Catalunya podria ocupar un lloc central a la transició alimentària del sud d’Europa. Segons un recent estudi de la plataforma Nactiva promogut per l’empresa catalana Flax & Kale, el país compta amb un enorme potencial productiu per assimilar una “cadena de valor integrada” de la proteïna vegetal alternativa –els aliments que aspiren a complementar i fins i tot substituir la carn als patrons de consum diari dels compradors–. L’anàlisi assegura, en el marc del programa Proteïna Vegetal mediterrània, que fins a 60.000 hectàrees de les comarques de ponent podrien dedicar-se al cultiu de les lleguminoses, les matèries primeres sobre les quals es fonamenta bona part de la producció d’aquesta proteïna alternativa.
Els terrenys estudiats, que concentren més de la meitat de la producció agrícola del país, tenen la capacitat, segons l’estudi, d’adaptar-se a aquests nous cultius, especialment durant l’hivern. Els resultats de l’anàlisi apunten que el pas de la producció actual a la de lleguminoses –cigrons, llenties, faves o pèsols, per exemple– generaria majors rendibilitats per als agricultors i empreses que hi operen “si està acompanyat d’una cadena de valor de principi a fi”. Els autors, d’aquesta manera, aposten per integrar la transició cap al llegum en una estratègia que valori la transformació alimentària d’aquests productes en nova proteïna.
Més enllà dels criteris econòmics, l’informe assegura que aquests cultius tindrien un “efecte de millora del sòl”. Les lleguminoses, apunten, permeten optimitzar l’ús de nutrients, millorant la qualitat del seu entorn. També es tracta d’un vegetal que s’obre a una millor gestió de l’aigua –en un moment d’escassetat–. Segons dades de la fundació AQUE, per produir mig quilo de blat de moro calen 450 litres d’aigua, mentre que mig quilo de llenties només en demana 25.
Manca de teixit industrial
L’estudi, que ha comptat amb el suport i participació d’empreses del territori com ara Ametller Origen, Vimet o Palladium, constata que Catalunya compleix amb fins a 35 paràmetres tant agronòmics com econòmics i industrial perquè s’hi apliqui una “prova de concepte” que estudiï les possibilitats d’una cadena de valor integrada al sector de la proteïna vegetal. Tot i que tant la producció agrònoma com les primeres matèries hi són, l’estudi lamenta la manca d’infraestructura productiva que encara pateix el país per implementar aquests canvis. És a dir, si bé el país pot generar les matèries primeres per als aliments plant-based, encara no està del tot preparat per transformar-les.
Una “aposta ferma per la industrialització”, en aquest sentit, seria extremadament positiva per al sector agroalimentari del país, segons el CEO de Nactiva, Joan Cabezas. “Hi ha condicionants i la capacitat de generar la matèria primera necessària per poder crear una cadena de valor integrada per a la producció, processament i distribució de productes de proteïna vegetal mediterrània”, raona el directiu, tot apuntant a una “oportunitat econòmica” per a Catalunya en un sector del mercat alimentari que acumula en els darrers anys un marcat creixement.
