Des de fa anys, una ombra de misteri ha planat sobre les instal·lacions navals xineses. I és que la Xina ha estat desenvolupant en secret uns submarins sense tripulació que desafien la nostra comprensió dels drons marins. Parlem de veritables gegants, amb eslores que arriben als 45 metres.
Aquestes dimensions extraordinàries els apropen més a un petit submarí convencional que a un vehicle autònom qualsevol. Aquests enginys, anomenats XXLUUV (extra-extra large uncrewed underwater vehicle), són el cap de llança de la carrera xinesa pels sistemes submarins autònoms, però fins ara només els havíem vist en proves a prop de la costa.
Ens faltava una peça crucial per entendre la veritable escala d’aquesta ambició. Com pensava Pequín desplegar aquestes bèsties robòtiques a gran escala, lluny de les seves costes? El secret ha estat finalment revelat, no per anuncis oficials, sinó per la tecnologia més avançada: les imatges de satèl·lit.
Aquestes fotografies indiscretes han capturat un vaixell d’una configuració inusual al drassana Hudong-Zhonghua de Xangai. La seva missió? Transportar els seus submarins de 4 en 4 directament a l’oceà, convertint-se en l’autèntic “engolidor” de robots marins que el titular ja ens avançava.
Es tracta d’un vaixell nodrissa, la primera nau coneguda dissenyada específicament per a aquests titans submarins no tripulats. Aquesta revelació no només confirma l’existència d’una flota d’XXLUUVs en plena maduració, sinó que apunta a una transformació radical en la capacitat de projecció de poder de la Xina. És la solució definitiva a un problema logístic que limitava el seu abast.
El vaixell que canvia totes les regles del joc
La Xina ha creuat una frontera sense precedents. Ja no experimenta només amb drons d’acompanyament, sinó amb màquines prou grans per assumir missions completes d’un submarí convencional. Amb models de 35 i 45 metres, aquests vehicles superen entre sis i vuit vegades la mida del Boeing Orca XLUUV de la Marina dels Estats Units. És una aposta colossal que no té comparació directa en el panorama naval global actual.
Moure, mantenir i recuperar un submarí autònom de 45 metres és una operació naval per dret propi. Durant les proves, la Xina havia fet servir diques flotants, una solució vàlida per a prototips a prop de la costa, però totalment inviable per a operacions a milers de quilòmetres. Aquí és on entra en acció aquest vaixell nodrissa, una infraestructura mòbil que ho canvia tot.
El nostre món submarí no serà mai més el mateix. Aquesta nau és una declaració d’intencions, un pas de gegant cap a una nova era de domini oceànic que no podem ignorar.
A primera vista, el nou buc recorda un transport amfibi amb un gran dique inundable a la popa. Però la seva arquitectura té una diferència fonamental: sota aquesta zona hi ha una gran plataforma o bressol que descendeix fins a l’aigua mitjançant 12 mecanismes verticals. Això permet col·locar-hi un dels enormes vehicles i submergir-lo per al seu llançament o recuperació amb una precisió quirúrgica.
I el que és més sorprenent: al seu interior hi ha un gran hangar. Comparant-ne les dimensions amb els XXLUUVs coneguts, podria allotjar aproximadament quatre d’aquests submarins gegants, o un nombre encara major de vehicles més petits. Això és vital per a missions de llarga durada, ja que permet mantenir-los fora de l’aigua durant les travessies, fer-hi manteniment i preparar noves missions sense dependre de bases en terra ferma.
De l’experiment al poder expedicionari global
Sense aquest vaixell nodrissa, un XXLUUV hauria de gastar gran part de la seva autonomia viatjant fins a la seva zona d’operacions, travessant a més aigües on els seus moviments podrien ser monitoritzats. Amb la nodrissa, la Xina pot transportar aquests vehicles durant milers de quilòmetres, mantenir-los operatius durant el trajecte i alliberar-los molt més a prop del lloc on han de començar la seva missió. Una estratègia brillant que ens impacta directament.
El buc funciona simultàniament com a transport, taller flotant, hangar i plataforma de llançament. Això converteix una flota d’enormes drons submarins, inicialment dependent d’instal·lacions costaneres, en un sistema potencialment expedicionari amb un abast sense precedents. És la peça que permetrà al programa xinès sortir de les seves zones de proves i projectar-se globalment.
La Xina no ha explicat públicament què pretén fer exactament amb els seus XXLUUVs ni quin armament portaran. Però la seva mida colossal proporciona espai per a sensors, sistemes de comunicacions, fonts d’energia i càrregues útils molt més grans que en vehicles submarins convencionals. Això obre la porta a possibilitats com el reconeixement avançat, la vigilància persistent, la recopilació d’informació acústica o el seguiment de forces navals durant llargs períodes.
Fins i tot es contemplen configuracions capaces de transportar mines, torpedes o altres càrregues. La idea d’operacions a enormes distàncies de la Xina, inclosa la costa occidental dels Estats Units, ja no és ciència-ficció. Estem parlant d’un canvi sísmic en l’equilibri de poder marítim.
La intel·ligència darrere de la disrupció
Els XXLUUVs vistos a Hainan podien interpretar-se com a experiments tecnològics colossals mentre depenien de diques flotants. Però l’aparició d’aquesta nodrissa canvia radicalment la perspectiva, suggerint que la Xina no només està construint màquines avançades, sinó tota la logística necessària per mantenir-les, transportar-les i operar-les a escala global.
Això és el que permet convertir un vehicle experimental en una veritable capacitat naval utilitzable. Queden incògnites sobre la seva autonomia, propulsió, sensors i armament, sí. Però les peces del trencaclosques estan encaixant: la Xina primer va construir submarins robot de fins a 45 metres. Ara sembla estar construint la criatura que els portarà a tots a l’oceà. (I la veritat, és per estar atents, perquè això impacta de ple en el nostre futur col·lectiu).
Realment, qui sap fins on arribarà aquesta cursa submarina i quines sorpreses ens depara el fons marí?
