Besalú es revela quan l’estiu comença a retirar-se i la pedra recupera aquella tonalitat daurada que la llum d’hivern no aconsegueix imitar. Els seus carrers empedrats, l’art romànic i el paisatge que l’envolta converteixen el poble en una escapada que s’assaboreix amb calma. A l’ivern, la llum baixa amb suavitat i les fagedes properes hi afegeixen un toc de color que convida a caminar sense pressa ni rumb fix.
A només mitja hora de Girona i a un trajecte còmode des de Barcelona, Besalú es deixa descobrir a peu, amb un ritme natural i sense complicacions. La seva imatge més icònica, el pont romànic del segle XII, marca l’entrada a un conjunt medieval excepcionalment preservat. A l’interior, el visitant hi troba places porxades, l’església de Sant Pere i un call que sorprèn per la presència d’un mikvè medieval, una joia insòlita a la península. Val la pena arribar-hi amb temps: un matí per recórrer el nucli històric i un ivern per gaudir d’alguna de les rutes verdes que envolten el poble.
Com és Besalú per dins
La visita sol començar pel pont que travessa el Fluvià. La torre-porta situada al tram central obliga a frenar el pas i a observar la pedra, les dovelles i la manera en què els arcs dibuixen l’entrada al poble. El murmuri constant del riu actua com un pròleg natural mentre la passarel·la s’inclina, gairebé imperceptible, cap a la vila emmurallada. És un accés que prepara l’esperit per a un recorregut breu, fluid i continu, perfecte per fer-lo en 90 a 120 minuts sense comptar les visites als interiors.
Un cop a dins, la trama medieval s’entén a simple vista. La plaça porxada, amb els seus suports, recull el trànsit de veïns i visitants des de primera hora. A pocs passos es troba Sant Pere, consagrada l’any 1003, amb un romànic sobri i línies que resisteixen els segles. A l’entorn hi afloren façanes ben conservades, fragments de muralla i racons on l’empedrat esdevé escenari per a una pausa i una fotografia.
L’itinerari natural segueix cap a Sant Vicenç, amb un interior recollit, i la Casa Cornellà, una de les joies domèstiques del romànic civil. Pel camí apareixen patis mínims, llindes treballades i finestres petites que expliquen històries d’oficis i mercats. En un parell de carrers, la Cúria Reial recorda la importància administrativa que va tenir la vila durant segles, quan la pedra no era decorat sinó eina de govern.
Empremta romànica i medieval
Besalú no només manté la pell medieval, també l’esquelet. La consagració de 1003 de Sant Pere parla d’una comunitat ordenada al voltant del monestir, amb un claustre que articula silencis i llums. En les portals i impostes, el romànic es reconeix en volums sobris i una geometria que no pretén aclaparar, sinó guiar la mirada. Les façanes no competeixen amb el paisatge, l’emmarquen.
El pont romànic del segle XII mereix un tram a part del passeig. La seva estructura fortificada, amb la torre central, delata el control de pas i de mercaderies en temps en què travessar un riu era un afer seriós. Avui funciona com a balcó privilegiat: de bon matí, el baf del Fluvià retalla la silueta dels arcs; al capvespre, la llum rasant encén la pedra. Són instants senzills i memorables, especialment amb l’aire més net de l’ivern.
La Cúria Reial, per la seva banda, afegeix context polític i jurídic. No és un decorat per al viatger, sinó una peça que recorda que la vida medieval no era només temples i muralles, sinó administració, taxes i normes. Aquesta cruïlla entre allò civil i allò religiós es palpa a Besalú a cada gir del recorregut. El conjunt, pres com a unitat, permet entendre la vila com un organisme complet i coherent.
El call i la mikvè: un tresor poc comú
Un dels motius pels quals Besalú sorprèn és el seu call, el barri jueu que ha conservat traces clares de la seva organització. Entre carrerons estrets apareix la mikvè medieval, un bany ritual excavat vora el riu, que se sol visitar amb guia. El descens cap a la cambra, en silenci, ofereix una de les experiències més significatives del poble, més enllà de les postals conegudes.
La mikvè és rara a la península i això la fa especialment valuosa. L’aigua, la llum tènue i la cambra voltada transmeten una intensitat serena, inesperada per a qui arriba només pel pont. Convé informar-se in situ dels horaris i torns per no perdre l’oportunitat, sobretot en caps de setmana de tardor amb més afluència. El call convida a caminar a poc a poc, sense accelerar ritmes, i a llegir indicacions que expliquen com s’organitzava la vida quotidiana.
La memòria jueva completa el relat medieval de Besalú. No és un afegit, és part essencial de la seva identitat. Sentir l’eco d’altres idiomes i altres costums en aquestes pedres amplia la mirada del visitant i afegeix capes de significat. En sortir de nou a les places i porxos, el poble s’entén de manera més completa, amb la seva diversitat i la seva complexitat històrica.
