Tothom sap que el seu “bombín” i la seva veu de vidre trencat pertanyen a les nits de Madrid, però el cor de Joaquín Sabina té unes coordenades molt clares: 38° 00′ N, 3° 22′ O. El cantautor ha tornat a declarar el seu amor incondicional per Úbeda, la seva ciutat natal, definint-la com un lloc “meravellós” i un dels pobles més bonics del món. (I si el poeta de les causes perdudes ho diu, nosaltres no serem qui el porti la contrària).
Úbeda no és només un punt en el mapa de Jaén; és, juntament amb la seva veïna Baeza, Patrimoni de la Humanitat. Visitar-la és caminar per un escenari on el Renaixement va decidir instal·lar-se per sempre. Sabina, que va créixer entre aquests carrers de pedra daurada, reconeix que l’arquitectura i l’esperit d’aquest racó andalús van ser el primer brou de cultiu de la seva sensibilitat artística.
La “Flor del Renaixement” entre oliveres
Passejar per Úbeda és, per a Sabina, retrobar-se amb la “ciutat de les vuit torres”. El centre neuràlgic de la seva bellesa és la Plaza Vázquez de Molina, un conjunt arquitectònic que molts experts consideren el més pur del Renaixement espanyol. Aquí, la Sacra Capilla del Salvador i el Palacio de las Cadenas creen una harmonia visual que sembla treta d’una ciutat italiana del segle XVI.
Però la Úbeda de Sabina també és la de l’estalvi de pretensions i la riquesa dels detalls. És la ciutat de la terrissa tradicional, dels tallers on el fang encara es treballa amb les mans i de les cases amb patis amagats que guarden el fresc de l’Andalusia interior. És aquest contrast entre la grandiositat dels palaus i la humilitat de l’artesania el que fa que el cantautor la senti com una cosa única.
Dada clau: Úbeda i Baeza van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2003, reconeixent la seva influència en la difusió de les idees humanistes i el disseny arquitectònic a tota Amèrica Llatina.
El paisatge de l’ànima i l’oli d’oliva
Més enllà dels murs de pedra, Úbeda està envoltada per un “mar d’oliveres” que s’estén fins on arriba la vista. Sabina destaca que aquest entorn rural és el que dona caràcter a la seva gent: una barreja de sobrietat i hospitalitat. La gastronomia, regada per l’or líquid de Jaén, és el complement imprescindible per a qualsevol viatger; tastar uns “ochíos” amb picadillo o un bacallà a la ubetense és una part fonamental de l’experiència.
Consell d’or: Visita el barri de San Millán, un dels preferits del cantautor. És la zona on millor es respira l’autenticitat del dia a dia ubetense, lluny dels circuits turístics més convencionals i on la poesia encara es troba a cada cantonada.
Un refugi de cultura i memòria
Per a Sabina, Úbeda no és un museu, és un refugi de memòria viva. La ciutat ha sabut conservar el seu llegat sense perdre el pols del present, convertint-se en un centre cultural de primer ordre a Andalusia. Invertir uns dies a perdre’s pels seus carrers és una forma de reconciliar-se amb el temps, entenent que la bellesa més autèntica és aquella que sap envellir amb dignitat i orgull.
Sabies que cada any se celebra a la ciutat un festival dedicat a la figura de Sabina? El “poble meravellós” cuida el seu fill més il·lustre de la mateixa manera que ell cuida la imatge de la seva terra a cada cançó.
Demà, quan sentis “Pongamos que hablo de Madrid”, recorda que l’home darrere la lletra va començar a somiar entre els palaus d’Úbeda. Per què no prepares una escapada per descobrir què va veure ell en aquells carrers?
Prepara’t per a la llum d’Andalusia i el silenci de les pedres amb història. Estàs llesta per descobrir per què Sabina diu que el seu poble és el més bonic del món?
