L’accés a l’habitatge s’està convertint en un privilegi per a la gran majoria dels ciutadans. En aquest sentit, el Govern sembla desesperat per aprovar mesures amb l’objectiu de pal·liar els efectes de la inflació dels preus del lloguer a Catalunya. Tot i que els experts asseguren que l’única solució és ampliar el parc d’habitatge social, en els últims mesos han paregut diferents normatives que també haurien de sumar-se a l’intent d’estabilització del preu. L’última, i també una de les més criticades, és la regulació dels habitatges d’ús turístic. En aquest sentit, la Generalitat ha acabat amb les llicències indefinides dels apartaments per a turistes i en cinc anys, els propietaris hauran de tornar a demanar permís per usar els seus pisos amb aquesta finalitat. Dels més de 200 municipis afectats, hi ha una gran part que es troben a la costa catalana, poblacions que pràcticament viuen dels turistes i que ara, veuen perillar la seva supervivència si de cop els redueixen el parc d’habitatge que poden oferir als estrangers.
“Aquesta no és la manera de solucionar la crisi de l’habitatge”, diu David Riba, president de la patronal d’apartaments turístics, Federatur. L’expert lamenta la normativa i assegura que els perjudica de manera directa, ja que la reducció de la seva activitat pot posar en risc “les inversions dels propietaris, però també el comerç que envolta els pisos”. D’aquesta manera, Riba posa sobre la taula la situació de molts pobles costaners de Catalunya, sobretot a la Costa Brava i la Costa Daurada, on hi ha una gran part de l’habitatge que està dedicada a ús turístic. Sense ser un gran benefici pels residents dels municipis, amb el pas dels anys s’ha convertit en una oportunitat pel comerç i gràcies als turistes, aquestes poblacions han augmentat el seu patrimoni. “Considerem que aquesta normativa crearà inseguretat i només en la demarcació de Barcelona, podria afectar més de 25.000 llocs de treball“, explica el president de Federatur, que es basa en una estadística que ha fet la patronal.
Si ens centrem en la normativa, el que ha aprovat el Govern és un Decret llei per regular els habitatges d’ús turístic pel qual els propietaris han de sol·licitar una llicència prèvia en un termini de cinc anys als ajuntaments per poder operar amb ús turístic. Aquests canvis afecten 262 municipis que presenten problemes d’accés a un habitatge permanent o que ja tenen més de 5 pisos turístics per cada 100 habitants, o bé que compleixen ambdós requisits. En altres paraules, aquelles poblacions que tenen més pisos turístics que pisos de lloguer tradicional, han de començar a reduir l’habitatge per turistes i convertir-lo en lloguers per a ciutadans regulars. El més interessant de la normativa, però, és que s’aplica en retrospectiva, el que implica que tots els lloguers turístics hauran de tornar a validar la seva llicència en cinc anys. A més, els habitatges que operin sense permís estaran incomplint la normativa i el Govern ha assegurat que hi haurà sancions greus, encara que no ha concretat quins seran. “No sé fins a quin punt és constitucional aquesta llei, ja que estan retirant un privilegi que prèviament els havies donat als propietaris”, recorda Lluís Català, director adjunt de Forcadell.
No només els experts han quedat perplexes davant la nova normativa, sinó que alguns alcaldes de poblacions que clarament veuran afectades les seves rutines, també hi han estat en contra. Cal recordar que la mesura provocarà que els ajuntaments de més de 200 municipis hauran de modificar el plantejament urbanístic per recollir expressament la possibilitat d’acollir pisos turístics, justificant que tenen prou sòl per a habitatge permanent. De fet, en les comarques gironines no s’ha celebrat la decisió del govern català. La mesura ha arribat amb sorpresa i els consistoris han assegurat en comunicats públics que volen tenir clares totes les clàusules de la llei abans de posicionar-se. Però, sense dubte, un dels alcaldes que ha estat més contundent en contra la nova normativa ha estat Pere Granados, l’alcalde de Salou, una de les ciutats costaneres més famoses de la demarcació de Tarragona. De fet, la població ja havia portat a un ple la regulació dels apartaments turístics a principis d’any, ja que tal com comenta en una entrevista a La Vanguardia, Granados “volíem allunyar els turistes de les zones més residencials”. Tot i això, el Govern se’ls ha avançat, el que ha provocat molta crispació a l’ajuntament, ja que, segons afirmen les dades del departament de Territori, podrien arribar a perdre el 59% dels seus habitatges d’ús turístics, el que equival a aproximadament 2.902 pisos.
Pisos habitables o segones residències
Una de les primeres qüestions que reflexiona el director adjunt de Forcadell és la classe d’habitatge que s’ofereix en aquests municipis costaners. No és cap secret que Salou, Platja d’Aro o Pals són exemples de poblacions amb un gran nombre de segones residències, és a dir, aquells apartaments que els mateixos propietaris tenen habilitats per a viure-hi la temporada d’estiu, però no estan construïts per ser habitables els 365 dies l’any, com sí que ho han d’estar els pisos de lloguer regular. “Si sumem que els apartaments són segones residències i depèn de com es trobaran en zones tensades, els propietaris preferiran quedar-se’ls ells abans que posar-los dins del mercat de lloguer”, explica l’expert. D’aquesta manera, doncs, exemplifica com és probable que la mesura en comptes de fer créixer el parc de lloguer tradicional, el redueixi.
Riba també està d’acord amb aquestes declaracions i reitera que “els apartaments turístics no són el problema” i, per tant, “no se’ls pot culpar dels problemes d’accés a l’habitatge”. Ara bé, el que és cert és que aquestes poblacions tenen un excés de pisos turístics que es mengen el parc de lloguer tradicional i inflen els preus de l’habitatge. Tot i això, el president de Federatur reitera que la solució és “construir més habitatge social”, ja que limitar les llicències d’apartaments turístics “pot acabar amb el comerç d’aquestes localitats que viuen del turisme“.
Les zones de muntanya, més que optimistes
La costa catalana no ha rebut la decisió amb els braços oberts i esperen saber la lletra petita de la normativa per fer-se una idea de com funcionarà. No ha passat el mateix la Vall d’Aran o a la Cerdanya, on la nova llei sembla haver despertat cert optimisme. En aquest cas, la situació dels apartaments turístics sí que ha causat grans problemes residencials a la població, o almenys han estat més notoris. Poblacions com Esterri d’Àneu, Espot o Naut Aran, es veuran obligats a reduir el seu parc d’habitatge turístic més de la meitat en els tres casos. Aquesta decisió ha estat celebrada per diferents autoritats i alcaldables, entre ells Juan Antonio Serrano, vicepresident de la Diputació de Lleida, qui en unes declaracions als mitjans, recordava que és una llei que “feia molta falta”, ja que segons ell mateix afegia “la proliferació de pisos turístics impedia que la gent es quedés a viure al Pirineu per falta d’habitatge”.
2 
2 