Entre les nombroses crisis que l’executiu català va enfrontar la passada legislatura, la provocada per les protestes del món pagès va ser de les més disruptives: lluny de quiedar-se les queixes dels productors lluny de les rutines de la capital, els tractors van invadir Barcelona -també Madrid- per visibilitzar els dolors d’un sector essencial per a la supervivència. Anys després de la fi de la pandèmia, com demostren les xifres del darrer estudi temàtic de CaixaBank Research i confirmen la majoria d’organitzacions agràries, es comença a albirar un retorn a forma, si bé romanen encara molt lluny de la ja minvada capacitat del 2019. Després de la Covid, les disrupcions de les cadenes de subministraments generades per la guerra d’Ucraïna i una sequera potencialment crítica per als interessos de l’alimentari català, el món camperol està lluny de veure solucionats els seus problemes, tal com confirmen els sindicats sectorials a aquest diari. Enmig de tot plegat, un canvi de Govern que substitueix els interlocutors amb el regulador; i un inici de legislatura que manté en suspens un primari que té pressa. L’executiu d’Illa, assegura el portaveu del Gremi de la Pagesia Catalana a les Terres de l’Ebre Ramon Rojo, “encara no està treballant a ple rendiment”. A l’espera dels comptes, les ajudes per la sequera i la resta, el camp espera que la legislatura carburi per reclamar el que perceben seu.
En fred, però, les grans organitzacions del país coincideixen en una preocupació principal: els comptes. El gran canvi de la interlocució administrativa en la legislatura ha estat la sortida de les competències d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i alimentació de la conselleria d’Acció Climàtica, ocupada fins a l’arribada dels socialistes per David Mascort. Com recorda el responsable d’agrícola i forestal d’Unió de Pagesos, Miquel Pinyol, abans de l’entrada sota aquell paraigua, “el pressupost assignat al departament d’Agricultura era de 300 milions; i va passar a ser de 700”. És a dir, el camp pateix amplament per si la conselleria que ara capitaneja Òscar Ordeig tornarà a comptar amb “recursos insuficients per adreçar tota la problemàtica” que els productors no poden esperar a traslladar-hi. “Sense recursos és difícil fer polítiques, i no és el mateix tenir els diners a la caixa que haver de demanar-los”, insisteix Pinyol. Els primers contactes amb l’executiu -que espera a poder proposar els pressupostos abans de baixar a les xifres, expliquen els sindicats- han estat inconclusius, si bé hi traslladen que “hi haurà diners per a tot”.
Mirant enrere, però, el responsable sindical no troba estimacions gaire falagueres. Abans de la inclusió a Acció Climàtica, apunta, Agricultura era tradicionalment un departament oblidat en l’assignació pressupostària de la Generalitat. “Era la darrera conselleria, la que permetia fer menys coses”, lamenta. En un moment d’especial necessitat per part del primari, tornar a un passat de pocs recursos i baixa prioritat és quelcom que les organitzacions agràries no es poden permetre. En aquest sentit, asseguren des d’Unió de Pagesos, esperen “molt preocupats” uns números definitius. Més enllà d’això, la percepció de l’estructura pròpia amb la figura d’Ordeig al capdavant deixa a Unió i el Gremi perspectives raonablement positives. Tal com apunta Rojo, les atribucions de Mascort podien haver estat, en moments, excessives. “Només hi havia un conseller per cobrir moltes més tasques”, critica el representant del que abans era Revolta Pagesa; que celebra que “un departament tan important com el de sector primari tingui un equip propi” dins la Generalitat.
La coincidència de carteres, recorda Pinyol, va servir de vegades per visibilitzar, de cara a la gestió mediambiental, l’estat d’una pagesia castigada pel context climàtic. Per exemple, a parer del responsable sindical, el debat sobre la possibilitat de prioritzar la pagesia durant la sequera, i les modificacions legals en aquest sentit que sí que es van arribar a produir, “no s’haguessin fet sense les competències al mateix lloc”. Ara bé, la demanda definitiva -la d’aplicar restriccions diferents al camp que a altres sectors menys essencials, com al turisme o a certes branques industrials- “no es va acabar aprovant, malgrat que la sensibilitat hi era”. Rojo, per la seva banda, és més dur de cara a l’executiu anterior; tot enlletgint el “qüestionament” que va patir el món camperol per part del regulador -i l’entorn social- a causa de la seva empremta ecològica. En primer lloc, denuncia, el turisme o el món del gran oci són més perjudicials per als ecosistemes que les plantacions alimentàries: “Un vaixell que porta 5.000 turistes contamina molt més que una finca de blat; i les emissions de la pagesia no són per anar a un casino o de vacances”, ironitza. En segon, les mobilitzacions van arribar a fer evident el caràcter imprescindible d’una producció alimentària estable. “S’adonen que, si no donen suport al producte local, ho acabarem pagant car”, afegeix Pinyol.
