La firma de noves hipoteques a Catalunya s’enfonsa durant el setembre. Els crèdits a la compra d’habitatges retrocedeixen al país a tancament del tercer trimestre en un 31,8% interanual, fins a les 5.921 operacions de finançament. Pel que fa al capital concedit, s’ha quedat en els 871 milions d’euros, una davallada propera al 33% si es compara amb el mateix mes de l’any anterior. La crisi al mercat de l’habitatge coincideix amb els màxims històrics als quals va arribar l’Euríbor durant el novè mes de l’any, quan va fregar un difícil de recordar 4,15% -des del juliol, de fet, que l’índex hipotecari de la UE no baixa dels quatre punts-. La tendència catalana és similar a la del conjunt de l’Estat espanyol, que mostra, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, un retrocés proper al 30% en préstecs hipotecaris. A la Comunitat Autònoma Madrilenya, de fet, la contracció és encara més marcada, amb un 32,8% menys; mentre que al Paíx Basc es modera fins al 21,5% any a any.
El gran culpable de la davallada a les hipoteques a Catalunya són, de la mà de l’euríbor, els interessos. De fet, al conjunt de l’Estat espanyol, el tipus mitjà al qual s’estan signant els contractes hipotecaris va escalar al setembre fins al 3,26% -un 1,26% per sobre del setembre del 2022, quan s’havia quedat en els dos punts-, en un enduriment de costos que va en augment des de l’estiu del 2022, quan el Banc Central Europeu va encetar la seva operació de pujada de tipus per controlar l’espiral inflacionista. D’aquesta manera, el mercat immobiliari residencial espanyol encadena sis mesos consecutius amb un tipus hipotecari de més del 3%. Més llarga és encara la ratxa de retrocessos en la ratificació de préstecs: ni l’Estat ni Catalunya registren un augment d’hipoteques des del gener d’enguany, amb vuit mesos consecutius d’enfonsament cada cop més pronunciat. La caiguda del setembre, de fet, és prop de 10 punts més pronunciada que la de l’agost, quan es van signar un 22% menys de préstecs que l’any anterior.
Recessió immobiliària
La caiguda de les hipoteques coincideix amb les previsions del sector d’una important “recessió immobiliària” que s’estendrà fins a, com a mínim, mitjan 2024. L’alentiment de la compra d’habitatges ve marcat clarament pel progressiu enduriment de les condicions de crèdit imposat des del BCE i transferides al mercat per unes previngudes entitats bancàries. La pujada del cost del crèdit s’albira, a més, llarga: la presidenta del Banc Central Christine Lagarde ja va avisar el passat dilluns que “no es pot cantar victòria” amb la inflació, tot indicant les intencions de Frankfurt de sostenir el cost dels diners elevat “tot el temps que faci falta”. D’aquesta manera, les estimacions de les empreses immobiliàries poden ser, fins i tot, massa optimistes: si els tipus no es flexibilitzen, la limitació als préstecs es podrà mantenir fins que la política monetària canviï.
