Hi ha indrets que semblen protegits per un pacte silenciós entre la natura i el temps. Racons que només es deixen descobrir a qui accepta el repte d’arribar-hi sense presses, amb paciència i ganes d’aventura. Allà, on el mar es fon amb les roques i el vent porta l’olor de sal, s’amaga un paradís que recompensa l’esforç amb una bellesa intacta.
Un paratge que posa a prova
No és una platja on puguis arribar, deixar la tovallola i estirar-te en deu minuts. Aquí el viatge és part de l’aventura. Des de terra, el camí exigeix un parell d’hores de senderisme, seguint trams del GR11, la ruta de llarg recorregut que uneix el Cantàbric amb el Mediterrani. Alternativament, hi pots arribar per mar, amb barca o caiac, navegant entre penya-segats i cales amagades.
El que fa especial aquest lloc és que no hi ha dreceres fàcils. L’esforç per arribar-hi és el que manté l’entorn verge i lliure de massificacions.
El camí: molt més que un accés
Si comences des d’El Port de la Selva, el sender serpenteja entre matollars, pinedes i trams de costa escarpada. A mig recorregut, un trencall indica dues opcions per arribar al mateix punt: directe a la Cala Taballera o passant per Sant Baldiri.
Recomano fermament aquesta segona opció. La raó? Les ruïnes romàniques de l’ermita de Sant Baldiri, amb restes de la casa del capellà, dependències annexes i una torre de vigilància circular. El lloc té una aura de silenci antic, d’històries que només el vent recorda, i és perfecte per fer-hi una aturada abans d’afrontar l’últim tram.
El premi final: la Cala Taballera
Quan finalment trepitges la platja, entens per què val tant la pena. Cala Taballera s’estén al llarg de 135 metres, amb un ampli espai d’uns 15 metres d’ample. No hi ha xiringuitos, ni para-sols de lloguer, ni dutxes. Només mar, roques i vegetació.
El terra combina petits còdols amb zones de sorra, i les aigües, poc profundes, estan plenes de praderies de posidònia. Això les fa ideals per practicar snorkel i veure la vida marina en estat pur.
És una cala nudista, tot i que també hi van visitants que simplement busquen tranquil·litat. L’única construcció és un petit refugi que s’utilitza per a activitats d’educació ambiental.
El paisatge marítim
La cala està envoltada per parets rocoses que la protegeixen dels vents més forts. Aquesta situació privilegiada la converteix en un punt de fondeig molt apreciat pels velers i petites embarcacions. Veure el sol ponent-se darrere les veles ancorades és una imatge que costa d’esborrar de la memòria.
A la nit, alguns navegants hi passen la nit, esperant despertar-se amb un dels millors amaneceres de la Costa Brava. Molt a prop i tens el poble costaner de Catalunya que recomana la famosa guia de viatges Lonely Planet.
Consells pràctics per gaudir-la
- Porta tot el necessari: no hi ha serveis, així que endú-te menjar, aigua i protecció solar.
- Calçat adequat: el camí té trams pedregosos i irregulars, unes bones sabates de trekking són imprescindibles.
- Evita hores de màxima calor: si hi vas caminant, comença d’hora per aprofitar la frescor del matí.
- Recull les deixalles: és un entorn natural protegit, així que cal deixar-lo tal com l’has trobat.
Per què val tant la pena
Cala Taballera no és només un lloc per banyar-se. És una experiència completa, que comença en el moment en què decideixes anar-hi. La caminada, les ruïnes, el silenci del camí, l’olor de farigola i pi, i finalment el blau profund que s’obre davant teu… tot suma.
És d’aquells indrets que et recorden que la Costa Brava encara té racons verges, llocs que escapen del turisme massiu i que mantenen la seva essència gràcies a la dificultat d’accés.
Si busques una platja per passar-hi un dia de comoditat, aquest no és el teu lloc. Però si t’agrada l’aventura, la natura i el mar en estat pur, cala Taballera et quedarà gravada a la memòria.
Jo hi vaig arribar caminant, amb motxilla i aigua a l’esquena, i en tornar vaig sentir que havia viscut alguna cosa més que un simple dia de platja. I això, a la Costa Brava, és un luxe que no es paga amb diners.
