Hi ha secrets que no es guarden en caixes fortes, sinó en barres de marbre desgastades pel temps. Joan Laporta ho sap molt bé.
Mentre mig món especula sobre els fitxatges de l’estiu vinent, el president del FC Barcelona té una cita ineludible. No és en un despatx envidrat ni en un reservat de luxe.
Cada matí, el líder blaugrana es deixa veure en un racó que és pur patrimoni viu de la ciutat. Un lloc on l’aroma a cafè acabat de fer i el cruixir del pa es barregen amb gairebé 150 anys d’història ininterrompuda.
Parlem del mític Bar del Pi. Situat al cor del Barri Gòtic, aquest establiment no és només un bar; és una institució que ha sobreviscut a guerres, crisis i modes passatgeres des de 1874.
El ritual d’un president: Què esmorza Laporta?
No busquis torrades d’advocat ni bols d’açai a la seva taula. Laporta és un home de costums clàssics i paladar agraït (ja sabem que no es priva de res bo, i nosaltres que ens n’alegrem).
La seva elecció sol ser el reflex de l’essència catalana: un entrepà de pernil ibèric de primera qualitat o de formatge curat, sempre acompanyat del preceptiu pa amb tomàquet. Cruixent, amb l’oli just i aquell punt de sal que desperta a qualsevol.
El més curiós no és només què menja, sinó com ho fa. Malgrat la pressió mediàtica, al Bar del Pi, Laporta és un més entre els parroquians que llegeixen la premsa esportiva o els turistes que hi entren per pur atzar en veure la seva emblemàtica façana.
Per cert, si t’agrada la història política, t’encantarà saber que aquest va ser l’escenari de la fundació del PSUC l’any 1936. Si les seves parets parlessin, tindrien més exclusives que qualsevol diari esportiu nacional.
Un refugi de 150 anys en ple Gòtic
Entrar en aquest local és fer un viatge directe al segle XIX. La família Mallafré, que ha capitanejat el vaixell durant dècades, ha sabut mantenir intacte aquest esperit de taberna il·lustrada que tant ens agrada.
El mobiliari de fusta, els sostres alts i aquella llum que entra tamisada per la Plaça de Sant Josep Oriol creen una atmosfera de calma necessària abans d’enfrontar-se a la gestió d’un dels clubs més grans del món.
Però no t’equivoquis, no és un lloc prohibitiu. El que fa que Laporta (i tants altres vips que prefereixen l’anonimat) hi tornin és l’honestedat del producte. Aquí el preu no et fa cap ensurt, el que et sorprèn és la qualitat.
El president busca aquí aquest refugi quotidià. Un moment de pau amb el seu cafè amb llet abans que el telèfon comenci a treure fum amb trucades d’agents, directius i periodistes.
Per què aquest bar i no un altre?
Barcelona està plena de cafeteries d’especialitat i locals moderns amb llums de neó, però el Bar del Pi té una cosa que els diners no poden comprar: ànima.
Per a un perfil com el de Joan Laporta, la connexió amb la identitat de la ciutat és vital. Esmorzar sota l’ombra de la Basílica de Santa Maria del Pi és una declaració d’intencions. És arrelament, és tradició i és, sobre tot, saber viure bé.
A més, el servei és d’aquells que ja no queden. Cambrers que et coneixen pel nom, que saben exactament com t’agrada el punt del cafè i que gestionen els temps amb una maestria veterana.
Com a consell d’experta personal, si hi vas, no et limitis al cafè de l’interior. La seva terrassa exterior és, probablement, una de les més cotitzades i relaxants de tota la Ciutat Comtal. El lloc ideal per veure passar la vida o caçar algun fitxatge estrella.
La vigència de l’autèntic
En un món on tot és efímer, que el president del Barça triï un local de 1874 ens diu molt de cap a on va el luxe actual. Ja no es tracta d’exclusivitat basada en el preu, sinó en l’autenticitat de l’experiència.
És el mateix magnetisme que atrau artistes, polítics i intel·lectuals a les seves taules de marbre. El Bar del Pi és el “quilòmetre zero” de la boèmia barcelonina i, pel que sembla, el combustible oficial de la presidència blaugrana.
Si alguna vegada passeges pel Gòtic d’hora, fixa’t bé en les taules de l’entrada. Potser, entre mos i mos d’un mollete de pernil, s’està decidint el futur de la pròxima estrella del Camp Nou.
Al cap i a la fi, tots busquem el mateix que Laporta: un lloc on sentir-nos com a casa, rodejats d’història i amb un esmorzar que valgui la pena la matinada.
T’animes a tastar l’entrepà preferit del president aquest cap de setmana?
