El local recupera l’estètica original, la barra de marbre i l’esperit mariner. El barri celebra el retorn d’un emblema que ha sobreviscut al pas del temps.
El Born torna a tenir cor propi. A la plaça de Sant Agustí Vell, entre carrers que encara conserven l’eco del vell barri portuari, el Bar Mundial ha tornat a encendre els llums després de quatre anys de silenci. La reobertura no és només gastronòmica: és també un acte de memòria i de resistència davant l’homogeneïtzació del centre de Barcelona. Al darrere d’aquest retorn hi ha el Grup Confiteria, responsables de rescatar locals amb història i retornar-los l’ànima original.
Un segle després, torna el batec del Born
Fundat el 1925 per la família Tort, el Bar Mundial va ser durant dècades un dels punts de trobada més singulars de Barcelona. El seu nom remet a la seva primera clientela: aficionats a la boxa, que convertien el local en un petit temple esportiu ple de cartells, fotografies i records d’un temps en què els bars eren veritables clubs socials.
Periodistes, mariners, veïns i artistes hi coincidien cada dia sota els miralls enfosquits pel fum. Era un espai de convivència, un refugi informal on es barrejaven accents i generacions. La família Tort en va fer una institució sentimental que va resistir dècades.
Però el pas del temps i la pandèmia van fer estralls. A l’octubre del 2021, el Mundial va abaixar la persiana i molts van témer que fos definitiu. El barri perdia un dels seus últims testimonis de la Barcelona portuària. Cent anys després del seu naixement, però, el Grup Confiteria l’ha tornat a la vida mantenint-ne l’essència fins al detall més petit.
La barra de marbre, les prestatgeries metàl·liques, les taules de ferro colat i els miralls centenaris han estat restaurats amb una cura que fa que els veïns, només entrar-hi, sentin que tornen a casa.
El retorn amb gust de mar
La nova carta del Mundial respira mar i nostàlgia. Recupera les tapes que van convertir el local en llegenda: cazó en adobo, truitetes de camarons, seitons en vinagre, anxoves o escopinyes en salsa verda.
Entre els guisats destaquen els callos de mar i els cigrons saltats del dia, herència directa de les taveres marineres. Als entrepans hi brilla el clàssic pepito de tonyina amb ou ferrat, juntament amb el bocadillo de pop fregit i suquets servits en cassoles de fang.
Les postres mantenen un vincle emocional: les milfulles i el flam del Forn Vilamala, una altra institució centenària del barri. I com a gest simbòlic, durant els primers dies s’hi podia pagar en pessetes, un detall que molts veïns van viure amb una emoció inesperada.
Patrimoni que resisteix a la turistificació
La reobertura del Mundial és més que un retorn gastronòmic: és un acte de resistència cultural. En un Born cada vegada més transformat pel turisme i les franquícies, recuperar un bar del 1925 és reivindicar el valor de la memòria.
Alguns antics parroquians han donat fotografies i objectes del vell local, que ara pengen de les parets: guants de boxa, retrats en blanc i negre i una placa amb una frase atribuïda a Gabriel García Márquez: “Tort, si jo hagués conegut abans aquest bar, hauria escrit Mil anys de solitud”.
La filosofia del Grup Confiteria és clara: no obrir nous locals, sinó salvar els que expliquen històries. I el Mundial en té per donar i per vendre.
Una barra amb memòria
Avui, qui entra al Bar Mundial té la sensació d’aturar el temps. Els miralls restaurats reflecteixen làmpades antigues, les taules conserven marques de generacions i el gran mural de boxa continua presidint la sala. Tot respira vida, història i continuïtat.
Els veïns hi tornen amb emoció. Alguns s’asseuen exactament al mateix racó que ocupaven fa dècades. El soroll de plats, l’olor de fregits i el murmuri constant creen una atmosfera domèstica, com si cada client fos un personatge més d’aquesta novel·la barcelonina.
En un temps dominat per la velocitat i l’efímer, llocs com aquest conviden a aturar-se, a compartir una tapa i a recuperar el fil d’una Barcelona que encara resisteix.
Tornar al Mundial és tornar a casa
El Bar Mundial no només reobre una barra: reobre una manera d’entendre la ciutat. I recorda que, fins i tot enmig del canvi constant, hi ha llocs que només necessiten ser cuidats per continuar bategant.
Quan cau la tarda i el local s’omple de veus, sembla que res hagi canviat. I potser és aquesta la seva màgia: la capacitat de tornar-nos, per un instant, a aquella Barcelona que encara conserva el seu cor antic.
Quants bars com el Mundial queden per rescatar? Potser pocs, però cada reobertura és una victòria per a la memòria col·lectiva. I un recordatori que el futur també necessita arrels.