Rutes verdes per estirar les cames
Si alguna cosa fa especial la tardor o a l’ivern, aquí és la possibilitat de combinar patrimoni i natura en el mateix dia. La Via Verda del Carrilet (Olot–Girona) ofereix trams molt accessibles, amb ferm còmode i desnivell de l’1,5%, perfectes per a bicicleta o passeig llarg. No cal recórrer-la sencera: n’hi ha prou d’escollir un segment proper per sentir el ritme tranquil dels camps i els boscos. És un itinerari lineal que permet ajustar el temps i la distància al gust.
Molt a prop, la Fageda d’en Jordà desplega la seva fageda sobre colades de lava. A l’octubre i el novembre, les fulles canvien de color i el terra es cobreix d’un mantell cruixent que retorna a cada pas un so reconeixible. Els itineraris senyalitzats des de l’àrea de Can Serra resulten clars i aptes per a diferents ritmes. Un calçat amb sola i capes lleugeres n’hi ha prou per gaudir sense complicacions, especialment a primera hora o al final de la tarda.
Per a qui vulgui ampliar el recorregut, Santa Pau ofereix una plaça porxada preciosa i carrerons que conserven el pols medieval. I si ve de gust una excursió més aïllada, Beget sorprèn per la seva bellesa concentrada, amb església romànica i cases que semblen subjectar-se al vessant. Són afegits naturals a una escapada que neix a Besalú, s’amara de romànic i acaba amb bosc als turmells.
Guia ràpida per a un dia (o un cap de setmana)
La logística no és complicada. Arribar al matí permet travessar el pont romànic del segle XII amb bona llum i menys gent. Convé aparcar als espais habilitats a l’entrada del poble i seguir a peu pel pont, deixant que el passeig marqui el ritme. El nucli històric es recorre sense presses en unes dues hores, sumant aturades i fotografies.
Per entrar a la mikvè o visitar espais interiors com Sant Pere, el més pràctic és consultar horaris a l’oficina de turisme i, si és possible, unir-se a la visita guiada. L’explicació potencia l’experiència i ajuda a ordenar dates i detalls que, d’una altra manera, passarien desapercebuts. Si el dia és clar, reservar el darrer tram de llum per a un segon pas pel pont regala una perspectiva diferent de la vila.
A l’hora de dinar, la comarca convida a tastar cuina de producte. Els fesols de Santa Pau, els embotits i els guisats de cullera encaixen bé amb el clima fresc. No cal llistar locals per encertar: n’hi ha prou de ganes de tastar i temps per a una sobretaula breu. Si la idea és dormir a prop per sumar la Fageda d’en Jordà l’endemà, l’oferta d’allotjaments rurals de la zona permet un descans tranquil i un esmorzar d’hora.
Consells d’hivern
L’hivern a la Garrotxa acostuma a portar fred sec, matins gelats i alguna boira baixa que avança lentament pels meandres del riu. Vestir per capes continua essent la millor opció per adaptar-se als contrastos de temperatura entre ombres i zones assolellades. Un calçat amb sola adherent és imprescindible per als carrers empedrats i els senders senzills de la Via Verda del Carrilet o la Fageda d’en Jordà, on la humitat pot deixar el terra relliscós. Si comença a caure un plugim fi o una neu feble, una jaqueta impermeable és suficient per mantenir el ritme sense renunciar a la passejada.
Per a fotografies, la primera hora del dia i el capvespre continuen sent moments privilegiats. La llum hivernal és més freda i baixa, i ressalta amb nitidesa el relleu de la pedra, els contraforts i les arcades del pont. Evitar les hores centrals afavoreix un passeig més tranquil i un contacte més íntim amb l’entorn. En dies més concorreguts, una estratègia senzilla pot marcar la diferència: començar pel pont a primera hora, reservar els interiors per a mig matí i deixar el call per a l’estona en què el poble s’assereni.
Com en tot patrimoni sensible, convé tenir cura dels detalls. No pujar a elements arquitectònics, no deixar residus i seguir les indicacions dels espais naturals del parc. El desnivell de l’1,5% de la via verda convida a un ritme pausat, però cal mantenir l’atenció quan bicicletes i vianants comparteixen itinerari, sobretot en trams humits. La combinació de respecte i gaudi manté viu l’encant del lloc i enriqueix l’experiència de tots els qui hi passen.
Un hivern que es recorda
Besalú conserva a l’hivern allò que més el defineix: pedra, història i camins. El pont romànic del segle XII tanca la jornada amb una llum freda que no perd bellesa; la mikvè obre una finestra íntima al passat, i els boscos propers, despullats o emblanquinats, aporten un silenci que sembla fet a mida. No hi ha pressa per marxar quan el sol baixa i el riu continua repetint la seva música constant.
Potser el millor record és aquell darrer pas quan el dia s’apaga i el poble encén els primers fanals, dibuixant ombres llargues sobre l’empedrat. Aleshores s’entén per què aquest racó medieval manté intacte el seu magnetisme, i per què l’hivern li escau d’una manera especial. Quin detall t’ha captivat més: la torre del pont, la quietud de Sant Pere o el so esmorteït de la Fageda d’en Jordà sota els peus? Surt d’hora, camina amb calma i deixa’t sorprendre per les rutes verdes que, fins i tot a l’hivern, comencen gairebé sense avís a l’altra banda de la muralla.
