Durant dècades, mirar el mar des d’aquest racó de la costa catalana significava xocar frontalment contra un mastodont de formigó. Una imponent mola energètica marcava el ritme del paisatge sense pietat.
Avui, aquest escenari industrial agonitza per deixar pas a una de les transformacions urbanístiques més salvatges i esperades del litoral. (Sí, nosaltres també vam al·lucinar amb el canvi radical).
La metamorfosi del gegant industrial
L’enclavament que acollia l’antiga central tèrmica de Foix, a Cubelles, ha entrat de ple a la recta final de la seva reconversió total. El que durant quaranta anys va funcionar com un motor elèctric de 520 megawatts és avui un solar en plena ebullició.
Després d’anys de demolició silenciosa i extremadament complexa, el terreny situat a tot just 400 metres del mar es prepara per retornar a la ciutadania el que el ciment va usurpar en el segle passat.
La companyia Endesa lidera un pla de regeneració que abasta unes 12 hectàrees de superfície totalment sanejada. No parlem només de tirar terra endavant, sinó de recuperar l’equilibri biològic d’un tram costaner castigat durament per la regressió marina.
La creació d’aquesta nova franja no respon a un capritx estètic. Els enginyers han hagut de calcular a mil·límetre onades, corrents, vents i modificar dics artificials per evitar que el mar devori la nova sorra en dos dies.
Un quilòmetre nou de costa per a la ciutadania
El plat fort d’aquesta intervenció mil·limètrica és l’aparició estel·lar d’una platja verge d’un quilòmetre de longitud. Un arenal inèdit que connectarà de manera directa amb el passeig marítim i un flamant carril bici.
El projecte aplica criteris estrictes d’economia circular: més de 27.000 tones de residus s’han gestionat i valoritzat durant el desmantelament de la vella ximeneja de 175 metres d’alçada.
El formigó triturat, el cablejat i les estructures metàl·liques han trobat una segona vida en obres públiques de Barcelona i Tarragona. Fins i tot s’han rescatat espècies vegetals autòctones per replantar-les sota criteris de màxima sostenibilitat.
La data clau marcada en vermell al calendari institucional és el segon semestre de 2027. Serà llavors quan aquest racó absolutament prohibit quedi obert sense restriccions al bany i a l’oci sostenible.
Qui li anava a dir als veïns que veurien desaparèixer les turbines per plantar una tovallola a la vora de l’aigua?
