Canviar el saló sense reformes sovint es queda a mig camí. Es compra un coixí nou, es mou una làmpada o s’hi afegeix una planta, però la paret principal continua transmetent el mateix: soroll visual o buit sense intenció. En interiorisme, el salt real gairebé sempre arriba quan s’actua sobre dues coses: la composició de la paret i la capacitat d’ordenar objectes sense que semblin acumulats.
A les xarxes socials s’ha consolidat una tendència clara: solucions de baix cost que donen aparença minimalista amb un gest. No es tracta de decorar més, sinó de col·locar millor. I aquí és on un truc concret està guanyant força perquè converteix una paret plana en un punt focal net, amb més utilitat i sense necessitat de penjar desenes de quadres ni omplir l’estança de prestatgeries profundes.
La clau del hack és fer servir un prestatge molt conegut d’Ikea, el MOSSLANDA, però instal·lat d’una manera diferent de l’habitual: col·locat del revés, perquè deixi de funcionar només com a suport de làmines i passi a ser una prestatgeria minimalista amb més superfície de suport. La idea, difosa per Vanitatis, es basa en un canvi d’orientació que altera completament l’efecte final al saló.
Quina peça s’utilitza i per què encaixa tan bé en un saló minimalista
El punt de partida és un producte dissenyat per a una funció molt concreta: exposar quadres i fotografies de forma flexible. Ikea descriu MOSSLANDA com un prestatge per a quadres amb una ranura pensada per col·locar marcs amb estabilitat, permetent canviar composicions amb facilitat i combinar diverses mides en una paret: fitxa del producte MOSSLANDA.
El més interessant és que, per dimensions i perfil, MOSSLANDA no pesa visualment. En ser estreta i de línia recta, funciona bé sobre el sofà, en passadissos o en una paret lateral on es vol sumar emmagatzematge lleuger sense convertir-la en un moble protagonista.
La diferència real entre un prestatge per a quadres i una prestatgeria de paret
Un prestatge per a quadres sol “llegir-se” com a decoració: làmines recolzades, alguna foto i poca cosa més. En girar-lo, el cantell canvia de paper: passa a actuar com a topall i la balda guanya una sensació de profunditat útil. Aquest canvi permet col·locar objectes que normalment no encaixen en un prestatge per a quadres, mantenint un acabat net.
Per què es nota tant el canvi a la zona del sofà
La paret del sofà concentra el focus del saló. Si està buida, sembla inacabada. Si està plena de marcs, pot saturar. El hack funciona perquè crea una franja horitzontal que ordena la composició, agrupa elements i redueix la sensació de desordre. L’efecte final és més proper a una paret pensada, no a una suma d’objectes.
Com fer el hack pas a pas sense espatllar la paret
El muntatge és simple, però convé seguir un ordre per evitar que el resultat quedi tort o massa alt. La idea general és ancorar una o diverses baldes MOSSLANDA i col·locar-les amb l’orientació invertida, tal com s’ha popularitzat en el vídeo que recull Vanitatis.
Passos bàsics d’instal·lació
- Tria la mida: Ikea comercialitza MOSSLANDA en diverses longituds. Per exemple, la versió de 115 cm apareix al catàleg d’Ikea Espanya amb un preu de 9,99 €: MOSSLANDA 115 cm.
- Presenta la composició: abans de foradar, marca amb llapis l’alçada i la línia de nivell. En un saló, sol funcionar per sobre del respatller del sofà perquè no “talli” l’escena.
- Cargola amb el nivell: el minimalisme es trenca si la balda queda inclinada. Nivell i marques prèvies eviten repetir forats.
- Instal·la’l del revés: col·loca la peça amb l’orientació invertida perquè la superfície útil i el topall funcionin com a prestatgeria.
- Ordena per capes: objectes alts al darrere, baixos al davant i aire entre peces per mantenir lleugeresa.
Si el sofà és llarg, una solució habitual és utilitzar dues baldes alineades o diverses repartides en alçada, però sense convertir la paret en un mosaic. L’objectiu del hack no és omplir, sinó aconseguir ordre.
Què posar a sobre perquè sembli un moble a mida
L’error típic és tractar la balda com un traster. El truc funciona quan el contingut està seleccionat i respon a una lògica. Una composició mínima ben triada sol transformar més que deu objectes sense ordre.
Objectes que solen quedar bé i no pesen visualment
- Làmines i marcs: continuen funcionant, però ara amb més estabilitat per alternar mides.
- Llibres en horitzontal: pocs, en piles petites, per sumar textura sense saturar.
- Gerros baixos: millor peces amples i discretes que grans volums.
- Una planta petita: aporta vida, però convé limitar-la a una o dues perquè no competeixi amb la resta.
- Objectes personals: un o dos, amb espai al voltant, perquè es llegeixin com a intenció i no com a acumulació.
La regla que manté l’estil minimalista
Si la idea és un resultat net, funciona una norma simple: deixar trams buits. Un terç de la balda sense objectes, o amb només una peça, és el que fa que el conjunt sembli dissenyat. També ajuda repetir materials, com fusta clara o negre mat, perquè tot es vegi coherent.
Quant costa i quines mides convenen segons la mida del saló
L’atractiu del hack és que no cal comprar un moble complet. El cost depèn del nombre de baldes i de la longitud triada. Ikea ofereix MOSSLANDA en diferents mides i acabats, cosa que permet encaixar-lo en salons d’estils diversos.
| Mida | Ús típic | Referència oficial |
|---|---|---|
| 55 cm | Composició modular, parets estretes, racons | MOSSLANDA 55 cm |
| 115 cm | Sobre sofàs mitjans, una línia principal més neta | MOSSLANDA 115 cm |
En un saló petit, una sola balda ben col·locada pot ser suficient. En un de gran, el truc sol funcionar millor si es repeteix la línia: dues baldes alineades o una composició a dues alçades, sempre amb aire al voltant per mantenir el minimalisme.
Errors freqüents que espatllen el resultat
El hack és senzill, però té errades típiques que fan que l’efecte passi de minimalista a improvisat. Evitar-les és el que separa una paret “de xarxes” d’una paret que funciona de veritat a casa.
Errades que es repeteixen
- Alçada incorrecta: massa alta desconnecta del sofà; massa baixa xoca amb el respatller i estreny visualment.
- Massa objectes: l’excés es nota més en una balda estreta.
- Sense coherència de materials: barrejar molts acabats trenca la sensació d’ordre.
- Sense nivell: una inclinació mínima es percep molt en una línia horitzontal llarga.
El valor real d’aquest truc no és la peça, sinó l’efecte: amb un element bàsic i una col·locació diferent, la paret del saló guanya estructura, ordre i un punt decoratiu que no sembla comprat per impuls. Per això està funcionant tan bé: converteix un gest petit en un canvi gran, sense obres i sense omplir la casa de mobles nous.
