Sempre hem confiat en la ciència com a pilar de la veritat, un far de coneixement inqüestionable. Però, i si aquest pilar estigués canviant des de dins, d’una manera que ni tan sols intuïm? La realitat que ha destapat un estudi recent és un autèntic cop de puny a la nostra percepció.
No parlem de teories conspiratives o futur llunyà. Parlem del que ja passa, ara mateix, als laboratoris i revistes més prestigioses. La influència de la Intel·ligència Artificial en la redacció científica ha assolit unes proporcions que, fins fa poc, eren impensables. (Sí, nosaltres també vam al·lucinar). La velocitat del canvi és vertiginosa i les seves implicacions són massives.
Un estudi liderat per Lena Holzwarth, Rita González-Márquez i Dmitry Kobak ha revelat el secret: gairebé el 90% dels articles de ciència biomèdica ja mostren empremtes de la IA. Aquesta dada, publicada com a preprint a arXiv a l’agost de 2026, és la revelació definitiva que necessitem per entendre on som.
Les empremtes digitals de la intel·ligència artificial
Els investigadors no van fer servir detectors de IA tradicionals article per article. Van aplicar un truc molt més sofisticat. Van analitzar més d’un milió d’articles en anglès, publicats entre 2017 i 2025 i emmagatzemats a PubMed Central. Aquest és l’arxiu gratuït de recerca biomèdica de la Biblioteca Nacional de Medicina dels EUA.
La clau va ser identificar 379 paraules el seu ús havia augmentat exponencialment amb la popularització dels grans models de llenguatge. Termes com “potential”, “these” o el ja famós “delves” són veritables senyals reptilianes que delaten la intervenció de la màquina. (En català, potser trobaríem altres patrons similars).
El que hem descobert és una autèntica transformació invisible. La IA ja no és una opció, és part del paisatge científic.
Van calcular l’evolució natural de la freqüència d’aquestes paraules abans de l’expansió de ChatGPT (2018-2022). Després, van comparar la projecció d’aquesta tendència humana amb el que va passar realment a partir de 2023. L’excés d’aquest vocabulari va permetre estimar quina proporció de textos havia rebut ajuda d’un model de llenguatge. Una solució elegant per a un problema complex.
L’explosió de la influència: un gràfic imparable
La progressió és el que realment ens ha de posar en alerta vermella. Si el 2023 l’estimació d’ús de models de llenguatge en articles complets era del 19%, el 2024 va pujar al 52%. El 2025, aquesta xifra es va disparar al 77% per al conjunt de l’any. Però atenció: el desembre d’aquell mateix any, la xifra va arribar a un impactant 89%.
Això vol dir que, aproximadament, nou de cada deu treballs analitzats presentaven algun signe compatible amb la intervenció de la IA. No és que la IA escrigués l’article sencer (aquest és un error comú d’interpretació), sinó que va “intervenir”. I la intervenció pot ser molt àmplia: des de traduir o polir frases fins a reformular paràgrafs o produir esborranys. És un canvi imprescindible de paradigma.
La influència variava segons la secció de l’article. La discussió, que requereix interpretar resultats i construir un relat argumentatiu, va mostrar senyals d’ús de LLM en el 68% dels fragments. Els resums i introduccions també tenien una presència significativa (67% i 59% respectivament). Els mètodes, més estandarditzats, només al 32%.
Què significa realment per a nosaltres?
Aquest mètode funciona a gran escala, per detectar tendències, no per assenyalar un article individual. I sí, els autors admeten que hi ha una limitació: els humans també poden començar a imitar les expressions popularitzades per la IA. Però el missatge és clar: la IA ja és una part habitual del procés de comunicar la ciència.
No és que la IA “faci” la ciència, però sí que està redefinint com s’explica. La velocitat d’adopció és tan brutal que la comunitat científica ja està completament immersa en aquesta nova realitat. Per a la nostra butxaca i la nostra confiança, això implica una cosa: la necessitat d’una nova alfabetització.
Hem d’estar preparats per entendre que darrere de cada estudi, cada descobriment, hi pot haver una capa d’intel·ligència artificial. Això no és necessàriament un problema, però sí que ens obliga a ser més crítics i a llegir amb una nova perspectiva. La ciència avança, i amb ella, les eines que la construeixen i la difonen.
Saber això ara és un avantatge estratègic. Ens permet anticipar-nos, comprendre millor els reptes que venen i participar d’una conversa que ja no té marxa enrere. Estem davant d’una nova era en la recerca i la divulgació. Ets tu qui decideix si vols quedar-te al marge o ser part d’aquesta revolució viral.
No és que la IA s’acosti, és que ja hi és. Com ho abordarem?
