Obrir l’aixeta, passejar pel passeig marítim o simplement llençar la brossa. Gestos quotidians que realitzes a diari al teu municipi costaner amaguen una factura invisible que estàs pagant sense saber-ho.
La massificació turística ja no és només un debat sobre la convivència o el soroll a l’estiu. (Sí, a nosaltres també ens costa agafar el son al juliol). Ara s’ha convertit en un problema de números vermells directes per al ciutadà del carrer.
Molts pensaven que l’arribada massiva de visitants estrangers era una font neta d’ingressos que finançava els serveis públics de les localitats costaneres.
Un exhaustiu anàlisi econòmic acaba de desmuntar aquest mite de forma contundent. Les dades demostren que el model actual està provocant un buidat progressiu de les arques municipals que pagues tu.
El preu real de la massificació: 68 euros per nit
El prestigiós sindicat Comissions Obreres (CCOO) de Catalunya ha encès totes les alarmes després de presentar un informe pioner sobre la fiscalitat del sector turístic.
La dada clau és estovadora. Cada pernoctació que realitza un turista als municipis del litoral català genera un cost de 68,4 euros diaris per a les administracions locals.
Aquesta despesa massiva es destina principalment a reforçar els serveis bàsics que col·lapsen durant la temporada alta. Parlem de la recollida de residus, la seguretat policial, la neteja viària i el subministrament d’aigua.
Mentre un turista costa més de 68 euros al dia en serveis públics, la taxa turística actual que se li cobra amb prou feines recapta entre 1 i 3,5 euros per nit. La diferència la poses tu amb els teus impostos.
L’estudi detalla que els ajuntaments de la costa catalana es veuen obligats a sobredimensionar les seves plantilles i contractes de serveis per a atendre una població flotant que es multiplica per deu a l’estiu.
La paradoxa del litoral: Més visitants i major empobriment
Els investigadors de l’organització han analitzat l’evolució econòmica de les comarques costaneres durant l’última dècada. El resultat contradiu els discursos oficials dels grans hotelers.
Les localitats que concentren el major nombre de places hoteleres i apartaments turístics registren un empobriment relatiu superior al de les zones d’interior.
L’origen d’aquest fenomen es troba en la baixíssima qualitat de l’ocupació que genera el sector. Els salaris de l’hostaleria en aquestes regions són un 20% inferiors a la mitjana de la resta d’activitats econòmiques.
Aquest factor provoca que els residents habituals d’aquests municipis tinguin menor poder adquisitiu mentre suporten una inflació local desbocada per la pressió del turisme.
Sabies que el preu de l’habitatge de lloguer als municipis turístics analitzats ha pujat el triple que els salaris dels seus habitants en els últims cinc anys?
La urgència d’un canvi radical abans del col·lapse de l’estiu
Els experts econòmics encarregats de l’informe exigeixen mesures dràstiques urgents a la Generalitat de Catalunya i als consistoris locals per a frenar la sangria financera.
La proposta definitiva passa per un augment dràstic de la taxa turística i la creació d’un impost especial per a les empreses que gestionen creuers i habitatges vacacionals.
Les previsions per a aquest estiu apunten a una ocupació hotelera total. Les infraestructures de l’aigua i la gestió de residus s’enfronten a un risc real de estrès hídric sever si no es frena el consum desmesurat.
La pressió social als barris costaners no para de créixer. Els veïns comencen a organitzar-se per a exigir auditories externes que mostrin de forma transparent on van els seus impostos locals.
L’informe de CCOO deixa clar que l’actual sistema turístic és insostenible i està subvencionat per l’esforç diari de la classe treballadora local. I tu, continuaràs assumint el cost de les vacances dels altres sense dir res?
