurostat ha confirmat que el consum agregat ha caigut: el retrocés de l’1,1% al juny no es va veure equilibrat amb la lleugera recuperació del 0,4% a què, segons l’Eurostat, es va arribar durant el juliol. En un sentit contrari, la recuperació de la potent indústria petroquímica xinesa -que no va acabar de superar els efectes secundaris de la política zero covid del govern de Xi fins a mitjan 2023- va elevar les compres internacionals fins a superar consistentment els 100 milions de barrils diaris durant tota la temporada estiuenca, amb pics per sobre dels 110 milions.
Les importants oscil·lacions d’oferta i demanda han deixat importants batzegades en el mercat de futurs del petroli. En els dos mesos d’estiu, s’ha passat d’un intens mínim al juny, quan el barril va caure dels 70 euros després d’un trimestre prou estable en què es van superar per primer cop les incerteses produïdes per la guerra d’Ucraïna; fins a fregar els 90 euros el passat dimecres, impulsat per la caiguda de la producció als països del golf i el nord d’Àfrica i per l’acumulada intensificació de la demanda internacional. Després d’un ascens pronunciat dels futurs, però, la fletxa ha canviat de sentit. Segons les previsions de futurs de la consultora CME Group, les apostes financeres pel cru a mitjà termini mostren una clara pendent descendent. De cara a l’octubre, l’empresa preveu uns preus similars als actuals, poc per sobre dels 85 euros per barril; amb una caiguda progressiva que, a data de publicació d’aquest article, deixa els preus de cara a la tardor del 2024 per sota del llindar dels 80 euros, als volts dels 78 per barril. Aquesta tendència a la baixa coincideix amb les expectatives d’alentiment econòmic en què les autoritats internacionals semblen estar d’acord de cara a la segona meitat del 2023 i el 2024. De fet, el refredament de la demanda petroliera ha començat a notar-se aquest mateix estiu, amb caigudes a països com ara França de més del 3%, segons dades de l’oficina estadística de la Unió Europea.
Més enllà de les fronteres comunitàries, un dels grans protagonistes dels fluxos petroliers pateix un sotrac econòmic encara més pronunciat. La Xina, que ha impulsat rècords de demanda de cru i hidrocarburs durant el segon trimestre i els primers mesos del tercer, pateix un profund sotrac en la seva recuperació econòmica. Sense anar més lluny, durant l’agost el gegant asiàtic va registrar un retrocés del 8,8% en les seves exportacions, amb una caiguda superior al 7% en les compres internacionals. Cau especialment el seu tràfic cap a mercats d’alt consum, com ara els Estats Units, on la guerra comercial ha fet caure la taxa d’importacions de la Xina en més de set punts -des d’un 21,8% abans de la pandèmia a un 14,6% a final de juliol d’enguany-. Aquesta important frenada a l’activitat econòmica xinesa pot tenir importants impactes en els ritmes del mercat del petroli, en tant que, a hores d’ara, el país governat per Xi Jinping se situa còmodament en segona posició global en consum de cru i derivats, amb un consum diari de més de 12 milions de barrils, segons un informe estadístic publicat per BP. De fet, segons fonts especialitzades al sector del transport del país van declarar durant l’agost al mitjà nord-americà Bloomberg, el consum petrolier de la Xina “segurament ha tocat sostre” enguany amb els rècords establerts durant l’estiu. A partir d’aquest setembre, doncs, s’hauria d’evidenciar un important retrocés des de l’ecosistema que ha sostingut bona part de la demanda mundial del present exercici.
Nou setmanes consecutives de pujades a l’estiu
El preu del carburant no ha deixat de pujar aquest estiu. Si bé és cert que les dades registrades encara demostren certa distància amb els desorbitats preus que es veien a finals del 2022, la situació ha continuat a l’alça. En les últimes dades publicades al Butlletí Petrolier de la Unió Europea, es pot comprovar que durant els últims set dies el preu de la gasolina a les estacions de servei de l’Estat ha pujat fins als 1,731 euros el litre, un 0,58% més que la setmana anterior, i ha assolit el màxim des de finals de juliol de l’any passat. L’estat espanyol, però, no és una excepció sinó que tot Europa s’ha vist submergida en aquesta tendència de preus a l’alça. Tanmateix, però, els preus dins de la UE han patit pujades lleugerament més baixes. Aquesta espiral d’alces va començar quan es va donar el tret de sortida a la temporada d’estiu i és la combinació perfecta entre la creixent demanda i la manca de producte.
L’augment del preu del barril de Brent, el referent principal a Europa, és una de les explicacions més coherents davant de la pujada de preu. Tot i això, l’Associació Espanyola d’Operadors de Productes Petrolífers té una altra explicació que encaixa amb les circumstàncies. En una entrevista al mitjà Niusdiario, fonts de l’organisme asseguraven que la tendència s’explicava per la recent decisió de l’OPEP, que va acordar una reducció de la producció abans de l’estiu. En concret, els majors productors de petroli del món, van acordar mantenir fins al 2024 la retallada de la producció de 3,6 milions de barrils al dia. D’altra banda, Aràbia Saudí també va decidir fer una reducció de la producció de manera voluntària. Aquestes dues accions expliquen l’escassetat de producte, que quan se li suma la forta demanda estiuenca, el resultat es tradueix en l’augment de preus.
Rècord de demanda tot i la inflació
No és cap secret que la tendència inflacionista d’aquest any feia pensar que la temporada d’estiu no tindria la mateixa repercussió en l’economia que abans de la pandèmia. En aquest sentit, tot feia pensar que les famílies no viatjarien tant o potser hi hauria algunes retallades durant aquestes dates. L’efecte ha estat el contrari i segons va exposar Agència Internacional de l’Energia, la temporada d’estiu ha marcat un nou rècord de demanda de petroli. En concret, tan sols el mes de juny es van comercialitzar un total de 103 milions de barrils a Europa, una xifra mai vista d’ençà que l’organisme en té constància.
Aquestes dades demostren, doncs, que la demanda ha continuat per sobre el que s’esperava, ja que l’estiu ha estat una època amb molts viatges. De fet, el preu de la gasolina no ha sigut un impediment perquè les persones hagin agafat el cotxe per fer viatges més llargs. Segons les últimes xifres omplir un dipòsit de gasolina durant l’última setmana ha estat un 8,8% més car que a principis d’estiu -aleshores costava 1,591 euros el litre-, mentre que en el cas del dièsel el percentatge s’enfila fins al 12,87% -aleshores se situava en 1,437 euros el litre-. Amb el repunt dels últims set dies omplir un dipòsit mitjà de 55 litres de gasolina ha costat uns 95 euros i de dièsel al voltant de 89 euros. D’aquesta manera, l’increment de preus ha demostrat la inestabilitat del mercat, però a la vegada ha confirmat -un cop més- la resiliència de la demanda.