Lloes als tècnics
Més enllà de l’aproximació general a la qüestió agrària, els pagesos consultats noten una important diferència pel que fa a l’organigrama del departament d’Ordeig. Tant Rojo com Pinyol agraeixen l’ocupació dels principals càrrecs d’Agricultura amb “perfils tècnics”, amb “més sensibilitat” per les demandes que posen sobre la taula els productors. Ara bé, per al representant d’Unió de Pagesos es tracta d’una concessió natural, atès que “veuen molt clar que el problema s’està fent més gros”. “Fins que no comencem a actuar no ho sabrem, però fa l’efecte que volen solucionar problemes”, comenta Rojo, per la seva banda, que dona la benvinguda a uns “alts càrrecs que venen del món de la pagesia”. Es refereixen especialment a perfils com el de la secretària general del departament, Cristina Massot, veterinària de professió i “propera a la ramaderia, que té molts dels problemes que també pateix l’agricultura”; o el de la secretària d’alimentació, Rosa Cubel, de la mateixa professió i vinculada durant anys a l’IRTA; si bé compta també dins la munió de càrrecs amb carrera institucional que el PSC ha triat per omplir el sottogoverno de Salvador Illa -havia estat, entre altres, directora general d’Agricultura i Ramaderia durant el segon tripartit, sota el mandat del conseller Joaquim Llena-.
Malgrat l’apropament dels càrrecs als interessos dels seus representats, les organitzacions consultades pateixen encara per un mal endèmic en la relació amb les administracions: uns ritmes de funcionament massa lents, que sovint no responen a la velocitat dels canvis que experimenta el sector. “Necessitem un diàleg directe, àgil i fàcil; una bona interlocució amb Govern i Conselleria”, reclama Rojo; que lamentava al departament sortint, així com altres administracions anteriors, un tarannà “massa polític, amb molt de discurs”. Pinyol, de fet, observava al Govern Aragonès una desconnexió entre l’escolta i l’execució: “hi havia sensibilitat, però era molt lent posar coses en marxa”. A l’espera que la legislatura carburi, doncs, demanen activar mesures amb més celeritat, atesa la preocupant salut econòmica i productiva de moltes explotacions. “Hi ha hagut comarques senceres sense collita”, alerta Rojo.
Demandes, “en tindriem 100”
Consultats pels primers deures d’Illa i Ordeig durant els primers compassos de la legislatura, els pagesos del país no pararien de parlar. “De propostes potser en tenim 100”, ironitza Rojo. Més enllà de l’assignació pressupostària, demanen posar cap per avall la gestió hídrica per evitar nous batzacs a l’estiu. Una primera palanca, reclamen des del gremi, seria “deixar d’estar pendents d’altres col·lectius”; i prioritzar el camp per sobre d’altres sectors. “Si no ens deixen tenir aigua mentre a la costa s’omplen parcs aquàtics, això és un insult”, observa l’activista. Pinyol, per la seva banda, veu en el finançament la peça clau de la legislatura, perquè els camperols catalans “no tenen ingressos per passar”. També urgeix, a parer del responsable d’Unió de Pagesos, reactivar temes del 2023 que “van quedar penjats” amb l’esclat de la passada legislatura, com ara la regulació de la fauna cinegètica, o alguns ajuts per pal·liar l’impacte de la guerra a Ucraïna, que encara ancora el primari del país. Amb tot, la meta ha de ser la mateixa dels darrers anys -que, sense apropar-se, sembla que cada curs és més llunyana-: que la primera baula de la cadena alimentària catalana sigui sostenible. “No volem viure d’ajudes: volem poder guanyar-nos la vida”, sentencia Rojo.
2 
